Presó per a cinc condemnats més del ‘cas Hisenda’

Ho tenien tot a favor per continuar sent homes lliures. Tot i que van ser condemnats pel cas Hisenda —un dels grans escàndols de corrupció a Catalunya— el Tribunal Suprem els va fer el millor regal: una rebaixa notable de les penes de presó, que van quedar entorn dels dos anys. A partir d’aquest llindar, la majoria de condemnats es lliuren (si no tenen antecedents) de la cel·la. Però els implicats en el cas Hisenda han topat amb la secció novena de l’Audiència de Barcelona, que veu apropiat enviar-los a presó per haver creat una “alarma social immensa” i haver provocat, amb els seus actes, el “descrèdit de les institucions democràtiques”.

Els magistrats han repetit amb cinc condemnats més pel frau milionari la decisió que ja van prendre respecte al constructor i expresident del Barça, Josep Lluís Núñez, i el seu fill fa dues setmanes: han rebutjat la petició per suspendre l’execució de la pena. Els inspectors de l’Agència Tributària Álvaro Pernas i Roger Bergua; l’empresari Eduardo Bueno i la seva mà dreta, Francisco Colomar; i el comptable de Núñez, Salvador Sánchez, estan a un sol pas d’ingressar a la presó. Igual que en el cas de Núñez, ja només els queda un últim recurs, el de súplica —davant del mateix tribunal i, per tant, amb moltes possibilitats de ser desestimat— abans d’entrar a la presó.

Les interlocutòries que confirmen l’ingrés a la presó, redactades pel magistrat José María Torras Coll, són demolidores: les conductes d’inspectors, empresaris i assessors van ser “gravíssimes en termes de repercussió institucional i social”. Induir els funcionaris a “corrompre’s i trair el seu deure” per obtenir avantatges fiscals produeix en la societat “indignació, repulsa i fins i tot fastigueig davant el constant degoteig de corrupció”.

Entre els implicats hi ha dos inspectors d’Hisenda i un empresari

L’Audiència es fa ressò del panorama de crisi i corrupció que colpeja Espanya: “Assistim a un procés històric, pot ser que sense precedents, de profunda revisió social en el qual la ciutadania clama per les demandes socials” i exigeix “que es depurin responsabilitats i se sancioni amb exemplaritat els culpables”. Actuar d’una altra manera, assenyalen, generaria sensació d’“impunitat” davant de “conductes de corrupció que han aconseguit dimensions profundes en la societat espanyola” i que poden “soscavar els principis bàsics” de la democràcia. Els magistrats recorden que suspendre una pena inferior a dos anys no és “imperatiu ni automàtic ni obligatori”.

El Tribunal Suprem va condemnar a penes de presó onze persones per participar en una trama que va subornar inspectors d’Hisenda perquè fessin els ulls grossos amb les revisions. Els empresaris van aconseguir defraudar a l’erari públic uns 13 milions d’euros. D’aquests onze, tres han ingressat a la presó: l’excap de la inspecció d’Hisenda a Catalunya, Josep Maria Huguet —condemnat a la pena més alta, sis anys i deu mesos—; l’inspector Manuel Abella —sis anys i mig— i l’advocat Juan José Folchi, que ja està en llibertat. Set més (inclòs Núñez) estan a un sol pas de la cel·la. Només a un, l’assessor fiscal Juan Antonio Sánchez, li ha estat concedida la suspensió, encara que va ser condemnat tan sols a dos mesos de presó.

L’empresari Bueno —que va arribar a ser candidat de l’extinta Alianza Popular— i el seu assessor Colomar van ser condemnats a un any i vuit mesos de presó per falsedat. Bergua, l’inspector, a dos anys per suborn. Els jutges critiquen que es “vengués” els empresaris a canvi de regals i viatges. Pel que fa a Pernas —també condemnat a dos anys pel mateix delicte— la resolució recorda que té antecedents “per fets coetanis”, per la qual cosa a més de l’“alarma social” conflueixen “raons poderoses de prevenció general”. Els magistrats assenyalen que “va trair de forma reiterada” el seu deure “de la forma més greu possible, posant-se a la venda, per preu, acceptant suborns”.

El constructor i expresident del Barça recorda als jutges que té 83 anys

L’expresident del Barça, per la seva banda, ja ha presentat el recurs de súplica davant l’Audiència de Barcelona, que va rebutjar suspendre el seu ingrés a la presó davant la previsió que no obtindria l’indult que ha sol·licitat al Govern de Mariano Rajoy. Els advocats de Núñez creuen que aquesta decisió “lesiona” els seus drets i critica que l’Audiència de Barcelona vaticini sense indicis una mesura de gràcia que només competeix a l’Executiu. “No es pot considerar raonablement esvaïda” la petició d’indult, diu l’escrit, perquè ni tan sols es coneixen encara els informes no vinculants de diversos organismes. La decisió, recorden, pot estar a punt d’arribar, motiu pel qual ordenar ara l’ingrés a la presó de Núñez podria causar-li un “perjudici irreparable”.

En la interlocutòria, els magistrats van carregar contra l’existència de l’indult per anacrònic i arbitrari. Els defensors del constructor critiquen els “encesos termes de la diatriba” i recorden que, malgrat tot, l’indult continua vigent a Espanya.

Els advocats assenyalen els motius pels quals, en la seva opinió, Núñez no hauria d’anar a la presó: la “llunyania en el temps” dels fets —el cas va arrencar el 1999— i el fet que està rehabilitat. La condemna pel cas Hisenda “és l’única que ha patit en els seus 83 anys de vida”. El recurs també cita, de passada, l’“edat i el precari estat de salut” de Núñez.

L’escrit veu “improcedent” que la sala es refereixi a la “condició del penat” com a empresari per “magnificar la gravetat del delicte”. I creu que les al·lusions a la “gravetat” dels fets són “subjectives” i “contrasten sens dubte amb l’escassa quantia de la pena imposada”. El 2011, l’Audiència de Barcelona va condemnar Núñez a sis anys de presó, encara que després la pena li va ser rebaixada pel Suprem a dos anys i dos mesos.