_
_
_
_

La millor gimnàstica per al cervell és el bilingüisme

Les persones que parlen diverses llengües exerciten més la ment

Pilar Álvarez
Alumne d'un col·legi bilingüe del sud de Madrid.
Alumne d'un col·legi bilingüe del sud de Madrid.uly martín

El cervell d'una persona bilingüe funciona com un semàfor. Quan ha de triar una paraula, dóna llum verda a l'idioma que està fent servir i frena amb una llum vermella el terme de la llengua que no necessita. Aquest procés natural de selecció, que fa centenars de vegades al dia, és com una gimnàstica involuntària que millora la matèria grisa.

Els efectes del bilingüisme en el cervell s'han analitzat àmpliament en els últims anys des de diferents punts de vista. Hi ha investigacions que apunten al fet que parlar dos idiomes permet combatre millor l'alzheimer o la demència. Dos equips d'investigació nord-americans estudien en l'actualitat els avantatges que una segona llengua suposa per al dia a dia. “Els cervells bilingües estan més ben equipats per processar informació”, assenyala la professora Viorica Marian, psicòloga i autora principal d'un estudi de la Universitat de Northwestern (Evanston, EUA).

Más información
Deu anys del projecte estrella (castellà)
El difícil salt d'escola a 'school' (castellà)
Bilingües a la carrera (castellà)

En la mateixa línia treballa una altra institució nord-americana, l'Institut d'Aprenentatge i Ciències del Cervell de la Universitat de Washington (Seattle, EUA), que fa poc ha entrat en contacte amb les autoritats espanyoles i planeja traslladar part de la investigació aquí. Els codirectors, Patricia K. Khul i Andrew N. Meltzofr, analitzen el procés informal que desenvolupen els nens per aprendre diversos idiomes a un temps. Des de mitjan 2014, estan en contacte amb la Comunitat de Madrid i el Ministeri d'Educació per ampliar la seva investigació a centres escolars durant la primera etapa infantil (de zero a tres anys).

Tots dos equips se centren en l'observació de les parts del cervell que s'activen en les persones que només dominen un idioma en comparació de les que funcionen en el cas de les persones que es comuniquen almenys en dues llengües amb fluïdesa. La professora Marian, de la Universitat de Northwestern, va realitzar el seu estudi amb participants de 18 a 27 anys seleccionats per la Universitat de Houston. Disset eren bilingües en castellà i anglès, mentre que 18 més parlaven només anglès. "Triem aquests idiomes perquè és el bilingüisme més habitual a Texas, encara que suposem que els resultats serien similars amb altres llengües", assenyala la investigadora. 

El treball, desenvolupat al llarg de tres anys, partia d'un experiment bastant simple. Després d'escoltar una paraula en anglès, llegida per una veu masculina amb accent neutre, els ensenyaven als integrants de tots dos grups un dibuix amb quatre objectes: dos amb una pronunciació similar en anglès i dos més que sonen totalment diferents. Per exemple, clown (pallasso) i cloud (núvol); candy (caramel) i candle (vés-la) o pig (porc) i picture (imatge). Mentre els participants triaven el terme correcte, l'equip d'investigació revisava el comportament del cervell a través d'imatges per ressonància magnètica.

Com més oxigen o sang flueix a una regió, més esforç realitza aquesta part del cervell. Els que només parlen una llengua tenien més activades les regions de control d'inhibicions del cervell que els bilingües, és a dir, “els costa més trobar les respostes”, afegeix Viorica Marian, autora principal de l'estudi publicat a la revista Brain and Language.

Quins efectes té que el cervell funcioni d'un manera o una altra? Segons les conclusions de l'equip de la professora Marian, els nens bilingües, per exemple, ignoren “amb més facilitat” el soroll a la classe per concentrar-se en la lliçó. “Si estàs conduint o operant en un quiròfan és important enfocar-te en el que és realment important i ignorar el que no ho és”, afegeix.

L'equip de treball de Seattle inclou investigadors postgraduats que analitzen l'aprenentatge i el comportament del cervell dels seus propis fills, que són bilingües d'anglès combinat amb diferents idiomes. “El cervell d'una persona que parla dues llengües és molt més flexible, afronta situacions més complexes, de manera que busca millor les solucions i acaba resultant molt més àgil”, explicava Patricia K. Khul, que va venir a Espanya amb Meltzofr a finals de setembre i va visitar la xarxa de col·legis bilingües de la Comunitat de Madrid.

Meltzofr i Khul ja han presentat les seves investigacions al Congrés dels Estats Units. Les seves conclusions “van servir per tranquil·litzar la societat davant del temor força estès que un alumne que creix entre dos idiomes té problemes amb la llengua materna i l'aprenentatge d'altres matèries”, segons Andrew N. Meltzofr.

El millor moment per aprendre un idioma

Com més aviat millor. Els investigadors de l'Institut d'Aprenentatge i Ciències del Cervell de la Universitat de Washington, Patricia K. Khul i Andrew N. Meltzofr, ho tenen clar. El cervell d'un nen de zero a set anys “s'adapta fàcilment a qualsevol novetat”. “A aquesta edat pot notar sense problema si la seva àvia parla un tercer idioma i adquirir-lo de manera natural”, explica Meltzofr. “Si vas de visita amb els fills a un altre país, és probable que ells  tornin sabent diverses paraules relacionades amb el futbol després de jugar un partit amb altres nens, mentre que tu no pesquis res compartint una estona amb els seus pares”, afegeix.

Entre els vuit i divuit anys d'edat, segons aquests experts, l'aprenentatge es torna “més acadèmic i lent”. A partir de llavors, el repte es complica. “Si esteu llegint això i ja sóu adults, ja és massa tard per a vosaltres”, ironitza Meltzofr.

"Mai no és tard per aprendre una altra llengua", considera, per contra, la professora Viorica Marian, de la Universitat de Northwestern. Marian va créixer parlant romanès i rus, la seva tercera llengua és l'anglès i té nocions bàsiques de castellà, francès i holandès. Aquesta investigadora admet els avantatges d'adquirir una segona llengua de petit, com "la possibilitat de semblar un parlant nadiu sense accent estranger", però defensa que el domini d'un altre idioma "pot arribar a qualsevol edat" i millorar el control de la funció d'inhibició del cervell en tot just uns mesos.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Pilar Álvarez
Es jefa de Última Hora de EL PAÍS. Ha sido la primera corresponsal de género del periódico. Está especializada en temas sociales y ha desarrollado la mayor parte de su carrera en este diario. Antes trabajó en Efe, Cadena Ser, Onda Cero y el diario La Opinión. Licenciada en Periodismo por la Universidad de Sevilla y Máster de periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_