Els republicans obtenen al Senat la victòria més gran de l'era Obama

El Partit Republicà ha obtingut aquest dimarts la victòria electoral més gran des que el demòcrata Barack Obama va arribar a la Casa Blanca, l’any 2009. Impulsats pel descontentament envers el president d'Estats Units i per l'apatia dels votants demòcrates, els republicans han conquerit el Senat, fins ara amb una majoria del Partit Demòcrata, i han ampliat la seva majoria a la Cambra de Representants. Les eleccions de meitat de mandat, les darreres abans que Obama abandoni el poder, l’any 2017, concedeixen a l'oposició el control absolut del Congrés i aïllen un president afeblit i en retirada.

La victòria culmina sis anys en els quals, elecció darrere elecció, els republicans han ocupat noves parcel·les de poder a Washington. L’any 2009, el Senat i la Cambra de Representants eren demòcrates. L’any 2010, els republicans van guanyar la majoria a la Cambra de Representants. El darrer pas seria la conquesta de la Casa Blanca d’aquí a dos anys.

Però les legislatives rarament serveixen per predir els resultats de les presidencials. La batalla per succeir Obama ha començat i inclou pesos pesats del Senat —els republicans Rand Paul, de Kentucky, i Marco Rubio, de Florida són figures emergents— i la favorita, la demòcrata Hillary Clinton.

La victòria culmina sis anys en els quals, elecció darrere elecció, els republicans han ocupat noves parcel·les de poder

El resultat de les legislatives, després d'una campanya en què s'han gastat prop de 4.000 milions de dòlars, no és una sorpresa completa. La majoria de sondejos pronosticava que el Partit Republicà sumaria els sis escons que necessitava per aconseguir la majoria.

Cap a dos quarts de dotze de la nit, els republicans han proclamat la victòria després de confirmar-se que havien arrabassat als demòcrates els sis estats que calien per a la majoria de 51 escons: Colororado, Arkansas, Montana, Virgínia Occidental, Dakota del Sud i Carolina del Sud (l’estat que els ha donat la victòria final).

El senador per Kentucky, Mitch McConnell, actual líder de la minoria, ha de convertir-se en el nou capdavanter de la majoria del Senat. Al costat del president de la Cambra de Representants, el també republicà John Boehner, serà el principal interlocutor d’Obama a l'hora de governar la primera potència mundial.

Obama ha convidat aquest divendres a la Casa Blanca els líders dels dos partits al Congrés

Obama ha convidat aquest divendres a la Casa Blanca els líders dels dos partits al Congrés, segons van anunciar, fins i tot abans de conèixer-se el resultat final, fonts de l’ Administració d’Obama. En un discurs després de proclamar-se vencedor en l'elecció per l'escó de Kentucky, McConnell ha obert la mà a Obama i ha dit que tots dos hauran de buscar punts de coincidència per treballar plegats.

En l'essencial, el domini republicà en ambdues Cambres del Congrés no altera els equilibris de poders. Des que el Partit Republicà va assumir el control de la Cambra de Representants, l'oposició ja disposava d'un dret de veto sobre qualsevol iniciativa de la Casa Blanca. Amb el Senat i la Casa Blanca en mans demòcrates i un ambient de polarització ideològica, la política federal va quedar bloquejada. En els darrers anys, el Congrés, un dels més improductius de la història, no ha adoptat cap llei important.

La paràlisi pot accentuar-se després de la victòria republicana. Aquest partit és avui més poderós i disposa de més ressorts per impedir nomenaments d'alts càrrecs, iniciar investigacions per casos de mala gestió o corrupció i desmuntar lleis com la reforma sanitària. Però el president preserva el poder de vetar les lleis del Congrés.

Les legislatives han estat en part un referèndum sobre Obama

Una altra hipòtesi, a partir d'ara, és que el Partit Republicà —dretanitzat en els darrers anys sota l'influx del moviment populista Tea Party— abandoni la política del no i es converteixi en un partit de govern. Ja no podrà argumentar que el Senat és demòcrata. Tot el poder legislatiu és seu.

Les eleccions han renovat els 435 escons de la Cambra de Representants i 36 escons del Senat. La victòria republicana reflecteix el rebuig dels votants conservadors envers Obama i el desencís de les seves bases tradicionals.

Les legislatives han estat en part un referèndum sobre Obama i les seves polítiques: des de Franklin D. Roosevelt, tots els presidents, amb comptades excepcions, han perdut escons en les eleccions de meitat de mandat. Les fites econòmiques aconseguides per Obama —la taxa de desocupació, d'un 9,5% el 2010, és ara d'un 5,9%— signifiquen poc per a unes classes mitjanes que en l'última dècada han perdut poder adquisitiu i que no se senten beneficiades per un ritme de creixement que la majoria de països europeus envejaria.

A més de la impopularitat d’ Obama, la baixa participació, habitual en les legislatives, ha perjudicat els demòcrates. L'àmplia coalició de votants que el president va treure a votar el 2008 i el 2012 —joves i minories, entre elles la més puixant: la hispana— s'ha quedat a casa.

Que estiguessin en joc més escons demòcrates que republicans ha influït: entre els derrotats hi ha senadors que van guanyar el 2008 aprofitant l'ona de l'obamamania en estats conservadors.

Però les eleccions envien signes preocupants per a Obama i el seu partit: el Partit Republicà venç en estats com Colorado i frega la victòria a Virginia, feus conservadors que Obama va convertir en demòcrates en les presidencials de 2008 i 2012. És arriscat extrapolar els resultats d'aquestes eleccions a unes presidencials, però la coalició i el mapa d’ Obama sembla des d'avui més fràgil que mai.