La “no-assumpció de responsabilitat delictiva” del pres Matas

La Secretaria d'Estat d'Institucions Penitenciàries, que depèn del Ministeri de l'Interior, no va tenir en compte a l'hora de concedir el tercer grau a l'exministre Jaume Matas, cosa que ha suposat la seva sortida de presó, els arguments dels professionals de la presó de Segòvia.

Segons l'informe al qual ha tingut accés EL PAÍS, la Junta de Tractament es va pronunciar en contra de la semillibertat de Matas per quatre "factors d'inadaptació": "alarma social, no compliment de la meitat de la condemna, absència de permisos que permetin valorar la seva adaptació i no-assumpció de la responsabilitat delictiva".

Aquest informe té el vot dels cinc professionals que han tractat Matas a la presó: jurista, cap de serveis, psicòloga, educador i treballadora social. Tots ells recomanen el segon grau, mentre que a favor del tercer grau es pronuncien els càrrecs de la presó: director, subdirector i subdirector en cap dels serveis mèdics. És a dir, s'aprova un informe per cinc vots contra tres.

Dies després, Interior aprova una resolució que no fa cas d'aquests arguments. No esmenta cap dels "factors d'inadaptació" esgrimits pels professionals i concedeix el tercer grau a Matas. La base d'aquesta decisió, que estudia la Fiscalia per a un possible recurs, és la "capacitat de l'intern per a una convivència normal".

Interior argumenta que hi ha "absència de perillositat social, primarietat delictiva i antiguitat dels fets pels quals compleix condemna l'intern, i han desaparegut, en l'actualitat, les circumstàncies que van propiciar la comissió del delicte, ja que no ocupa cap càrrec públic". Parla també de l'"escassa quantitat de la condemna (nou mesos)" i la "bona conducta observada a la presó".

Tot i que els professionals que l'han tractat han citat al seu informe expressament la falta de penediment o assumpció de les seves responsabilitats, Interior conclou pel seu compte que "la presentació voluntària de l'intern per al compliment de la pena evidencia l'assumpció de la seva responsabilitat penal i la seva voluntat d'afrontar-ne les conseqüències".

Els professionals també rebaten l'argument del temps que ha transcorregut perquè asseguren que "l'existència de fets dilatats en el temps tampoc és motiu meritori de l'intern, és el mateix acusat qui en el legítim ús del seu dret de defensa ha anat dilatant en el temps la resolució definitiva del seu procés, i un raonament similar es dóna en el supòsit d'ingrés voluntari a la presó". És a dir, ell és qui ha dilatat el procés i per això no es pot fer servir com a argument a favor seu.

"Perquè el càstig sigui un mitjà d'utilitat social i d'intimidació al delinqüent, en aquest cas la funció de la pena en el seu sentit de respecte del dret, de retribució per l'acte comès i, en definitiva, de causar en l'autor la sensació que la seva manera de procedir té unes conseqüències perjudicials ha de prioritzar-se", asseguren.

"Aquesta Junta creu majoritàriament que l'internament efectiu és l'única manera de conscienciar el delinqüent del seu mal comportament social", conclou.

El vot particular discrepant i minoritari sí que sosté que "la seva presentació voluntària a complir condemna suposa assumir el delicte, la pena i les seves conseqüències".

Quan el tribunal sentenciador va ordenar al juliol l'ingrés a la presó va esgrimir també la falta de penediment. La decisió d'Interior corregeix la dels jutges de Palma que el van condemnar.

Per això, la Junta de Tractament conclou que "és bon pres, però mal ciutadà".