Una investigació sobre evasió fiscal posa Juncker contra les cordes
El Govern de l'actual president de la Comissió va limitar la tributació a 340 empreses
Una tempesta política s'aproxima al president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, sis dies després d'assumir el càrrec. La revelació d'un controvertit marc fiscal que permet a centenars de multinacionals establir-se a Luxemburg i reduir a nivells testimonials la seva tributació posa en dificultats Juncker, primer ministre luxemburguès durant 18 anys i també ministre de Finances a l'època en què es van signar aquests acords amb les empreses. La Comissió, ara liderada per Juncker, va anunciar ahir que ampliarà les investigacions ja obertes contra Luxemburg i altres països per pràctiques similars si troba motius per fer-ho, sense prejutjar la decisió definitiva.
L'enginyeria fiscal drena les arques estatals
L'enginyeria fiscal és l'amenaça més gran per a les arques públiques del segle XXI. La investigació internacional sobre el cas luxemburguès revela una pràctica molt generalitzada per a les multinacionals en diversos punts del planeta. En aquest cas, el client estava representat per un assessor de la consultora PriceWaterhouseCoopers, que es reunia amb les autoritats belgues per obtenir el segell de conformitat a l'elusió fiscal. Això permet a les companyies no haver d'enfrontar-se a possibles al·legacions posteriors (encara que la Comissió Europea sempre té la possibilitat de rastrejar aquests acords com a possibles ajudes d'Estat discriminatòries).
El mecanisme pel qual centenars de multinacionals poden acabar reconduint els seus beneficis de manera que només tributin a Luxemburg, no en el lloc on van ser generats, porta de cap les hisendes europees (també l'espanyola, que en els últims anys ha obert investigacions contra diversos gegants, entre els quals Google). Les empreses fixen la seva matriu a Luxemburg i creen un embull de filials que poden anar transferint els seus actius al país amb tributació més avantatjosa. Al final, ni tan sols és clar que acabin pagant alguna cosa en aquesta destinació, sinó que poden derivar-ho a paradisos fiscals on el pagament sigui inexistent.
Un exemple tipus d'aquestes pràctiques abusives és la concessió d'un préstec que una matriu fa a la seva filial per a una operació econòmica. La filial haurà d'abonar a la matriu interessos per aquestes quantitats prestades, però podrà deduir-se els interessos de la suma que hagi d'abonar a Hisenda. Aquestes deduccions minvaran considerablement la factura que la filial hagués de pagar al fisc en concepte d'impost de societats.
En altres casos, les filials en països amb una tributació normal són legalment meres prestatàries de serveis de les matrius, que els abonen una comissió i els retiren tots els ingressos per transferir-los on més convé per qüestions fiscals.
En el cas luxemburguès, una sola persona, Marius Kohl, amb 37 anys de servei en l'Administració fiscal, va estampar la seva signatura sobre els 548 acords filtrats als periodistes d'investigació i que donaven a les companyies la tranquil·litat de no veure qüestionades aquestes pràctiques. Amb l'avantatge, a més, que aquests documents no estan exposats a l'escrutini públic perquè són secrets. Brussel·les va demanar al juliol conèixer alguns d'aquests pactes, una mesura considerada abusiva pel ministre luxemburguès de Finances. “Es pot demanar als estats membres que comuniquin totes les decisions fiscals? Em sembla excessiu, va més enllà del previst”, es va defensar ahir Pierre Gramegna. Lluny d'acceptar la decisió, el ministre va anunciar que el seu país ha recorregut al Tribunal Europeu de Justícia —amb seu precisament a Luxemburg— aquesta demanda d'informació fiscal.
El Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació va divulgar ahir en una trentena de diaris un extens treball que demostra que les pràctiques per afavorir l'evasió fiscal a Luxemburg van més enllà de casos concrets com els quals investiga Brussel·les. Almenys 340 multinacionals —entre les quals hi ha Pepsi, Ikea o Deutsche Bank— s'han beneficiat d'acords ad hoc, beneïts per les autoritats fiscals luxemburgueses, que els han permès eludir el gruix de la seva tributació per beneficis.
Les companyies podien arribar a pagar un 2% sobre els seus guanys, davant del 28,6% que regeix a Luxemburg (o el 21% de mitjana europea si es té en compte que moltes d'aquestes quantitats haurien de tributar al país europeu on es genera l'activitat econòmica de l'empresa, no a Luxemburg). Els diaris que han investigat aquests documents estimen en diversos milers de milions d'euros les pèrdues potencials per a les arques públiques, quantitats gens menyspreables, especialment en un marc de contínues retallades pressupostàries a tot Europa. I els investigadors adverteixen que podria haver-hi més coses.
Aquests pactes fiscals es van signar entre els anys 2008-2010, coincidint amb el període en què Juncker va compatibilitzar la seva tasca de primer ministre amb la de ministre de Finances, cartera que va ocupar des del 1989, amb competències directes sobre fiscalitat. Encara que el seu portaveu a la Comissió va intentar ahir desvincular aquestes decisions de l'acció directa de Juncker, les probabilitats que el titular de Finances conegués aquest marc en un país de 550.000 habitants són elevades.
El nou president de la Comissió Europea va evitar ahir donar explicacions i va anul·lar l'únic acte públic que tenia a Brussel·les, cosa que va empipar els organitzadors, que es van queixar en un comunicat. El dia anterior havia comparegut davant la premsa i un periodista li va preguntar precisament per la investigació que ja va obrir Brussel·les al juliol sobre possibles abusos en el marc fiscal avantatjós ofert a diverses empreses. "M'abstindré en aquesta qüestió. I no ho frenaré perquè em semblaria indecent", va declarar. El seu portaveu es va remetre a aquestes paraules, encara que va recordar el dret de la Comissió a investigar més enllà si troba elements rellevants.
Això és el que estudia en aquests moments la nova comissària de Competència, Margrethe Vestager. La successora de Joaquín Almunia va assegurar en un comunicat que encara no ha decidit si les noves informacions implicaran una nova línia d'investigació per part de Brussel·les.
Malgrat la barrera de contenció que va intentar construir l'Executiu comunitari, el gruix de grups polítics al Parlament Europeu exigeixen explicacions a Juncker. En nom de la institució, el president de l'Eurocambra, Martin Schulz, va demanar a la Comissió Europea "que examini aquests casos per determinar si infringeixen la legislació i prengui mesures ràpidament si és necessari". Socialdemòcrates, liberals, l'esquerra unitària i els verds també van exigir que Juncker expliqui aquests fets. Sense al·ludir al president, el ministre alemany de Finances, Wolfgang Schäuble, va assegurar que Luxemburg "pot fer més" contra aquestes pràctiques, mentre el seu homòleg francès, Michel Sapin, va sentenciar: "No són acceptables per ningú".
El cas explota només sis dies després de l'estrena de la Comissió Europea
Els qui no van poder eludir les explicacions van ser els actuals responsables del Govern luxemburguès. El primer ministre, Xavier Bettel, va assegurar que aquestes pràctiques "són conformes a les regles nacionals i internacionals". Arguments similars va emprar a Brussel·les el ministre de Finances, Pierre Gramegna, que havia convocat els periodistes per vendre les excel·lències de la fi del secret bancari que el seu país aplicarà el proper 1 de gener i va haver de canviar ràpidament el seu discurs cap a un terreny molt més pantanós.
En una sala plena de gom a gom de periodistes estrangers, Gramegna va admetre que de vegades "el que és legal pot no ser èticament compatible amb la norma" i es va declarar disposat a col·laborar amb Brussel·les. En tot cas, es va escudar que molts altres països tenen esquemes similars i va manifestar la seva intenció de mantenir el model: "Això no ho pot resoldre un país sol, ha de fer-ho en cooperació amb la resta".
El problema de fons rau en una batalla fiscal —en bona mesura deslleial— que han emprès diversos països en els darrers anys per intentar atreure la sucosa inversió de les multinacionals. Més enllà d'oferir tipus molt baixos sobre l'impost de societats —el cas irlandès, amb el 12,5% sobre els guanys, ha estat molt qüestionat— alguns governs han engegat acords que permeten a les empreses fer una interpretació abusiva dels avantatges fiscals per acabar reduint pràcticament a zero la seva tributació. Els països aconsegueixen mantenir aquests dubtosos esquemes recorrent a la por econòmica: si s'eliminen, el capital fugirà a altres països que els mantinguin.
El líder de la UE era primer ministre i titular de Finances durant els fets
La Comissió Europea opta per abordar la qüestió de manera parcial, com si es tractés d'un problema de competència, quan en realitat és un afer de pura fiscalitat. Sota el mandat d'Almunia, que va concloure la setmana passada, Competència va obrir investigacions formals contra Irlanda, Holanda i Luxemburg per aquestes pràctiques, a més de demanar informació a altres estats per raons similars. En el cas de Luxemburg, hi ha dues investigacions obertes i afecten als tractes favorables que la seva Hisenda va procurar a Amazon i la filial financera de Fiat.
L'única via que troba Brussel·les per prohibir aquests tractes és demostrar que són ajudes d'Estat que distorsionen el lliure mercat, ja que altres companyies no tenen l'oportunitat d'acollir-se a les mateixes regles.
Sobre la firma
