Música per tothom a tot arreu

Ja fa 16 anys que el canvi de segle va donar lloc a un festival que porta per nom una designació tan solemne i carregada d’història com Mil·lenni. A la seva primera edició es notava que el promotor, l’empresa Concerts Studio, s’havia guanyat un lloc sota el sol gràcies a la lírica, i noms lírics eren els que protagonitzaven en bona mesura aquell ja llunyà cartell de l’any 1999-2000.

Llavors el festival reunia les seves convocatòries al voltant de les festes de Nadal i cap d’any, però de mica en mica tant el cartell com les dates de realització s’han anat eixamplant fins a arribar on som ara, un festival de noms populars —vinguin de l’estil musical que sigui, potser excepte heavy metal i electrònica— que busca connectar amb un públic ampli i que escampa les seves activitats des de novembre fins a l’abril. Sembla el signe dels temps, una especialització nimbant a la recerca del gran públic, si pot ser de classe mitjana, tot i la crisi, i alta. Després dels concerts de Macy Gray i Angus i Julia Stone, el festival, degudament patrocinat —ja que sense patrocinis la música és completament inviable en els termes d’un festival—, arrenca amb part dels seus noms pesants, com ara John Mayall (dia 18 a L’Auditori).

Què més ofereix el festival? En primer lloc, atenent a la seva vocació de connexió amb el gran públic, noms inqüestionables com ara Raphael, que amb la seva gira Amor y desamor omplirà, probablement, dos dies el Liceu (27 i 28 de març); James Taylor, tot un clàssic de la cançó més solejada i burgesa (14 març, Liceu); Pablo Milanés, un altre clàssic en aquest cas de la cantautoria cubana (10 març, L’Auditori); Omara Portuondo, una altra clàssica, en aquest cas acompanyada pel pianista Roberto Fonseca (3 desembre, L’Auditori) i Marianne Faithfull, un del pocs noms diguem-ne turbulents del cartell (9 desembre, Palau de la Música).

En un altre àmbit que apunta a un públic diferent, el festival convoca Leiva (2 desembre, L’Auditori), M.Clan, que celebren el seu 20è aniversari (13 desembre, Razzmatazz), Russian Red, una picada d’ullet a l’indie (14 desembre, Apolo) i Elefantes (19 març, L’Auditori), artistes que podrien ser considerats com la classe mitjana del pop rock nacional. Unes altres picades d’ullet a un públic no natural del Mil·lenni seria Tweedy, líder de Wilco, que ha publicat disc en solitari (2 febrer, L’Auditori) i el cantautor australià Scott Matthew, encarregat de tancar el festival (15 abril, L’Auditori).

En aquesta macedònia d’estils no falten records a la lírica com Josep Carreras, que protagonitzarà un concert especial en homenatge a la sardana (7 febrer, Liceu) i el pianista Ignaci Cambra (19 gener, Palau de la Música). Tot això sense oblidar artistes del perfil més variat, com ara Chambao (27 desembre, Palau de la Música), Joan Dausa (6 desembre, Liceu), Niña Pastori (28 desembre, Palau de la Música), Carlos Núñez (30 desembre, Palau de la Música), Dulce Pontes (19 febrer, L’Auditori), India Martínez (22 gener, L’Auditori) o Amélie Angebault (15 gener, L’Auditori) entre d’altres. Un festival de festivals a diferents sales de la ciutat i marcat per la popularitat dels seus noms.