_
_
_
_
_

Alfonso Guerra al PSC: “O canvia d’estratègia o canvia el partit”

L'exvicepresident socialista afirma que "Rajoy ha begut molta orxata"

Anabel Díez

Quan comenci l'any l'únic diputat que queda des de la recuperació de la democràcia deixarà l'escó. Alfonso Guerra, número dos al Govern socialista de Felipe González, número dos del partit però, sobretot, un dels artífexs de la Constitució del 1978, ha decidit posar fi a 37 anys de vida parlamentària. Ara, com a president de la Comissió de Pressupostos, exerceix la política com a observador privilegiat i les seves opinions segueixen sent molt escoltades al seu partit. En l'aniversari del tercer any de les últimes eleccions el seu parer sobre el Govern del PP i el seu president, Mariano Rajoy, és desfavorable. “És un home aigualit, aquós, que ha begut molta orxata, que no pren decisions”. Considera que un criteri per mesurar la tasca d'un govern pot ser “si la seva gestió ha creat més unitat i cohesió al país”. S'ha respost que “va pel mateix camí que José María Aznar en la seva segona legislatura, que va dividir el país”, encara que Rajoy “no és tan dolent com Aznar”. Amb el PSC ha estat més pessimista que dur i, tot i reconèixer les seves dificultats, pensa que s'equivoca. “No vol estar en la posició de CiU, però tampoc vol que els despertin a la nit”. I ha sentenciat: “El PSC o canvia d'estratègia o canvia el partit”.

De la situació actual i del futur ha expressat les seves opinions el diputat per Sevilla Alfonso Guerra en una trobada informativa al Congrés amb l'Associació de Periodistes Parlamentaris (APP). A Rajoy “li falta ànim” i “embranzida per prendre decisions”, tot i que les que ha pres per reduir el dèficit basades en les retallades les ha pres “encantat”, a diferència de l'anterior president, José Luis Rodríguez Zapatero, que ho va fer “a contracor”. “Jo no li demano que begui sang com els dictadors africans, però sí una mica d'ànim”. La desqualificació cap a Rajoy l'ha culminat assenyalant que la seva Bíblia “és el Marca”, en al·lusió a alguna declaració antiga del líder del PP afirmant que el diari esportiu seria la seva opció en cas d'haver-ne de triar només un.

Mas ha convençut els ciutadans fins a aconseguir manipular-los i que  creguin que Espanya els roba”

Moltes crítiques a Rajoy, en general, encara que discrepa dels qui el culpen de la situació de ruptura que es viu a Catalunya. La responsabilitat la col·loca en el president de la Generalitat, Artur Mas, que ha decidit “violar la llei”. Mas ha tingut molt a veure en la situació de desafecte de Catalunya cap a la seva pertinença a Espanya amb la “tasca de convenciment als ciutadans fins a aconseguir que bona part estiguin manipulats i hagin cregut que Espanya els roba”, ha lamentat. “Però resulta que el que robava el tenien allà”, en referència implícita a l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol.

Les culpes poden ser compartides per molts actors a Catalunya. “Ningú ha fet gaire per convèncer Catalunya que les coses no són així; el PP d'allà no té gaire crèdit i el PSC no ha volgut convèncer”. Amb cert pesar s'ha referit a la situació difícil dels seus companys de Catalunya, però sí que els ha retret que no han plantat cara com els hagués correspost. “A Catalunya a qui no es posa de perfil li va molt malament”. En aquesta comunitat anar contra corrent no és fàcil perquè si t'oposes a un article d'una llei, només un, “ja ets anticatalà”. El seu vaticini és que al PSC no li anirà bé “perquè quan competeixes en una pista que és d'un altre, sempre guanya l'altre”. La seva reflexió, no obstant això, traspassa els partits polítics. “Cal que la societat civil a Catalunya estigui disposada a defensar la llei i la veritat”.

El seu vaticini és que al PSC no li anirà bé “perquè quan competeixes en una pista que és d'un altre, sempre guanya l'altre”.

Cadascú al seu lloc, i això és el que ha de fer el PSOE respecte a Podem. Se li ha preguntat a l'exvicepresident si el seu partit hagués de “fer la cort” al partit que dirigeix Pablo Iglesias. “No, no, res de fer la cort, això ho deixo als dos mitjans de comunicació que estan de genolls davant Podem, als seus peus”. Atribueix a aquest grup polític la capacitat d'haver “connectat bé” amb l'enorme malestar social. “A partir d'aquí tot el que sabem d'ells és negatiu perquè tenen uns models allunyats de la democràcia tal com l'entenem al món occidental”. No ha donat per fet en absolut que els sondejos es compleixin, però de moment es queda amb el que ha elaborat la Fundació Sistema i la revista Temas, de les quals ocupa la presidència, dirigides pel sociòleg José Félix Tezanos. Aquest estudi atorga la primera posició al PSOE, amb el 33,8% en vot més simpatia; seguit per Podem, amb el 22,5%, i el PP en tercer lloc, amb el 21,9%.

Ell no hi serà, però preveu una propera legislatura molt difícil, no per la fragmentació de la Cambra, que ja ho està, amb set grups parlamentaris i onze partits, sinó per la dificultat que hi hagi una majoria clara. En aquest any que queda fins a les properes eleccions tampoc veu possibilitat que el seu partit tregui endavant la seva proposta de reformar la Constitució encara que no li sembla “seriós” que a la proposta de reunir-se i que cadascú exposi les seves opinions es demani que el PSOE presenti un text articulat. “Fins que vostè no em doni un text escrit no m'assec, diu Rajoy; no homes, aquesta és una escapada de poca entitat”, ha conclòs Guerra.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Anabel Díez
Es informadora política y parlamentaria en EL PAÍS desde hace tres décadas, con un paso previo en Radio El País. Es premio Carandell y Josefina Carabias a la cronista parlamentaria que otorgan el Senado y el Congreso, respectivamente. Es presidenta de Asociación de Periodistas Parlamentarios (APP).

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_