_
_
_
_

Nous vols de ‘drones’ sobre centrals nuclears franceses

Cinc incursions durant la tarda de divendres se sumen a les nou prèvies

Carlos Yárnoz
La central nuclear francesa de Golfech.
La central nuclear francesa de Golfech.REGIS DUVIGNAU (REUTERS)

Augmenta el misteri dels vols de drones sobre centrals nuclears franceses. Als nou vols detectats fins al moment, avui s'ha sabut que cinc més s'hi van sumar ahir a la tarda. Les cinc centrals afectades, situades a diferents punts del país, són les de Penly, Flamanville, Saint-Laurent-des-Eaux, Dampierre-en-Burly i Fessenheim. Aquesta nova i inquietant onada de vols, registrada entre les set de la tarda i la mitjanit de divendres i donada a conèixer per l'agència France Presse aquest matí, no ha estat encara confirmada pel Ministeri d'Interior, que ha preferit no fer cap comentari sobre aquest tema.

La seguretat de les centrals s'està posant en dubte. A les quatre últimes setmanes, petits drones no identificats han violat l'espai aeri de seguretat d'almenys nou de les 19 instal·lacions existents al país, segons han confirmat el Ministeri d'Interior i EDF, l'empresa explotadora de les centrals. La preocupació ha pujat de to perquè els últims vols s'han registrat hores després que les autoritats alertessin d'aquestes misterioses pràctiques de les quals ningú s'ha responsabilitzat.

Els ministeris d'Interior i Defensa han coincidit a assegurar que els drones són “petits”, com els que es poden adquirir lliurement en alguns comerços d'electrònica o joguines per uns quants centenars d'euros. EDF, tot i això, ha precisat a aquest diari que es tracta “d'aeronaus del tipus drone”, però que “no hi ha constància fefaent de la mida o del pes”. Un portaveu d'aquesta companyia va assegurar, en tot cas, que les centrals franceses “estan concebudes amb mesures de protecció suficient davant qualsevol amenaça exterior” i que el funcionament de les instal·lacions no s'ha vist afectat en cap moment.

Cap organització ecologista, que en ocasions han realitzat accions per mostrar les fallades de seguretat a les centrals, s'han atribuït els vols de drones. Especialment Greenpeace, la més activa en aquest terreny, ha negat que hi estigui implicada i ha afegit que sempre reconeix públicament les seves activitats.

Dijous, el Govern i EDF van difondre les primeres informacions sobre aquest tema i hi van treure tota importància.Tot i això, el Ministeri d'Interior va afegir que les forces de seguretat disposen de sistemes per neutralitzar aquest tipus d'aparells i que, en el futur, s'analitzaria la possibilitat de derrocar-los. La sorpresa va arribar ahir mateix quan EDF i el Govern van confirmar una informació d'iTele segons la qual dos drones més havien sobrevolat la nit de dijous, i pràcticament a la mateixa hora (cap a les 21.00) les centrals de Penly, al nord-oest de França, i de Golfech, al sud del país. Ara s'hi sumen els cinc vols de divendres.

El primer vol es va registrar el dia 5 sobre la instal·lació de Creys-Malville, actualment en desmantellament. Després, i al llarg de tota la geografia, es van registrar sis vols més entre els dies 13 i el 20 i, finalment, els dos de dijous i els cinc de divendres.

Tots i cadascun dels vols, assegura el Govern, han estat detectats. EDF afegeix que, després de cada cas, s'ha reforçat immediatament la seguretat al voltant de la central afectada, una missió que correspon a la Gendarmeria i, si no hi ha més remei, a l'Exèrcit de l'Aire en cas d'amenaça aèria. Els drones petits poden ser inutilitzats o bé per làser o bé mitjançant la pertorbació de les comunicacions per radi entre l'avió no tripulat i qui el fa anar. En cap dels nou casos s'ha produït cap acció d'aquest tipus.

D'acord amb la legislació francesa, l'espai aeri de protecció d'una central és de cinc quilòmetres de perímetre i una altitud de mil metres. EDF ha assenyalat que probablement acudirà als tribunals, que ja actuen d'ofici per intentar localitzar els responsables. Cap de les fonts consultades s'arrisca a aventurar cap hipòtesi. Algunes dades, com la coincidència horària dels vols de dijous, apunten a una acció coordinada. D'altres, com l'ampli nombre de centrals afectades, podria apuntar també a l'existència de persones o grups diferents que imiten les seves accions.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Carlos Yárnoz
Llegó a EL PAÍS en 1983 y ha sido jefe de Política, subdirector, corresponsal en Bruselas y París y Defensor del lector entre 2019 y 2023. El periodismo y Europa son sus prioridades. Como es periodista, siempre ha defendido a los lectores.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_