Els EUA bombardegen la cúpula de l’Estat Islàmic al nord de l’Iraq

El líder del grup gihadista Estat Islàmic (EI), Abu Bakr al-Baghdadi,va resultar ferit en un atac aeri a l’Iraq, segons van informar aquest diumenge les autoritats de Bagdad. No obstant això, les dades sobre l'autoria de l'atac i els fets són confusos. L'aviació nord-americana va bombardejar divendres el nord de l’Iraq, on “van destrossar” un comboi de deu vehicles armats als voltants de la ciutat de Mossul, en el que els EUA consideren una “trobada” de líders de la milícia gihadista sunnita, segons un comunicat del comandament central de l’Exèrcit. També van aconseguir la ciutat d’Al-Qaïm, 290 quilòmetres a l'oest, a la banda de la frontera amb Síria.

El Govern iraquià assegura, d’altra banda, que la seva aviació va bombardejar dissabte aquesta regió i que va ser aquest atac el que va ferir Al-Baghdadi, segons diversos oficials citats per l'agència Associated Press. No obstant això, no van poder oferir informació precisa sobre el grau de les lesions del gihadista.

El comandament central de l’Exèrcit dels EUA, encarregat de gestionar la lluita contra les posicions de l’EI a l’Iraq i Síria, va declinar aquest diumenge corroborar si el califa de l’Estat Islàmic havia estat assolit per un dels seus atacs. “No podem confirmar si Al-Baghdadi estava entre els presents [del comboi de Mossul]”, va apuntar. Un portaveu del comandament central va explicar que no tenen constància que a Al-Qaïm s'estigués desenvolupant una altra trobada de líders del grup extremista.

Al-Baghdadi és una peça cotitzada. La seva mort suposaria l’èxit més important de l'ofensiva aèria contra l’EI a l’Iraq, que els EUA va començar a principi d'agost a la qual s'han unit altres països occidentals. L'atac als líders del grup extremista —que aspira a crear un califat a la regió— arriba després de setmanes de dubtes sobre l'eficàcia de l'ofensiva. Els bombardejos han aconseguit frenar l'avanç de l’EI al nord de l’Iraq i han minvat les seves capacitats, però no han evitat que consolidi els territoris sota el seu control, com els voltants de Bagdad —la capital iraquiana— i Mossul, la segona ciutat del país i que va conquistar a principi de juny després de la retirada de l’Exèrcit iraquià.

Els EUA ofereixen una recompensa de 10 milions de dòlars (vuit milions d'euros) per la captura d’Al-Baghdadi, que alguns analistes consideren més poderós que el líder d'Al-Qaida, Aiman al-Zawahiri. L’Estat Islàmic era la filial d'Al-Qaida a l’Iraq fins al febrer, quan es va escindir. Al-Baghdadi va integrar la insurrecció contra els EUA després de la invasió de l’Iraq el 2003, després va passar quatre anys pres i el 2010 es va erigir en líder de l’EI. Aquest any, les autoritats iraquianes van anunciar que l’havien matat, cosa que va resultar falsa.

L'última vegada que el líder de l’EI presumptament va aparèixer en públic va ser al juliol a la mesquita de Mossul, segons un presumpte vídeo. Des de l'inici a l'agost dels bombardejos, els milicians de l’EI han canviat els seus moviments per evitar ser identificats, segons testimonis citats per Reuters. L'atac del divendres demostra, segons el Pentàgon, “la creixent llibertat limitada de maniobrar, comunicar i manar” del grup.

L'atac nord-americà a la cúpula de l’EI va tenir lloc el mateix dia que el president Barack Obama autoritzava l'enviament en els propers mesos de fins a 1.500 militars a l’Iraq, cosa que duplica el desplegament actual iniciat al juny. Com ara, els militars no tindran funció de combat sinó d'entrenar i assessorar les forces iraquians i kurdes que lluiten contra l’EI. Obama —que es va oposar a la guerra de l’Iraq i el 2011 va treure totes les tropes nord-americanes del país— va afirmar en una entrevista emesa aquest diumenge per la cadena CBS que l'ampliació del contingent representa una “nova fase” en la lluita contra l’EI per preparar les forces locals per iniciar l'ofensiva. I va subratllar que els bombardejos han estat “molt efectius a degradar” els gihadistes.