Tancant ferides amb Dalí

La vella ferida oberta entre Barcelona i Salvador Dalí (Figueres, 1904-1989) sembla que comença a tancar-se. Als 25 anys de la seva defunció, la ciutat segueix sense reconèixer públicament el geni surrealista de manera oberta. L'última gran exposició sobre l'artista que van veure milions de persones el 2013 a París i a Madrid va passar de llarg de la capital catalana, entre altres coses perquè ningú va demanar que fes escala a la ciutat. Però el consistori barceloní està decidit a camviar la situació i, malgrat que les seves iniciatives no arribaran a temps per commemorar els 110 anys del seu naixement ni els 25 de la seva mort, en els propers mesos l'artista comptarà amb una nova publicació que analitza la seva relació amb la ciutat, una exposició sobre l'amistat entre Dalí i Picasso i, per fi, amb un espai públic que portarà el seu nom. Alguna cosa que encara no ha passat, malgrat que el 2003 es va aprovar posar el seu nom a una plaça a la zona de la Sagrera.

El primer en veure la llum serà el llibre Dalí i Barcelona, de l'historiador i crític d'art Ricard Mas, que s'editarà al febrer. Ho publicarà el consistori i recollirà la intensa relació del pintor amb la ciutat. “Aquí no hem acabat d'entendre l'humor de Dalí”, explica Mas, que ultima aquests dies el volum després de recopilar imatges, textos i testimonis dels que el van conèixer en aquesta ciutat. “Recopila l'ampli material de les estades de Dalí a la ciutat, en actes socials i públics com el parc Güell, les atraccions Apolo o l'Hotel Ritz; quan visitava la seva família, com el seu oncle a la llibreria Verdaguer, o quan venia a exposar a les galeries Dalmau; també les seves conferències a l'Ateneu, com la del 1930, on va carregar contra tota la burgesia, o la del 1950: Per què vaig ser sacríleg, per què sóc místic?; la seva relació transversal amb Gaudí i la seva obra des dels anys 30, amb històries com la que explica que durant la Guerra Civil va voler crear a la Pedrera la Secretaria de Propaganda de la Imaginació”, explica l'autor.

El llibre també recollirà els llocs que Dalí va freqüentar durant la postguerra: “On comprava els dàtils per estilitzar els seus bigotis o adquiria les seves espardenyes; les seves visites al zoo per veure al Floquet de Neu, a qui va regalar un enorme pastís i un maniquí de núvia per al seu aniversari; la seva afició pel flamenc i la rumba, que el portava a visitar els tablaos; o on es conserven les seves pintures, les col·leccions privades i les públiques com la de la Biblioteca de Catalunya, el MNAC, la Fundació Suñol o el Palauet Albéniz”. A l'investigador li agradaria que aquest ingent material formés part d'una exposició que podria organitzar el mateix ajuntament.

L'amistat amb Picasso permetrà veure en el museu del pintor malagueny 40 obres de cadascun

L'exposició que sí que té data és Picasso/Dalí. Dalí/Picasso: s'inaugurarà el 19 de març al Museu Picasso de Barcelona, centrada en la fèrtil relació entre els dos pintors i explicada a partir de 80 obres, olis, dibuixos i escultures, quaranta de cadascun. Una relació que es va forjar a partir del 1926, després de visitar Dalí a Picasso en el seu estudi de París, on va veure les obres que l'artista preparava per a la seva exposició a la galeria de Paul Rosenberg. Organitzada amb el museu barceloní, el Museu de Sant Petersburg de Florida i la Fundació Gala-Salvador Dalí de Figueres, es podrà veure abans, des del 8 de novembre, al museu dels Estats Units. Les obres provenen de 20 prestadors diferents i l'autor del catàleg és l'historiador i arquitecte Juan José Lahuerta, cap de col·leccions del MNAC i autor de la nova i famosa ja museografia de l'art del segle XIX i XX d'aquest museu.

L'exposició parteix del llibre publicat el 1973 per A. Reynolds Morse, fundador del museu americà dedicat a Dalí, titulat Salvador Dalí, Pablo Picasso -- Pablo Picasso, Salvador Dalí: un estudi preliminar sobre les seves similituds i contrastos, i mostrarà els punts de coincidència, com el 1929 quan els dos participen en el projecte surrealista i el 1936, quan responen simultàniament als horrors de la Guerra Civil. També recollirà les seves diferències ideològiques, sobretot després que la guerra a la dècada del 1940, quan Picasso va girar cap a l'esquerra mentre  Dalí es va vincular més al règim i a la religió catòlica. Algunes de les obres que no faltaran són el Retrat de Picasso al segle XXI, que va fer Dalí el 1947, on el malagueny apareix com un monstre, o Nimfes en un jardí romànic, en el revers de la qual es pot llegir “Visca Picasso”, escrit pel geni empordanès.

La plaça a la Sagrera serà “un espai digne i gran”, diu Ciurana

La tercera pota d'aquesta nova relació amb el pintor que pretén canviar la ciutat serà urbanística. Xoca comprovar que Dalí no té a Barcelona cap carrer, plaça o parc amb el seu nom, mentre que altres ciutats com Madrid li dediquen un gran espai des del 1986. A Barcelona, el 2003 es va decidir posar el seu nom a un gran espai al costat de la Sagrera, que no s'ha materialitzat pel retard de les obres. Segons Jaume Ciurana, regidor de Cultura de Barcelona, el passat dia 8, a la reunió de la Ponència del Nomenclátor dels carrers de Barcelona, es va reservar un espai a la nova zona de la Sagrera on es construeix l'estació de l'AVE. “Es tracta d'un espai gran. Encara és aviat per saber com serà, però sí que serà un lloc digne i gran d'aquesta zona. Serà un bon reconeixement públic a la figura de Dalí”, explica Ciurana que afegeix: “M'agradaria que hi hagués moltes peces de Dalí als museus de Barcelona”, una oportunitat que es va perdre durant les negociacions amb el Ministeri de Cultura pel repartiment del llegat del pintor però la Generalitat va decidir que totes les obres cedides anessin a Figueres i a Barcelona. En tot cas, Ciurana assegura que s'estan intensificant les relacions amb el Museu Dalí de Figueres, perquè el genial pintor sigui cada vegada més present a la ciutat.