Hillary Clinton apunta a la Casa Blanca

Queda més d'un any perquè arrenqui el procés de primàries i assemblees electives que decidirà els designats, i dos anys per a les eleccions presidencials que triaran el successor del demòcrata Barack Obama. Però, una vegada acabat el recompte de les paperetes en les eleccions de dimarts, la campanya per al 2016 ja està en marxa.

Els aspirants s'han anat foguejant durant les últimes setmanes. Han donat suport a candidats dels seus partits al Senat, a la Cambra de Representants i al càrrec de governador. Cap dels aspirants ha declarat la seva candidatura, però veient en acció polítics com l'exsecretària d'Estat, la demòcrata Hillary Clinton, no hi havia dubte que es tractava de figures aspirants a la presidència.

En comparar la llista de possibles candidats del Partit Demòcrata i del Partit Republicà crida l'atenció el contrast. Només un nom destaca en el camp demòcrata: el de Clinton, ex-primera dama, exsenadora, candidata a la Casa Blanca derrotada per Obama durant el procés de nominació del seu partit el 2008 i després cap de la diplomàcia nord-americana amb l'Administració de l'actual president.

L'elenc republicà és més ampli. Inclou personalitats emergents, com el senador Rand Paul, fill de l'estrella de la dreta llibertària, Ron Paul, i representant d'una nova dreta, propera al populisme del Tea Party en el seu recel cap a un Estat federal fort, ja sigui en matèria econòmica com en qüestions de seguretat nacional.

Però la llista de republicans que han insinuat la seva disposició a batallar per la nominació és llarga: des del senador per Texas Ted Cruz, representant de la dreta més intransigent, fins a un altre polític —com Cruz, d'origen cubà—, el senador per Florida Marco Rubio, passant pel governador de Nova Jersey, Chris Christie, o l'exgovernador de Florida Jeb Bush, germà i fill de presidents.

La cursa electoral serà una lluita per la identitat d'un Partit Republicà que, sota l'influx del moviment populista Tea Party, ha virat cap a la dreta durant els anys d'Obama. Hi ha entre els noms citats llibertaris i estatistes, partidaris de tancar les fronteres i defensors de la legalització de sense papers, falcons en política exterior i coloms amb inclinacions aïllacionistes.

En un país en què els partits són més coalicions que integren sensibilitats heterogènies que no pas exèrcits uniformats, el debat intern no és exclusiu dels republicans. L'esquerra demòcrata, que va impulsar Obama el 2008, diposita les seves esperances en la senadora Elizabeth Warren, heroïna de la lluita contra els abusos dels bancs i figura del nou populisme (als EUA el terme no té les mateixes connotacions negatives que a Europa o Amèrica Llatina), contrari a Wall Street i crític amb les grans corporacions. En una època de desigualtat creixent, la mateixa Warren —o com a mínim les seves idees— figurarà en els debats per a la nominació. En les últimes setmanes, durant la campanya per a les eleccions del dimarts, la pragmàtica Clinton, multimilionària i amiga de Wall Street, ha reproduït en els seus discursos alguns arguments de Warren. És l'aire dels temps.

El procés, des d'ara fins a l'elecció presidencial, serà tortuós. El primer per a cada aspirant són els mesos d'exploració, de sospesar si la candidatura és viable, si hi ha diners per llançar-la, si a la família li sembla bé dedicar gairebé dos anys a una tasca ingrata —milers de quilòmetres en carreteres secundàries, un escrutini feroç dels mitjans de comunicació, trucades a desconeguts, a hores intempestives, per suplicar-los fons, nits en motels decadents i vetllades en granges perdudes a Estats com Iowa...— que acostuma a acabar en fracàs. El 2015 és l'any de l'anunci de les candidatures, els primers debats i l'inici de la campanya de les primàries i caucus, un procés que comença a principis del 2016 i culmina a l'estiu amb la nominació dels candidats demòcrata i republicà.

Clinton és la favorita. Per la seva experiència i talent polític. I perquè, si el 2016 aconsegueix mobilitzar els llatins —la minoria més puixant als EUA— com Obama el 2008 i 2012, els republicans ho tindran difícil per derrotar-la. La retòrica contrària als sense papers funciona amb les bases republicanes que decideixen la nominació, però pot condemnar el seu partit a la derrota en les presidencials. El problema per als demòcrates és que tenen pocs polítics llatins de primera fila. Els republicans compten amb hispanoparlants com Marco Rubio o Jeb Bush.

Si Jeb Bush —casat amb una mexicana i considerat durant anys com el bo dels germans, per contrast amb el president George W. Bush— és candidat, podria acabar enfrontant-se a Hillary Clinton. Bush contra Clinton? Els EUA, el país de la meritocràcia, també ho és de les dinasties: la dels Kennedy és la més cèlebre. Però qualsevol pronòstic és aventurat. El 2006 Clinton era la favorita, la candidata inevitable. Dos anys després un semidesconegut de nom exòtic, Barack Hussein Obama, la va derrotar.