Mas mobilitza els centres de negocis a l'exterior per a la consulta

El Govern català ha encarregat la missió d'organitzar la consulta per la independència de Catalunya a l'exterior a uns organismes que no tenen res a veure amb la seva funció original. Els centres de promoció de negocis Acció, vinculats a la Generalitat, funcionaran el 9 de novembre com a improvisats col·legis electorals. Aquests centres no disposen de cap cens previ ni d'instruccions sobre el registre, ells només supervisaran la votació i enviaran les urnes amb les paperetes a Catalunya el dilluns següent per al recompte.

Fa tot just 15 dies, el president de la Generalitat, Artur Mas, va admetre que la consulta sobiranista no podia celebrar-se tal com estava plantejada, per falta de garanties legals, i va proposar un succedani, un “procés de participació ciutadana per conèixer l'opinió dels catalans sobre el futur polític de la comunitat”. L'objectiu era evitar per tots els mitjans la impugnació del procés. Però aquesta modalitat de consulta legal no preveu que hi hagi urnes al carrer. I n'acaben d'arribar dues a la seu d'Acció a la Ciutat de Mèxic.

La suspensió de l'antiga consulta per part del Tribunal Constitucional el passat 29 de setembre va anul·lar també la validesa de l'ús del Registre de Catalans i Catalanes Residents a l'Exterior que va llançar Mas a l'abril amb el propòsit de crear una espècie de cens electoral ad hoc. Així, en aquest nou 9-N els que vulguin votar s'hauran d'inscriure aquest mateix dia abans d'introduir la seva papereta amb la doble pregunta: “Vol que Catalunya esdevingui un Estat? En cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent?”

Les urnes estaran custodiades aquest dia pels treballadors de l'organisme i tindran l'ajuda d'uns vuit voluntaris que es van inscriure a la pàgina web oficial de la consulta, segons explica la directora d'Acció, Gabriela Gándara. No hi haurà presidents de mesa ni vocals, com sí que està previst en els punts de votació catalans. Tampoc sap si tindran suficients paperetes o si cadascú pot imprimir la seva des d'Internet. L'única cosa que saben és que han de recollir un DNI amb domicili a Catalunya o un document que l'acrediti. A partir d'aquí, elaboraran un llistat amb un nom, nombre d'identificació i signatura, que ells mateixos han dissenyat per evitar que es dupliquin els vots i que sigui un “procés net”. Però és probable que no tingui el mateix format que el de la resta de països, explica Gándara.

S'habilitaran 17 punts de participació a tot el món. D'aquests, sis estaran al continent americà. Els centres de promoció de negocis de São Paulo, Bogotà, Buenos Aires, Santiago de Xile, San José (Califòrnia) i Ciutat de Mèxic enviaran les urnes a Catalunya dilluns amb l'empresa de missatgeria que ells considerin més convenient. “Suposo que no són tan estrictes perquè el recompte no el portem nosaltres. Només ens encarreguem de la logística”, explica insegura la directora d'Acció al país asteca.

Mèxic és el segon país no europeu amb més catalans a l'exterior, 13.123, segons les últimes dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), per darrere de l'Argentina (24.919) i per davant dels Estats Units (12.048). L'organisme calcula que hi ha un total de 221.444 catalans residents a l'estranger, un 9% més que el 2012.Tots ells podran votar el 9 de novembre a les delegacions que el Govern de Catalunya té a Europa i als centres de promoció de negocis situats a Milà, Copenhaguen, Montreal, San José (Califòrnia) i a les cinc ciutats llatinoamericanes. Però a la resta d'Espanya no s'obrirà cap punt de participació.

El president català ja ha assumit que només votaran els “convençuts sobre el dret a decidir” i, sobretot, els obertament independentistes. I aquesta previsió es fa més evident a l'estranger per la precipitació dels canvis en els requisits i per la documentació requerida. Des d'Acció asseguren que encara molts no han rebut el certificat del Registre de Catalans Residents a l'Exterior amb el qual poden votar si el seu DNI no està vigent, com passa en molts casos. Les incògnites sobre la validesa de la gestió del vot estranger afegeixen incertesa a l'èxit de la consulta.