Arrels denuncia l’ús de ‘sense sostre’ com a testaferros en fraus

En Roberto té 44 anys i té esquizofrènia, un 71% de discapacitat acreditada per la Generalitat. Fa un parell d'anys va deixar el carrer, les drogues i l'alcohol gràcies a l'ajuda de la Fundació Arrels. Es pot pagar una habitació a Santa Coloma gràcies als 423 euros que rep mensualment per la renda mínima d'inserció. Però davant els ulls de l'Agència Tributària és l'administrador de la cooperativa Blister y Termoformas, una empresa que deu la relació anual de l'impost de societats de tres exercicis comptables, a partir del 2009. En Roberto és una de les 12 persones a les quals atén l'entitat i que han estat utilitzades com a testaferros per part de desconeguts que abusen de la seva vulnerabilitat. “Jo no vull diners. Vull que el meu nom estigui net”, es queixa en Roberto.

Una part dels casos han estat identificats pels educadors i els treballadors socials d'Arrels, en diàlegs de seguiment amb els usuaris de l'entitat, que atén unes 1.200 persones sense sostre cada any. “Habitualment els fan oferiments econòmics i abusen de la seva situació extrema perquè signin documents, deixin fer fotocòpies dels seus documents, del DNI o fins i tot adquireixin serveis com pòlisses d'assegurança o cotxes de luxe”, explica Ferran Busquets, director de l'entitat. Alguns dels afectats recorden que accepten el tracte a canvi de menjar o quantitats de diners que de vegades mai s'arriben a pagar. Molts ni tan sols ho recorden. “Es troben en un grau de desesperació tan alt, la vida els ha clavat tantes bufetades, que ho veuen com una loteria. No poden dir que no. La temptació és molt gran”, agrega Busquets.

En altres ocasions, les estafes surten a la llum perquè a l'hora de sol·licitar prestacions contributives –com l'atur– descobreixen que en la vida laboral de l'afectat figuren grans deutes amb l'Agència Tributària o amb la Seguretat Social. “Es tracta de processos que ja estan molt avançats i en els quals ja s'ha superat el moment de notificacions”, explica Beatriz Fernández, una de les advocades de l'entitat. Això implica que poden deixar de rebre la prestació per desocupació, fet que els deixa una altra vegada al carrer.

La similitud dels casos porta Arrels a sospitar que pot haver-hi una xarxa darrere de les estafes. Per això ha remès diversos escrits al Ministeri Públic perquè investigui. Hisenda i la Seguretat Social, explica Fernández, també tenen constància de situacions similars de persones que viuen al carrer que són utilitzades com a testaferros. Els processos, no obstant això, no es poden aturar sense una ordre judicial, però l'Administració fiscal els fa un seguiment especial.

L’entitat demana a la Fiscalia que investigui si hi ha una xarxa darrere de les estafes

L'advocada d'Arrels recorda que per signar alguns documents, com els poders per a la inscripció d'empreses o per a nomenament d'administradors, és necessària la presència de les parts davant d'un notari. “Les persones de les quals estem parlant estaven en moments molt vulnerables, en moltes ocasions sota l'efecte de l'alcohol o de drogues. També hi ha alguns casos de trastorns psicològics. És impossible que un notari doni fe d'un acte amb una persona que no està en ple ús de les seves capacitats. Darrere d'això hi ha professionals”, denuncia Busquets.

Els estafadores solen fer diversos negocis amb una mateixa persona. En Roberto també n'és un exemple. L'home es refugia en la tecnologia i és una de les seves aficions després de la mort de la seva mare, que també tenia problemes d'addicció de drogues. Però no pot comprar el telèfon intel·ligent que voldria perquè apareix en una llista de morosos i té múltiples deutes a nom seu, darrere dels quals possiblement hi ha els estafadores que abusen dels sense sostre. “Aquesta gentussa m'ha espatllat la vida”, postil·la en Roberto.