Tempesta i calma de l’herència dels Alba

Quan es va començar a veure Cayetana d'Alba de bracet amb Alfonso Díez, aquell funcionari de l'Institut Nacional de la Seguretat Social que la va conquistar amb la seva cinefília i va acabar convertint-se en el seu marit, els nervis filials van començar a disparar-se. La duquessa proclamava el seu amor als quatre vents per un galant desconegut, amb un sou que no superava els 1.500 euros, mentre la majoria dels fills trucaven alarmats als mitjans de comunicació demanant socors davant la possibilitat de quedar-se amb un pam de nas.

Però ben aviat es van dissipar els dubtes. El 2011, la dona que havia regnat a les revistes del cor, enviduat dues vegades i torejat a moltes places, seguia mantenint el focus de la tafaneria. Amb les tertúlies cremant, la duquessa va prendre dues decisions crucials per al final de la seva vida, amb 85 anys: es casaria per tercera vegada i repartiria en ple ús de les seves facultats, que no físiques, la sucosa herència. Quant? Impossible mesurar un patrimoni que oscil·lava, abans d'entrar al despatx del notari madrileny Luis Núñez un dia de principis de juliol de fa tres anys, entre els 600 i els 3.500 milions d'euros.

Però no només es repartien els diners comptants. Béns mobles i immobles, obres d'art al·lucinants —249 olis i 177 aquarel·les, 54 dibuixos i altres tapissos catalogats amb les signatures de Velázquez, Goya, Rubens o Tiziano— que van ser objecte d'una exposició el 2012 a Madrid; per no parlar d'un arxiu històric en lloc segur, valorat en 41 milions d'euros, o una biblioteca amb 18.000 volums entre els quals hi ha la primera edició del Quixot. Mostres de l'acumulació de riqueses d'una estirp que des del segle XV fins al XXI, creuant els seus gens aristocràtics entre els grans imperis més poderosos en expansió de l'era moderna —el britànic i l'espanyol—, no ha deixat de fer més gran la seva estela.

Potser no apareix a la llista Forbes, però Cayetana d'Alba sí que figura al Guinness dels rècords com la dona amb més títols nobiliaris del món. I aquesta és una de les qüestions crucials per a algun dels seus fills. Tot i que els palaus, les finques, algunes explotacions, mansions i masos han quedat repartits entre els sis fills i —aquí ve la gran sorpresa— el seu nét Fernando Fitz-James Stuart i Solís, a qui li va tocar Dueñas, a Sevilla, amb els seus 9.452 metres quadrats i les seves 1.425 joies recollides al Catàleg General del Patrimoni Històric Andalús, la qüestió dels més de 70 títols va ser tota una obsessió per a Alfonso Martínez de Irujo, el seu segon fill, que ha passat a heretar la finca del castell d'El Tejado, a Calzada de Don Diego (Salamanca).

Va ser Alfonso qui va fer un pas endavant per sol·licitar davant el Ministeri de Justícia set dels títols importants en joc. En el seu moment, volia el comtat de Guimerá i Ribadeo, a més dels marquesats d'Orani i Almenara. Però la qüestió més espinosa són les seves pretensions sobre els comtats de Palma del Río, Aranda i el ducat d'Híjar. Aquests tres títols comporten també la dignitat de grandesa d'Espanya. Llavors la lluita no va quedar tancada.

El primogènit, Carlos, assumirà la prefectura de la Casa i es convertirà així en beneficiari i gestor del patrimoni, que queda englobat a la Fundació Casa de Alba, amb seus al palau de Liria (Madrid) i Monterrey (Salamanca). Els edificis més desitjats han quedat, a més dels esmentats, per a Eugenia (Sa Aufabaguera, a Eivissa, i el mas de la Pizana, a Sevilla). Sobre Cayetano ha recaigut el palau d'Arbaizenea (Sant Sebastià) i el mas de les Aroyuelas (Sevilla).

Sens dubte, el damnificat ha estat Jacobo, que s'ha de conformar amb unes finques rústiques. Però l'editor d'Atalanta va declarar després de les disputes per l'herència que no volia tenir res a veure amb polèmiques.

Amb uns fills més contents que d'altres, aquell estiu del 2011 va acabar feliçment per a la duquessa. Signat el repartiment i tancat un sou vitalici per al seu promès de 2.000 euros al mes, ella i Alfonso Díez, van continuar les seves vacances.