La Fiscalia ajorna la querella pel 9-N per buscar una base jurídica sòlida

La querella de la Fiscalia per l’organització i celebració del 9-N haurà d’esperar. La reunió entre el fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, i el fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, va concloure ahir amb la decisió de continuar treballant en el text fins a aconseguir armar-lo jurídicament de manera que les acusacions, si es presenten, siguin sòlides.

Davant les demandes per actuar contra Artur Mas, la Fiscalia ha decidit agafar-se més temps. Les diligències d’investigació obertes dissabte —la vigília del procés de participació— encara no s’han completat. Hi ha, a més, diferències de criteri entre els fiscals, tant sobre les persones contra les quals ha de recaure la querella com sobre els delictes pels quals se’ls ha d’acusar. Fins i tot discrepàncies sobre si hi ha o no prou indicis de la comissió d’algun il·lícit com per presentar una acusació formal, segons van informar fonts judicials.

La decisió no només s’ajorna, sinó que queda en mans de la Fiscalia Superior de Catalunya. D’aquesta manera, Torres-Dulce ha fet un pas al costat. L’escarida nota de premsa emesa ahir després de la reunió, d’una hora i mitja, assenyala que Romero de Tejada “informarà” Torres-Dulce sobre “la decisió que adopti en el marc dels principis de legalitat i imparcialitat” que regeixen el funcionament del ministeri públic, concreta el comunicat.

Quan s’hagin concretat els fets i els seus responsables, la Fiscalia presentarà la querella davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que és l’òrgan competent donada la condició d’aforats dels polítics investigats. Segons fonts judicials, la querella apuntarà, possiblement, contra Mas i la vicepresidenta, Joana Ortega, pels delictes de desobediència i prevaricació. Està en discussió, no obstant això, si també apuntarà a altres consellers i si s’hi inclouran altres delictes.

L’esborrany de querella va ser elaborat per la secretaria tècnica de la Fiscalia General de l’Estat. Incloïa diversos delictes (desobediència, prevaricació i usurpació de funcions, entre d’altres) i es dirigia no solament contra Mas i Ortega, sinó també contra altres consellers del Govern autonòmic. La querella va passar llavors a mans de la Fiscalia Superior de Catalunya, en el si de la qual es va iniciar un encès debat.

Els fiscals catalans no van estar d’acord amb el plantejament ni amb els arguments jurídics esgrimits. Van considerar que la querella era massa àmplia —pel nombre de delictes contemplats i els seus responsables— i apostaven per un altre text, més acurat. A més, veien necessari disposar de més temps per comprovar els fets i buscar una argumentació sòlida en el cas que considerin que s’ha pogut cometre un delicte.

De les discrepàncies en els punts de vista dels fiscals, en qualsevol cas, va sorgir la necessitat de convocar una reunió. La trobada es va celebrar ahir a la tarda al carrer de Fortuny de Madrid, seu de la Fiscalia General. A més de Torres-Dulce i el fiscal superior de Catalunya, van assistir a la reunió el cap de la secretaria tècnica, Jaime Moreno, i el número dos de la Fiscalia catalana, Francisco Bañeres.

Alguns dels motius pels quals els fiscals catalans descarten les presses és perquè encara no han esbrinat, per exemple, si els directors d’escoles i instituts van rebre correus electrònics de la Generalitat sobre el 9-N. Possiblement, tampoc podrà conèixer qui va participar en el procés després que la Generalitat comuniqués als voluntaris que ha començat a destruir totes les dades del registre en el qual es van inscriure, “una vegada aconseguit l’objectiu” pel qual es va crear aquest fitxer.