Mor Cayetana d’Alba, la duquessa rebel

Cayetana Fitz-James Stuart i Silva ha mort amb 88 anys a Sevilla, la ciutat on ha viscut els últims anys i on es va casar per tercera vegada, en el que va ser el seu penúltim acte de rebel·lia. Catorze vegades Grandesa d'Espanya, era la cap de la Casa d'Alba i una destacada figura de la vida social però, per damunt de tot, un personatge únic i irrepetible que no deixava a ningú indiferent. Va néixer en un palau, el de Liria a Madrid, però sempre li va agradar trepitjar el carrer i desafiar els convencionalismes. Ho ha fet fins als seus últims dies. Ha estat una dona que ha fet tronar i ploure.

"Si jo no em fico en la vida de ningú, que no es fiquin en la meva", va argumentar per poder-se casar  amb Alfonso Díez, amb qui el 5 d'octubre passat va complir tres anys de matrimoni. Una unió a la qual els fills es van oposar en un primer moment. Però tot va canviar quan els assumptes de la Casa d'Alba van quedar aclarits. Es va fixar per escrit la partició dels béns, les societats, les terres, les cases –que ascendeixen a un valor entre els 600 i els 3.000 milions d'euros–, i va quedar clar que l'últim duc d'Alba renunciava a gairebé tot i es comprometia a cuidar l'aristòcrata fins al final dels seus dies.

Cayetana d'Alba va repartir l'herència de manera desigual entre els sis fills que tenia, tots nascuts del seu matrimoni amb Luis Martínez de Irujo –Carlos, Alfonso, Jacobo, Fernando, Cayetano i Eugenia. També es va recordar del nét gran, Carlos Fitz-James Stuart, al qual va deixar el palau de Dueñas. Els dos fills grans seran els principals encarregats de la Fundació Casa d'Alba, obligats a conservar i mantenir tot el seu llegat històric i monumental. Cayetano es queda el palau d'Arbaizenea, a Sant Sebastià, i el mas de Las Arroyuelas, un gran latifundi sevillà. Eugenia hereta la mansió d'Eivissa i una altra finca a Sevilla, i Fernando i Alfonso es queden la mansió de Las Cañas, a Marbella, i la finca i antic castell, d'El Tejado, a Salamanca. Qui no ha obtingut més que unes finques rústiques ha estat Jacobo, sens dubte, el més perjudicat del repartiment. La decisió va provocar el distanciament entre mare i fill, que recentment es va resoldre.

Mantenir el llegat de la Casa d'Alba va ser una de les grans preocupacions de la duquessa. Jesús Aguirre, casat en segones núpcies amb Cayetana, va ser el seu gran suport en aquesta tasca. Va restaurar gran part de la col·lecció pictòrica i ho va fer en col·laboració amb Rafael Alonso, conservador del Museu del Prado, que a partir de l'any 1978 s'ha encarregat de cuidar les grans obres de la Casa. El 2012 i amb el suport de l'Ajuntament de Madrid, Cayetana d'Alba va mostrar part del seu tresor en una exposició sota el nom "El llegat de la Casa d'Alba. Mecenatge al servei de l'art". Es van exhibir 150 obres mestres –amb teles de Tiziano, Ribera, Rubens, Zurbarán, Renoir, Chagall, Madrazo i Zuloaga– entre les quals destaquen la pintura sobre taula La Mare de Déu de la magrana, de Fra Angelico, realitzada entre 1430 i 1440, i el Retrat de la duquessa d'Alba de blanc, de Francisco de Goya, que data del 1795.

El públic va poder contemplar, a més a més, una col·lecció de cartes manuscrites per Cristòfor Colom, entre les quals hi ha la que inclou un esbós seu sobre l'illa a la qual va arribar i va batejar amb el nom de l'Espanyola, així com un nobiliari d'Índies, on es van inventariar els títols i privilegis concedits als conqueridors, els indígenes i també a ciutats d'Amèrica, en un repertori documental excepcional.

La reconstrucció del palau de Liria de Madrid va ser una altra de les missions de la duquessa després de rebre el testimoni que li va cedir el seu pare, mort el 1953. En una habitació d'aquest palau va néixer ella, el 28 de març del 1926. Va ser la primera i única filla de Jacobo Fitz-James Stuart y Falcó, XVII duc d'Alba, i María del Rosario de Silva y Gurtubay, X marquesa de Sant Vicenç. Va tenir com a padrins de baptisme el rei Alfons XIII i a la seva dona, la reina Victòria Eugènia. Des de molt jove va ser una dona de món i va viure molt de temps a l'estranger. Quan va esclatar la Guerra Civil va residir a París i després a Londres, on va freqüentar a qui després va ser la reina Elisabet. Parlava anglès, francès, alemany i italià.

A causa de la seva vida social i el seu interès per l'art. Cayetana es va relacionar amb múltiples artistes i personalitats, des de Jackie Kennedy fins a Grace Kelly i Yves Saint-Laurent. Ella mateixa va explicar que Picasso va voler que fos la seva model per a una nova versió del quadre La maja nua, però el projecte no va prosperar per l'oposició del seu marit, Luis Martínez de Irujo. Això sí, quan encara era una nena va ser retratada sobre un poni per Zuloaga. Una de les seves grans passions va ser el flamenc i va destacar pels seus dots per al ball tenint com a mestre, entre d'altres, Antonio, el ballarí.

Els últims dies els ha passat a la casa de Dueñas, on el seu tercer marit li va instal·lar una pantalla de cinema perquè gaudís d'una de la seva grans aficions. Hi va mirar les seves pel·lícules preferides, entre les quals hi ha Retrato en negro, de Lana Turner i Anthony Quinn; Gegant, amb Rock Hudson, Elizabeth Taylor i James Dean, i Allò que el vent s'endugué, amb Vivien Leigh, Clark Gable i Olivia de Havilland. Se'n va anar sense rendir-se, pensant que encara tenia molta vida davant i temps per seguir sent la rebel que sempre havia estat.