Fabricants de televisió d’un sol ús

Óscar Cornejo i Adrián Madrid van de vint-i-un botó. Cadascun amb el seu estil. Cornejo (Tarragona, 1972) porta una samarreta moderna i ulleres de fusta. Madrid (Zamora, 1970), una camisa immaculada que, al tercer cop d'ull, comença a deixar veure les llunes que hi té estampades. Igual que al seu amo, no els agrada mostrar-se. Al contrari que el seu soci, Madrid és hermètic. Evita comparèixer i en cada pregunta cedeix la paraula al seu company. Però quan parla expressa les seves idees amb claredat.

Tots dos es regiren contrariats quan senten la paraula teleporqueria per qualificar Sálvame. “És un terme en desús”, es queixa Cornejo.

— I com definiria el programa?

— Abans fèiem servir la paraula fast TV per fer un paral·lelisme amb el  fast food— respon Madrid.

— Sálvame és una teràpia de grup que li és molt útil a l'espectador— conclou Cornejo.

— Escolta, molt bé, aquesta definició; no te l'havia sentida— li diu Madrid.

— És que ja m'he avorrit del que és com un reality sense fi.

Cornejo i Madrid s'avenen molt. Però després de sentir com es van conèixer, la seva relació s'entén més bé. Van coincidir durant l'enregistrament d'un dels programes de sobretaula de més èxit que hagi conegut Espanya i un dels més criticats per la seva manera d'exposar descaradament les intimitats de famosos i aspirants a famosos, Aquí hay tomate. La seva mitjana històrica durant el temps d'emissió (entre el 2002 i el 2008) va ser de 2.820.000 espectadors, amb una quota de pantalla del 24,1%. Un programa que a Telecinco li va donar uns quants maldecaps però també moltes satisfaccions.

Atlas, la productora del programa, va nomenar com a sotsdirector Cornejo, un jove que va començar com a càmera i va anar escalant posicions. Després va posar Madrid com a director. Aviat aquest va protestar i va exigir l'ascens de Cornejo a director. “Teníem el mateix nivell d'implicació i treball. Va arribar un moment en què era molt injust que estigués per sota meu, no ho podia tolerar”. “El que va fer és bastant excepcional”, intervé Cornejo. “No va ser fàcil. Va ser tot un pols a Telecinco, que no em volien ascendir perquè no estaven disposats a gastar-se diners. Però ho va aconseguir llançant aquest geni”.

Gais i amb parella estable, lideren Peras i Manzanas Producciones, una picada d’ullet irònica a les paraules d’Ana Botella

Poc després, gràcies a l'impuls de Madrid, van crear la seva pròpia productora, Hormigas Blancas, que aviat va canviar el nom per La Fábrica de la Tele. El conseller delegat de Mediaset, Paolo Vasile, no va dubtar a pujar al carro. “Quan un fill obre la finestra no se l'ha de prevenir, s'ha de mirar a fora i veure què hi ha”, diu Vasile des del seu despatx. “Com menys temps es té l'ocellet a la gàbia, més bé canta”.

Madrid i Cornejo van crear cadascun la seva pròpia productora per compartir l'accionariat amb Mediaset. Gais amb parella des de fa temps, Madrid és l'amo de Peras Producciones, i Cornejo, de Manzanas Producciones, una clara picada d'ullet irònica a les famoses paraules d'Ana Botella per defensar la seva oposició al matrimoni entre gais. Tots dos confessen que a les eleccions no triaran entre els candidats del PP. “Jo, a les municipals, hauria de votar el PSOE o el meu marit em mata”, diu Cornejo.

El seu marit és precisament el candidat del PSC a Barcelona, Jaume Collboni. El seu casament, en el qual es van barrejar cares com la de Belén Esteban amb la de polítics com José Montilla, va sortir a tots els diaris nacionals. Quan fa poc el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, va trucar a Sálvame per comprometre's a eradicar la festa del Toro de la Vega si arribava al Govern, alguns hi van veure la influència de Collboni. Però Cornejo assegura que no hi va tenir res a veure: “Va ser una cosa que va passar sense que jo hi intervingués”, diu. “Verónica Fumanal, l'assessora política de Sánchez –que abans ho havia estat del meu marit–, no va poder posar-se en contacte amb mi una vegada el líder del PSOE havia decidit trucar al programa. Ella em va intentar localitzar cinc vegades per veure si jo li podia facilitar un número del programa. Vaig veure les trucades tard i quan me'n vaig adonar Sánchez ja estava en antena”.

Madrid també sap el que és tenir un polític a la família. El seu pare és Demetrio Madrid, el primer president de la Junta de Castella i Lleó (va sortir elegit el 1983). “Va ser diputat, senador i és dels pocs que ha dimitit. Per això no m'agrada exposar-me”, comença a dir incòmode. “Perquè ho vaig viure de petit i sé el que és”.

Per part seva, Cornejo és fill d'una família sevillana que va emigrar a Catalunya durant els setanta. El seu pare hi va anar el primer i després hi va portar els pares i set germans. Va començar sent camioner, després va comprar un camió i més tard va acabar muntant una empresa de transports.

Els orígens de tots dos expliquen part de la seva personalitat. Madrid és molt més segur i tranquil que Cornejo, que és molt inquiet i “superinsaciable”, segons el seu company. Però sorprèn comprovar que dels dos l'optimista és Madrid. A més de tirar del carro per muntar la productora, tenia més fe en el futur de l'empresa. Actualment tots dos estan encantats de ser una de les dues úniques productores (juntament amb Mandarina) que té contracte d'exclusivitat amb Mediaset. Per a la cadena són la productora a què recorren quan necessiten programes que funcionin, i moltes vegades els demanen a més a més que siguin el més barats possible. “Són el meu helicòpter de rescat”, descriu Vasile. “Quan els demano alguna cosa difícil sempre hi són. I gairebé tot el que hem fet amb ells ha sortit bé. Com més talent té la gent, més difícil és que et donin un cop de mà. No és el cas de l'Óscar i l'Adrián. De seguida hi troben una solució. Són dels millors col·laboradors que es puguin imaginar”.

Al maig passat, la cadena els va demanar que retallessin un 10% el pressupost de Sálvame. “Vam decidir abaixar la retribució dels col·laboradors. No se'ls va posar bé, però no vam tenir notícies que estiguessin pensant fer una vaga, com es va publicar”, diu Madrid. “De fet no va passar res. És la nova regla de la tele: tallar i tallar despeses”.

Sálvame va començar amb 40 minuts de programa, poc pressupost i “una cartera de personatges del món de la televisió que havien viscut grans moments però la tele o l'espectador els havia oblidat”, diu Cornejo. La seva audiència es manté estable i l'edició Deluxe ha augmentat fins a l'actual 19% de quota de pantalla, segons Barlovento Comunicación. Els tertulians del programa són actualment els principals protagonistes. Preguntats sobre si les demandes que han anat rebent –com la que els va posar la duquessa d'Alba, que finalment va obligar la productora i Telecinco a indemnitzar-la amb 300.000 euros– han tingut alguna cosa a veure en el seu nou esquema, ho neguen rotundament. “Seguim donant notícies de famosos, però el percentatge s'ha reduït molt i l'han guanyat els nostres tertulians”, diu Madrid. “Des del principi vam anar veient que era el que funcionava millor”, afegeix Cornejo. “Ho veiem en el directe i, a força d'anar picant pedra cap a un costat i després cap a l'altre, vam anar comprovant què ens funcionava millor. Un dia ens vam adonar que al públic li interessava més si Lydia Lozano havia discutit amb Charly (el seu marit, l'arquitecte Carlos García-San Miguel) que veure Isabel Preysler. L'espectador ens va anar guiant”.

Vasile defineix d'una manera bastant curiosa l'esperit del programa: “És neo-neorealisme pur amb una vena de surrealisme. El neorealisme buscava persones reals per interpretar els personatges. El que nosaltres fem a Sálvame és un neorealisme actualitzat, on hi ha personatges que s'interpreten a si mateixos i es converteixen en un personatge que no és un actor. Això implica dosis de surrealisme perquè en interpretar una sèrie de personatges que no existeixen, la realitat s'hipertrofia per moments i d'aquí es passa al surrealisme”, acaba el conseller delegat de Mediaset.

Fa unes setmanes Telecinco va cancel·lar Hable con ellas, el seu últim programa a caure de la graella, una cosa a què estan acostumats aquestes dues estrelles a l'ombra de la televisió espanyola de ràpid consum. Ara estan donant-li voltes a un projecte nou. “Contínuament pensem en futurs projectes. I qui millor ens estimula és Vasile”, comença Cornejo. “Sap tocar-nos on ens fa més mal. Ens tira algun retret i, pum!, l'endemà ja hem vomitat un programa nou”.