Una jutgessa argentina ordena detenir Utrera Molina i 20 càrrecs franquistes

La jutgessa argentina María Servini de Cubría, que investiga l'única causa oberta al món pels crims del franquisme, ha dictat ordre de detenció contra José Utrera Molina, sogre de l'exministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón i 20 càrrecs franquistes més. La magistrada sol·licita a Espanya la seva extradició per interrogar-los a Buenos Aires.

La magistrada imputa Utrera Molina per "haver convalidat amb la seva signatura la sentència de mort de Salvador Puig Antich", executat a garrot vil el 2 de març del 1974, als 23 anys, i recorda que els fets que li imputa "són sancionables amb les penes de reclusió o presó perpètua".

A més d'Utrera Molina, exministre franquista, la jutgessa argentina ha ordenat la detenció del també exministre Rodolfo Martín Villa, a qui considera responsable de "la repressió de la concentració de treballadors a Vitòria el 3 de març del 1976 en la qual van ser assassinats els treballadors Pedro Martínez Ocio, Francisco Aznar Clemente, Romualdo Barroso Chaparro, José Castillo García i Bienvenido Pereda Moral, i en la qual hi va haver més de cent ferits, molts d'ells per armes de foc". 

A la llista de càrrecs franquistes que la jutgessa demana que siguin detinguts i extradits a l’Argentina perquè pugui interrogar-los figuren:

-Antonio Carro Martínez, per "haver convalidat amb la seva signatura la sentència de mort per garrot vil de Salvador Puig Antich i la dels últims afusellaments del règim franquista el 27 de setembre del 1975, a les ciutats espanyoles de Madrid, Barcelona i Burgos, en les quals van ser executats José Humberto Baena Alonso, José Luís Sánchez Bravo Sollas, Ramón García Sanz, Juan Paredes Manot i Ángel Otaegui Etxebarria".

-Licino de la Fuente i Antonio Barrera de Irimo, per "haver convalidat amb la seva signatura la sentència de mort per garrot vil de Salvador Puig Antich".

-José María Sánchez i Ventura Pascual, per "haver signat les sentències de mort dels últims afusellaments del règim franquista el 27 de setembre del 1975, com a ministre de Justícia".

-Alfonso Osorio, per "la seva responsabilitat dels fets que van tenir lloc a Vitòria el 3 de març del 1976, coneguts com la matança de Vitòria, que van provocar la mort dels treballadors Pedro María Martínez Ocio, de 27 anys; Francisco Aznar Clemente, de 17 anys; Romualdo Barroso Chaparro, de 19 anys; José Castillo García, de 32 anys, i Bienvenido Pereda Moral, de 30 anys".

-Jesús Quintana, per "la seva responsabilitat en els fets que van tenir lloc a l’església San Francisco de Asis, del barri de Saramaga, a Vitòria, que van causar la mort per trets de bala a cinc civils: Pedro María Martínez Ocio, de 27 anys; Francisco Aznar Clemente, de 17 anys; Romualdo Barroso Chaparro, de 19 anys; José Castillo García, de 32 anys, i Bienvenido Pereda Moral de 30 anys. Els fets van tenir lloc el 3 de març del 1976, data en què Quintana era capità de la Policia Armada al comandament de les forces que van assaltar l’església".

-Fernando Suárez i Jesús Cejas Mohedano, per "haver convalidat amb la seva signatura les sentències de mort de José Humberto Baena, José Luís Sánchez Bravo, Ramón García Sanz, Juan Paredes Manot i Ángel Otaegui Etxebarria, afusellats el 27 de setembre del 1975".

-Antonio Troncoso de Castro, "per temptativa d'homicidi". Va ser vocal suplent del consell de guerra sumaríssim 31/69 (Procés de Burgos, desembre del 1970) i "de molts dels consells de guerra i causes militars organitzats contra lluitadors antifranquistes des del 1963 fins al final de la dictadura", recorda la jutgessa.

-Carlos Rey: el 1974 era capità auditor del Cos Jurídic de l’Exèrcit i va participar en el consell de guerra de la causa núm. 106/73, instruïda pel Jutjat Militar Permanent núm. 3, que va jutjar Salvador Puig Antich. "Va fer les funcions de vocal ponent, i com a tal va informar i va ser redactor de la sentència que el condemnaria a mort, sentència que va ser executada el 2 de març del 1974, per mitjà del garrot vil", escriu la jutgessa.