La llibreta rosa de Marta Rovira

El color rosa anunciava aquest matí al Parlament que es mantenia la pau entre les forces sobiranistes. Era el color de rosa de les tapes de la llibreta de Marta Rovira. La lloctinent d’Oriol Junqueras interpel·lava el president de la Generalitat amb un bloc de notes escolar agafat amb les dues mans, llegint fil per randa el que allà hi havia. I el que hi havia a la llibreta eren paraules d’amor, el melindro i la xocolata –molt de sucre, en definitiva– que tant s’utilitza per motivar l’independentisme.

El punyalet de Llach

Rovira parlava i Junqueras, al seu costat, fitava Artur Mas amb una cara que semblava que deia: “Oi que no ens farem mal?”. Entre diumenge i dimarts Catalunya va viure tres dies de desfilada triomfal de Mas com a vencedor en la consulta, amb roda de premsa inclosa en què assegurava que ja es veurà això d’anticipar eleccions, que el diàleg amb Madrid ha de ser permanent, que cal esperar a una nova consulta i així moltes més gesticulacions de domini davant de l’independentisme que té més pressa. La penya del melindro i la xocolata desfeta treia fum pels queixals en la intimitat. Fins i tot un dels seus líders espirituals, Lluís Llach, esmolava el punyalet ahir a Twitter: “El president ha agraït la cooperació de tothom menys la dels partits que l'han ajudat a fer que el seu nou 9-N triomfés. Se'n deu haver descuidat”. El primer que ha fet Mas aquest matí era donar les gràcies als partits aliats. ERC ni tan sols ha tret el punyalet al Parlament perquè els republicans saben que Mas, com diu Llach, ha fet seu el 9-N, l'èxit de participació i el martirologi de ser objectiu de la justícia espanyola.

“Llàgrimes d’emoció”

Rovira ha tret la llibreta rosa i Junqueras callava al costat. Rovira ha llegit: “El que vam poder viure diumenge a peu de mesa va ser brutal. [...] Urnes plenes a vessar d’il·lusions, d’esperança, d’autoestima, de coratge, de llàgrimes d’emoció, i de mil històries personals. Aplaudiments a cada mesa en acabar cada recompte. El dia 9 de novembre passarà a la història del nostre país com aquell dia que milions de ciutadans de Catalunya van decidir fer un acte de sobirania. Vam començar a caminar com a ciutadans lliures”. Si en aquell moment hagués sonat la banda sonora d’E.T., més d’un hauria plorat. Mas ha respost que el seu ‘nou 9-N’ havia estat molt útil i Rovira feia que sí amb el cap, els ulls espurnejant, com si orés: “És que, Artur, jo vull creure en tu”. Rovira torna a parlar per anunciar que ella també s’autoinculpa davant la Fiscalia, perquè està amb el president i perquè segurament va veure que ahir a la nit l’independentisme tuitaire bullia amb hashtags de solidaritat virtual.

Junqueras, al seu costat, lleument espatarrat i amb la bufanda damunt la cuixa, no feia cap moviment. Ha estat l’últim a arribar al ple i ha estat dels primers a marxar-ne, seguit de Rovira i Joan Herrera. El líder d’ICV també ha anat amb compte amb el president malgrat que podria haver tret pit després que el tractessin durant setmanes de traïdor per denunciar que Mas es volia apropiar del 9-N. Tothom ha estat suau amb Mas, fins i tot Rivera i Camacho han mantingut un perfil baix. Només el diputat del PP Sergio Santamaría ha intervingut abrandat, amb l’americana tan justa de mida, inflat d’ira, que semblava una peça de sushi. Mas ha marxat del ple deu minuts abans que Mariano Rajoy comencés a parlar per comprovar que el que havia dit Santamaría, el president espanyol ho repetia, però amb menys energia.