Els juristes qüestionen la “viabilitat” de la querella de la Fiscalia pel 9-N

A la querella que prepara la Fiscalia contra els responsables polítics del 9-N li espera un futur ombrívol. Així ho auguren, almenys, els juristes consultats per EL PAÍS, que qüestionen la viabilitat d'una actuació penal contra el president de la Generalitat, Artur Mas, i la vicepresidenta, Joana Ortega. Els fiscals catalans estan armant jurídicament una querella que podria contemplar almenys dos delictes: desobediència i prevaricació. Diversos catedràtics creuen que no es donen tots els requisits per aplicar-los al procés de participació que, el 9-N, va mobilitzar 2,3 milions de persones.

La Fiscalia contempla la desobediència perquè els organitzadors de la consulta alternativa no van respectar la decisió del Tribunal Constitucional de suspendre-la. Aquest delicte castiga “les autoritats o funcionaris” que incompleixin resolucions judicials. Però perquè hi hagi desobediència ha d'haver-hi “un requeriment fefaent i una voluntat deliberada de no acatar una ordre concreta”, recorda Víctor Moreno, catedràtic de Dret Processal de la Universitat Carlos III.

“En aquest cas hi ha hagut una resolució, però no un requeriment concret. I al Constitucional no se li poden demanar actuacions alienes a la seva funció constitucional i que sigui un gendarme”, incideix Moreno. “Jurídicament, una querella així té poc recorregut. No és clar que sigui viable. Construir això penalment és molt difícil”, afegeix. El catedràtic opina que “s'està tractant jurídicament una cosa que és política” i recorda que “no tots els conflictes es poden solucionar amb el Codi Penal”.

D'aquesta opinió és Julián Ríos, professor de Dret Penal a l'ICADE. “Estem davant un tema el rerefons i solució del qual és política. El Govern pretén utilitzar el dret penal per a finalitats que en perverteixen la funció”. Ríos creu que la jornada del 9-N va ser “un acte de protesta i mobilització ciutadana fora de tot rigor jurídic”, de manera que, “difícilment, des d'un punt de vista penal, pot entendre's que es desobeeix una resolució del Constitucional”. L'expert recorda que, encara que la resolució suspenia el procés, “pel que sembla no hi ha un acte concret d'execució d'aquesta providència adreçat a ningú en concret”.

La professora de Dret Penal de la Universitat de Granada Inmaculada Ramos tampoc no ho veu clar. “No és fàcil perquè a les figures aplicables els falten requisits”, assenyala després d'explicar que, per acusar de prevaricació administrativa, caldria un acte administratiu que dictés a gratcient una resolució injusta necessària per sostenir l'acusació. Sí que n'hi va haver en el cas de la consulta oficial, però no en el procés de participació celebrat el 9-N. Tampoc veu fàcil l'acusació de desobediència ja que, al contrari del que va passar amb el lehendakari Juan José Ibarretxe, en aquest cas no hi ha hagut requeriments per al compliment de la suspensió.