La unió fa la força

Últimament, quan sorgeixen dificultats de tota mena en la política i l'economia, les bones notícies des dels àmbits de la ciència i la investigació ens retornen la idea d'una Europa capaç de demostrar la potencialitat de la unió de forces disperses en un projecte compartit. Potser això es podria dir també respecte a Espanya mateix. L'arribada del mòdul Philae a la superfície del cometa 67P/Txuriamov-Gerasimenko, set hores després de desprendre's de la nau Rosetta, és un assoliment descomunal si es pensa que el senyal venia d'un punt de l'espai situat a 510 milions de quilòmetres de la Terra — més de 1.000 vegades superior a la distància que separa la Terra de la Lluna—, i després d'un viatge de 6.400 milions de quilòmetres.

El que és habitual és que les bones notícies científiques estiguin relacionades amb la salut o les telecomunicacions. Però aquest assoliment excel·lent de l'Agència Espacial Europea (ESA) ha estat possible gràcies a la posada en comú d'una gran quantitat de talent i iniciativa de científics i tecnòlegs d'un gran nombre de països, entre els quals hi ha Espanya. En aquest cas, com en el descobriment del bosó de Higgs al Laboratori Europeu de Partícules Elementals (CERN), s'ha demostrat que la cooperació de professionals i institucions pot posar Europa en condicions de competir amb les altres potències i ocupar un paper impensable per a qualsevol dels països europeus per separat.

El cometa en qüestió, un minúscul cos celeste, viatja ara en el seu vertiginós periple cap al Sol amb la nau Rosetta orbitant al seu voltant i amb el mòdul Philae sobre la seva superfície. Tots dos ginys no només han estat capaços d'arribar correctament a la seva destinació, sinó que transmeten el que veuen i el que detecten amb els seus instruments; això sí, amb un retard de més de 28 minuts, que és el temps que triguen els senyals, viatjant a la velocitat de la llum, a arribar a nosaltres.

Els estels són trossos inalterats del material primordial del qual va néixer el Sol, els planetes i els satèl·lits. No han sofert les modificacions dels grans cossos que conformen el sistema solar, com el nostre propi planeta, i per aquest motiu són un material d'estudi preciós per aprofundir en les condicions que van permetre, per exemple, l'aparició de la vida sobre la Terra. Si no hi ha contratemps, podrem seguir-lo de prop i analitzar els canvis que el cometa experimentarà a mesura que es vagi apropant al Sol.

Aquest projecte ens il·lustra també sobre la conveniència de no circumscriure la investigació científica als imperatius del rendiment a curt termini. El projecte Rosetta ha costat 30 anys des de la decisió inicial i només ara pot visualitzar-se l'èxit de la planificació. L'ESA pot estar satisfeta per l'espectacular consecució d'un objectiu de gran dificultat, així com tots els que hi han contribuït amb el seu esforç i els seus coneixements. I també el conjunt dels europeus, que tenen en aquesta missió un motiu més per creure en si mateixos.