Gaudí, 30 anys al cim de l’arquitectura mundial

El màxim a què pot aspirar un arquitecte és, a part de rebre molts encàrrecs per construir edificis, que aquests edificis acabin reconeguts com a Patrimoni de la Humanitat per part de la Unesco, un segell de garantia que es prenen totes les mesures per conservar-lo i un reconeixement a la seva singularitat. Antonio Gaudí té el privilegi de tenir més edificis que cap altre arquitecte amb aquesta garantia internacional: fins a vuit de diferents. Set situats a Barcelona: Park Güell, Palau Güell, Casa Milà (la Pedrera), que van ser reconegudes el 1984, el mateix dia que es van reconèixer l'Alhambra de Granada, la Mesquita de Còrdova, la catedral gòtica de Burgos o l'Estàtua de la Llibertat de Nova York. 21 anys més tard, el 2005, s'afegien a aquesta exclusiva llista la Casa Vicens, la façana del Naixement i la cripta de la Sagrada Família, la Casa Batlló i la Cripta de la Colònia Güell, aquesta última a Santa Coloma de Cervelló.

Aquest diumenge es compleixen precisament 30 anys de la declaració com a Patrimoni Mundial del Park Güell, el Palau Güell i la Pedrera. El reconeixement posava fi a dècades d'oblit, burla i menyspreu (quan es construïa la Pedrera s'assegurava que l'edifici semblava un garatge per a dirigibles) i es convertia en un punt d'inflexió en el qual ara el problema no és el desinterès, sinó tot el contrari: com cal afrontar el desgast de l'allau de persones que visiten les obres del genial arquitecte cada dia.

El Palau Güell, construït entre el 1886 i el 1890, és propietat de la Diputació de Barcelona des del 1945, i és un dels pocs edificis de Gaudí que estan en mans públiques. Aquest palau urbà és una obra de joventut concebuda com a habitatge particular d'Eusebi Güell i la seva dona, Isabel López, en la qual ja es poden descobrir quines seran moltes de les característiques dels seus edificis posteriors. Al Palau no es va estalviar en materials nobles utilitzats com la pedra, el marbre, la fusta, el vidre o el ferro forjat. Després de la intensa reforma a què ha estat sotmès, es pot visitar des del 2011. 

Per celebrar l'efemèride els seus amos han previst que la visita sigui gratis cada diumenge fins a finals del mes de gener, unes jornades que se sumen a les de portes obertes que s'ofereixen cada primer diumenge de mes. Per fer més atractiva la visita s'obren dues noves sales a la planta de dormitoris i s'inaugura l'exposició permanent: Palau Güell: mirades al mobiliari, que estarà oberta des del 7 de novembre i que permetrà veure mobles originals creats per Gaudí per al Palau Güell i peces de quatre dels artistes més rellevants del Modernisme català com Gaspar Homar, Francesc Vidal, Alexandre de Riquer i Joan Busquets.

La Pedrera també està de celebració i l'enxampa en un moment en què està en ple “rejoveniment” estètic de la seva façana de més de 2.600 metres quadrats. Els treballs de restauració integrals són els tercers, després dels del 1988 i el 2001, que realitzen els seus propietaris des que l'antiga Catalunya Caixa va comprar l'edifici. Abans de finals d'any acabaran els treballs per eliminar els efectes de l'aigua en el ferro forjat i la pedra, i per tant abans de Nadal no quedarà cap rastre de la polèmica lona publicitària. L'actual, de color groc, anuncia la consulta sobiranista. Entre tots els anunciants s'intenta reunir els 750.000 euros que costen els treballs de rehabilitació.

Com passa a la majoria dels edificis de Gaudí, els turistes fan cues cada dia per visitar aquest edifici situat al cèntric Passeig de Gràcia. L'últim any 1,15 milions de persones en van recórrer l'interior, el terrat i el pis d'època.

Els 30 anys com a Patrimoni de la Humanitat arriben al Park Güell en un bon moment. El control (i pagament) d'entrades per recórrer el recinte històric del parc creat a partir del 1900 per Gaudí com una urbanització exclusiva i privada per al seu mecenes Güell, on viurien 60 famílies, ha posat fi als problemes que amenaçaven d'arribar al col·lapse perquè es rebien gairebé nou milions de visites a l'any. Des que fa un any es va adoptar aquesta mesura tan polèmica i dràstica, el nombre de visitants ha baixat considerablement fins als 2,3 milions. L'enorme descens de visites (que segueix mantenint el recinte com el segon monument més visitat de la ciutat, després de la Sagrada Família, també de Gaudí), permetrà rebaixar les feines continuades de manteniment dels elements originals, sotmesos a un desgast i estrès continu.

La llista del Patrimoni Mundial consta, des del 1978 fins avui de 1.007 béns inscrits de 161 països. Espanya, després d'Itàlia i la Xina és el país amb més béns culturals registrats com a Patrimoni Cultural. Catalunya és la comunitat autònoma amb més béns catalogats, amb un total de 44 registres.

La UNESCO va reconèixer el 1984 els tres edificis de Gaudí per ser obres mestres del geni creatiu humà, ser extremament singulars i ser exemple de les obres del gran període de la cultura catalana de finals del segle XIX i començaments del segle XX.