Al rescat de les criatures fantàstiques de Joan Perucho
L'antologia ‘De lo maravilloso y lo real’ rescata la narrativa curta de l'escriptor
Les criatures fantàstiques, els savis, bruixots, mags, vampirs i els erudits aventurers o els fragments dels seus viatges i la mirada sobre Barcelona de l'escriptor Joan Perucho tornaran a les llibreries onze anys després de la seva mort. Tot un “rescat” de qui va ser poeta, narrador, assagista, crític, bibliòfil i gastrònom, en paraules de Mercedes Monmany, l'antòloga de la compilació, assagista i crítica que s'ha encarregat de fer una selecció de l'extensa obra de Perucho i li ha donat forma a De lo maravilloso y lo real. Antología de Joan Perucho en la Colección Obra Fundamental, editada per la Fundación Banco Santander.
“Els llibres es descataloguen i els fons de llibreries donen fins a un límit, no són eterns. Per això, crec que cal fer un esforç i recuperar part de l'obra dels escriptors més importants”, explicava Monmany en la presentació del llibre. Va conèixer Perucho perquè va fer la seva tesi doctoral sobre l'escriptor català i Álvaro Cunqueiro, amb el qual Perucho, a més d'amistat, compartia gustos i inspiració. Tots dos, per exemple, es definien, sobretot, com a poetes. Aquest va ser l'inici de l'escriptor català —els seus primers títols van ser dos poemaris Sota la sang (1947) i Aurora per a vosaltres (1951)— que es va llicenciar en la carrera de Dret i al llarg de bona part de la seva vida (fins al 1984) va tenir una doble personalitat: al matí era jutge —ho va ser en diverses localitats catalanes— i a la tarda es dedicava a la seva passió; llegir i escriure.
Va practicar tots els gèneres i va escriure 40 novel·les, 21 llibres de poemes, assajos i va publicar centenars d'articles en revistes i premsa, en castellà i en català. L'escriptor, amant dels vampirs i de bestioles fantàstiques, està inclòs en el cànon de Harold Bloom per l'obra Las historias naturales, i va rebre el Premi Nacional de les Lletres el 2002. Reconeixements tardans, una cosa de què es va lamentar ell mateix. “No és un literat conegut pel gran públic i ha d'ocupar el lloc que li correspon”, apuntava el director de la Fundació, Borja Baselga.
L'antòloga no estalvia crítiques al desinterès de les administracions per no cuidar els escriptors com Perucho: “la memòria cultural d'un país ha de ser un deure i un escriptor de culte com ell en altres llocs, com França, seria molt respectat”. Perucho serà el tercer autor català editat en la Colección Obra Fundamental després dels Cuentos completos de Mercè Rodoreda i las Historias lúcidas d'Eugeni d’Ors.
L'antologia en castellà recupera part de la narrativa curta de l'autor. I divideix els seus relats per temes: Històries apòcrifes i relats fantàstics; Erudits del món meravellós, Perucho es va inventar l'erudit aventurer “perquè no li interessava l'aventura sense cultura”, subratlla Monmany; Bruixots, mags, fantasmes i ocultistes, “perquè m'agrada el món del misteri”, afirmava l'escriptor en una de les seves últimes entrevistes; Sants, savis i cristians, també era un curiós de la mística; Bestiari fantàstic, ell es desmarcava de la ciència ficció, la seva era una fantasia que jugava amb el passat i la cultura; Contes mínims i autobiogràfics; Memòries i records; Viatges: el món proper i el llunyà, i, finalment, Teoria de Catalunya i misteris de Barcelona.
Sense mirada política, segons l'autora de l'antologia, Perucho abordava la història i el passat de Catalunya com la Renaixença, i l'idioma català. L'autor deia que se sentia còmode en tots dos idiomes perquè el seu pare era català i la seva mare castellana. “El millor tret seu, o una de les seves millors coses, era el sentit de l'humor i el caràcter alegre i entusiasta, res a veure amb els erudits de biblioteca”, recorda Monmany, “era un savi, però en absolut avorrit”.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.