“Mas no té sortides. És Rajoy qui ha de facilitar-les”

El president del PNB, Andoni Ortuzar, en els seus freqüents contactes amb els dirigents de CiU, constata el canvi d'actitud cap a l'Estat que s'ha produït en pocs anys a Catalunya. “Abans als nacionalistes bascos ens sorprenia el llenguatge amb què parlaven de nació referint-se a Espanya, sentint-se'n part. Ara parlen d''ells i nosaltres' i transmeten un gran ressentiment. S'ha produït un canvi radical”, assenyala Ortuzar.

El líder del PNB atribueix aquesta desafecció al fet que “des de les institucions centrals, sobretot des del Govern, s'ha estat molt incisiu contra Catalunya. Se li ha tancat la porta una vegada rere l'altra, i això ha generat anticossos en molts catalans contra Espanya”. Creu que l'origen de la crisi actual radica en el tractament a la reforma de l'Estatut, des de la “promesa benintencionada i incomplerta” de Zapatero d'acatar el text que vingués del Parlament de Catalunya, passant pel recurs de Rajoy contra aquest Estatut i la sentència del Tribunal Constitucional del 2010, que va retallar una llei aprovada pels catalans en un referèndum.

Davant la gravetat del moment —la pseudoconsulta i la querella contra el president de la Generalitat, Artur Mas— Ortuzar respon que el PNB “no tindria problemes per fer una tasca d'intermediació”, però considera que “la clau està en la voluntat política i és Mariano Rajoy qui ha de canviar d'actitud”: “Mas no té sortides. O segueix en l'onada sobiranista o dimiteix. És Rajoy qui ha de facilitar-li les sortides”.

Creu que, davant la proximitat de les eleccions, a curt termini “no es produiran grans esdeveniments” i tem que “el Govern del PP utilitzi el conflicte amb la Generalitat per aconseguir vots en altres punts d'Espanya, com ha passat altres vegades”.

El president del PNB creu que una possible sortida a aquesta situació passa per una reforma constitucional, per una tercera via en determinades condicions. Però prèviament, “cal estroncar les ferides, recuperar els afectes trencats a Catalunya”, un esforç que ha de recaure en les institucions centrals, sobretot, en el Govern i Rajoy.

Sobre la reforma constitucional, admet que en va conversar llargament quan Alfredo Pérez Rubalcaba era secretari general del PSOE, i ho farà amb Pedro Sánchez. Assegura que “el PNB, encara que es va abstenir en la Constitució del 1978, ha d'estar en aquesta reforma, que ha de ser molt oberta i menys condicionada que la del 1978, amenaçada pels sabres”. Creu que “la reforma serà més útil per organitzar l'Estat espanyol que per resoldre els problemes basc i català, però seria útil per a això últim si se superés el cafè per a tots de la Transició”.

Plantejarem el blindatge de competències en el nou Estatut

Respecte a l'organització de l'Estat, li sembla fonamental que les institucions no siguin dependents, com ho han estat i ho són, del poder polític, que “ha llastrat el funcionament democràtic”. “No ha estat culpa de la Constitució, sinó de la utilització de mecanismes de control polític. Institucions clau, com el Tribunal Constitucional, han depès excessivament del poder polític, cosa que ha afeblit els estatuts avalant les lleis de bases de manera abusiva. Ha estat aquest tribunal el que ha fet el desenvolupament autonòmic i el Govern central ha utilitzat la legislació europea per recentralitzar l'Estat. Això ho patim, especialment, Catalunya i Euskadi. En aquest moment, el Govern basc té més de 30 recursos interposats per invasió de competències i n'hi ha una pila més del Govern central contra el basc”.

Una reforma constitucional que fos satisfactòria per a Catalunya i Euskadi hauria de passar per “actuar en conseqüència amb el seu reconeixement com a nacionalitats que apunta la Constitució del 1978. Per què no es parla clar en una reforma i es reconeix que aquestes nacionalitats són Catalunya i Euskadi?”, assenyala el líder del PNB. “El blindatge de les seves competències autonòmiques seria una de les conseqüències per la qual el desenvolupament autonòmic no ha d'estar sotmès a la indefensió i a l'arbitri del Govern central de torn”. Aquest blindatge, recorda Ortuzar, el té el concert econòmic basc, de tal manera que “mentre no hi ha acord amb el Govern central ningú imposa una solució a ningú”.

La reforma de la Constitució seria útil si se superés el 'cafè per a tots'

En aquest sentit, el PNB juga també en un altre tauler, que és la ponència de la reforma de l'Estatut de Gernika, constituïda al Parlament basc fa un any. “Tant si ho recull una reforma constitucional com si no, en la ponència del nou Estatut plantejarem el blindatge de les competències, aplicant la fórmula de bilateralitat del concert econòmic, emparada per la disposició addicional de la Constitució que reconeix els drets històrics del País Basc”.

La cirereta d'aquesta reforma podia ser el reconeixement d'alguna forma de consulta, assenyala Ortuzar. “No cal tenir por. No es tracta de la possibilitat de votar la secessió. Es pot votar l'ampliació de l'autogovern, que és el que pretenem fer amb la renovació de l'Estatut basc” de cara al 2016.

El Tribunal Constitucional ha depès molt del poder polític

Ortuzar veu complicat que la reforma constitucional pugui satisfer les aspiracions del nacionalisme català i basc perquè “són molts els obstacles a superar”. Un dels més importants seria la pressió dels barons autonòmics, especialment a Andalusia per al PSOE i a Madrid i València per al PP, per no reconèixer les singularitats catalana i basca. No obstant això, insisteix que el PNB vol “ser aquí, en la reforma constitucional que s'haurà de fer, tard o d'hora”.

Calcula que fins que se celebrin les eleccions generals del 2015 “no hi haurà esdeveniments” en aquesta matèria a Espanya. Quant al calendari basc, preveu que, després de les eleccions municipals de maig, el Parlament basc tractarà de buscar l'acord intern sobre el nou Estatut.