Guerrero: una història de lluita social, cacicats i pobresa

Els 43 estudiants de magisteri mexicans assassinats el 26 de setembre passat pertanyien a l'Escuela Normal Rural de Ayotzinapa, una petita comunitat muntanyenca de tot just un centenar d'habitants a Guerrero, al sud de Mèxic i un dels seus estats més pobres. Però no és la primera vegada que la paraula retruny a tot el país. El guerriller mexicà Lucio Cabañas també va sortir d'aquesta Escuela Normal Rural, de la d'Ayotzinapa. Cabañas va fundar el Partit dels Pobres, un grup armat que el 1974 va segrestar el senador —es va convertir en governador un any després— Rubén Figueroa Figueroa. El succés, de fa 40 anys, recorda que Guerrero arrossega una llarga història de pobresa, oblit, cacicats i violència: un còctel que la massacre d'Iguala, ordenada pel mateix alcalde del municipi segons les investigacions, ha deixat a plena llum.

Almenys 14 dels 221 municipis de Guerrero ja han estat intervinguts per forces federals durant el mes que ha transcorregut des de la tragèdia, però la violència ha pujat des de fa molt de temps. L'orografia sinuosa no fa fàcil l'accés als pobles. Mentre que una quarta part dels seus 3,4 milions d'habitants viuen a Acapulco, que té la tercera taxa més alta d'homicidis del món, solament superada per San Pedro Sula i Caracas, d'acord amb xifres del Consell Ciudadà per a la Seguritat i la Pau. Dels altres pobles, no en parla. L'encreuament de les Sierra Madre amb les del Sud es tradueix en camins que semblen inexpugnables de lluny i en un terreny fèrtil per a una xarxa de cacicats que acumula dècades.

Només cal seguir l'estela d'alguns dels seus governants per entendre l'abast d'aquesta xarxa de cacicats i el perquè. La pobresa que s'estén fins als altres 220 municipis de Guerrero obliga la majoria dels seus habitants (homes, dones i nens) a recórrer tot el país per treballar com a recol·lectors en les collites de tomàquet a Sinaloa, de pomes a Chihuahua o de xilis a Guanajuato i, juntament amb els seus sous ínfims, sobreviure gràcies a subsidis federals gestionats, en moltes ocasions, pels seus governants regionals.

El cas de Cabañas i Figueroa és emblemàtic. El seu enfrontament és un dels episodis de la Guerra Bruta a Mèxic: el període de repressió política i militar efectuat entre els anys seixanta i setanta que tenia com a objectiu dissoldre moviments opositors polítics i armats contra el partit hegemònic del país, el PRI.

El moviment de Cabañas va iniciar manifestacions, a l'inici pacífiques, per denunciar la pobresa de les poblacions i l'enfrontament, cada vegada més gran, entre els camperols i els cacics regionals. “Els cacics han estat gent que ho fan tot, hi posen autoritats, compren collites barates, maneguen l'economia com més els plau. Els governs es recolzaven només en els cacics per promoure el vot, eren els líders qui ho feien tot; però això va portar com a conseqüència dificultats, perquè l'altra gent vol créixer, vol estudiar, vol guarir-se, vol que la seva família tiri endavant”, afirma Evaristo Castañón, camperol d'El Quemado, una comunitat d'Atoyac, situada a 100 quilòmetres d'Acapulco, en una investigació de la Universitat George Washington.

Cabañas, que feia almenys 10 anys que participava en les activitats guerrilleres, va ordenar el segrest de Figueroa (llavors senador i en campanya política per la governatura de Guerrero) el 30 de maig del 1974. El succés va sacsejar el país. Va ser alliberat en un operatiu militar el 8 de setembre d'aquell mateix any, però l'ambaixada dels EUA va dubtar que no s'hagués pagat un rescat, tal com ho havia exigit Cabañas, segons un telegrama del Departament d'Estat revelat per Wikileaks el 2011. Figueroa es va convertir en governador del seu estat l'abril del 1975. Llavors, Cabañas ja havia mort en un enfrontament amb l'Exèrcit mexicà el desembre d'un any abans.

Amb l'arribada de Vicente Fox, del conservador Partit Acció Nacional (PA) el 2000, es va crear la Fiscalia Especial per a Moviments Socials i Polítics del Passat el 2002, per aclarir les desaparicions, assassinats i repressions ocorregudes durant aquest període.

La figura del cacic no és exclusiva de Guerrero, però ha arrelat aquí com en poques parts. Rubén Figueroa Figueroa s'enorgullia que l'anomenessin El Tigre de Huitzuco, i el seu fill, Rubén Figueroa Alcocer, va seguir els seus passos en la política i també va arribar a governador de l'estat fins que un altre escàndol el va obligar a deixar el càrrec. Va ser la matança d'Aguas Blancas, ocorreguda el 1995. La policia va fer una emboscada a un grup de camperols que es dirigien a una manifestació per exigir la llibertat d'un líder rural. Disset van morir i 21 van quedar ferits. La versió inicial de Figueroa era que els agents “havien estat atacats primer”. Un vídeo va demostrar també que els fes ocorreguts havien estat una emboscada contra civils desarmats. El successor de Figueroa? Ángel Aguirre Rivero, que més tard decidiria insistir a tornar a ocupar el càrrec, ara a través de les urnes i a les files d'un altre partit, ara el PRD, el 2010. Va ocupar el lloc fins al dijous 23 d'octubre, obligat per la pressió per una altra massacre: aquesta vegada la d'Ayotzinapa. El ministre d'Interior mexicà (secretari de Governació).

Els caps per lligar acaben amb el recentment nomenat governador interí de Guerrero: Salvador Rogelio Ortega. En el seu discurs d'investidura, Ortega va esmentar la seva mare, Rosaura Martínez, també professora. El periodista Roberto Ramírez Bravo recorda que, en els temps de la Guerra Bruta, Ortega va ser detingut per la policia i il·legalment retingut. La seva mare rebria un reconeixement per 20 anys com a professora de mans del governador, Rubén Figueroa Figueroa, el mateix Tigre de Huitzuco. Es va negar a rebre el diploma i ho va encarar de front. Ortega va sortir poc després.