“Moltes gràcies per fer que puguem votar”

Uns 40.000 voluntaris van executar ahir el dispositiu de la consulta dissenyat per la Generalitat. Els ciutadans que van oferir el seu temps per dur a terme les tasques d'organització als 1.137 centres de participació van ser els herois de la jornada. En un procés en el qual les garanties democràtiques sempre han estat en dubte, ells, gairebé tots independentistes, van ser l'única garantia de neteja democràtica.

A l'escola Sant Josep Oriol, un centre catòlic concertat del tradicional barri barceloní de l'Eixample, els voluntaris convocats hi van arribar poc abans de les vuit del matí. Una vegada constituïdes les sis meses, només hi faltava un vocal. La coordinadora del centre va escollir un dels suplents. El paper que els corresponia tècnicament és aquest. Però la gairebé trentena d'auxiliars sense càrrec designat van decidir quedar-se.

“Falten ratolins!” “No hi ha rètols!” “Algú té un marcador?” Per cada petició sempre hi havia una resposta. A part de les urnes, les paperetes i els ordinadors, els recursos que els havia donat la Generalitat eren mínims. Una voluntària que vivia a prop se'n va anar corrents a casa i en va tornar amb tres ratolins per a l'ordinador. Una altra va arribar-se fins al seu despatx per portar material d'oficina. I així amb tot.

Es tracta d'un barri de població envellida. Era impensable per a molts avis pujar els dos llargs i estrets trams d'escales per arribar a la planta on eren les urnes. El descuit de qui va escollir el centre el van esmenar els voluntaris. Les urnes pujaven i baixaven sense parar per les empinades escales perquè els més grans i malalts poguessin votar, sempre verificant el seu document abans a l'ordinador i anotant-lo a la plantilla de recompte. Alguns feien un petó al vot abans de ficar-lo a l'urna. “Estic tremolant de l'emoció, fa dècades que ho espero, això”, va explicar Jaume Casanovas mentre lluitava per treure el seu DNI de la cartera.

“Senyora, jo no li puc omplir la targeta, demani-ho a un altre votant”, li deia el president de mesa a un senyor que no duia les ulleres. “Ho sento. No pot votar. Té el DNI caducat”, li comunica Teresa, encarregada d'una altra mesa, a una senyora. També a un home que pretenia votar amb el resguard del document en tramitació. “Són les normes”, explica. Alguns s'enfadaven. Altres s'ho prenien millor. Però tots s'acomiadaven de la mateixa manera: “Moltes gràcies per fer que puguem votar”.