Entre present i futur

La consulta del 9-N és un full en blanc en el qual cadascú dibuixa i acoloreix al seu gust el futur de Catalunya. Bona part dels ciutadans han posat les seves esperances en un horitzó blau en què res serà com és ara. La ruptura amb Espanya donarà pas a una societat en la qual es combatrà la pobresa i la precarietat, els ciutadans pagaran els seus impostos i la corrupció serà cosa del passat. Aquests són colors bàsics dels independentistes que el Govern català tracta de fer seus per dibuixar l'Arcàdia del benestar. Les retallades en sanitat, educació i serveis socials —7.715 milions d'euros entre 2009 i 2013— hauran passat a la història i ningú no recordarà els 6.698 milions d'euros que, segons càlculs de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute, han suposat els interessos del deute públic en aquests mateixos cinc anys.

A la nova Catalunya s'hi deixaran de fer decrets de pobresa energètica sense partida pressupostària —factura que ara paguen entitats socials i ajuntaments—, amb formularis pensats perquè Josef K. s'estavelli una vegada i una altra a l'hora de fer la petició: només unes 800 persones han enredat el Guardià kafkià i han aconseguit beneficiar-se del decret, que per filar encara més prim la trama ha estat recorreguda davant Tribunal Constitucional pel Govern espanyol. Però fugim de les contingències del present, acolorim el futur. Les mesures per lluitar contra el risc d'exclusió social —que afecta el 20% de la població a Catalunya— seran una realitat, perquè ja s'haurà signat el pacte contra la pobresa (que fa més de sis mesos que espera rúbrica). L'Institut Català de la Salut deixarà de tenir com a bandera les retallades i la precarietat laboral dels seus empleats. Es posarà fi a episodis com les 47.807 contractacions supertemporals -des d'unes hores a un mes- de personal sanitari que ha fet l'ICS entre gener i agost d'aquest any en concepte de reforç o substitució, des de zeladors sanitaris fins a cirurgians.

I tot això passarà perquè el dèficit fiscal ja serà història. Els ingressos de l'Administració catalana augmentaran en 16.500 milions d'euros a l'any. I encara que les estructures d'Estat es poleixin uns 4.000 milions, en quedaran gairebé 12.000 per aplicar en polítiques de la nova Arcàdia.

En aquest futur prometedor s'hi consagrarà la divisió de poders. Montesquieu estarà més viu que mai, no com a Espanya on fa anys el mateix Alfonso Guerra li va estendre sense pudor i en públic el certificat de defunció. Se suposa que ja no hi haurà lloc per al que passa avui dia a Catalunya. La nova Convergència no actuarà com l'actual, la vella. S'acabaran els règims oberts per als delinqüents que han estat obligats pels tribunals a complir la sentència entre reixes.

Els virus procedents d'Espanya no ho contaminaran tot com passa ara. Perquè el contagi és l'única explicació per entendre que el Departament de Justícia de la Generalitat hagi donat règim obert a Vicenç Gavaldà, exsecretari d'organització d'Unió condemnat pel cas Pallerols de finançament il·legal del partit democristià. Gavaldà havia de complir set mesos a la presó, però als 45 dies ja era fora. Precisament la Sala Segona de l'Audiència de Barcelona va rebutjar la suspensió de pena amb l'argument que s'ha d'“intimidar tots aquells ciutadans/polítics que poguessin sentir-se temptats per la corrupció” perquè “interioritzin la necessitat d'ajustar la seva actuació als criteris de l'ètica política”. “El contrari”, segons la sentència equivaldria a “una quasi unanimitat de polítics i poderosos que van sucumbir als avantatges que proporciona l'exercici del poder”. Doncs bé, ara mateix Gavaldà gaudeix de règim obert i només dorm a la presó de dilluns a dijous. Per facilitar-li el desplaçament, el departament ha canviat la presó de Brians 1 per la cèntrica Model.

El cas té precedents. Fa dos anys, el Departament de Justícia va fer exactament el mateix amb dos directius de Ferrocarrils de la Generalitat que van malversar 2,7 milions d'euros. El president Artur Mas ho va considerar “emmarcat dins de la lògica de la legalitat”. Unes setmanes més tard, l'Audiència de Barcelona va donar la raó als jutges de vigilància penitenciària i la “lògica de la legalitat” se'n va anar en orris: van anul·lar el tercer grau i van obligar Enric Roig i Antoni Herce a tornar a la presó.

El passiu polític de Convergència pesa molt. Amb un fundador defraudador confés -Jordi Pujol- i la seu embargada judicialment -cas Palau- no és fàcil aixecar el vol cap a Ítaca. CiU porta massa plom a les ales i les seves promeses de futur resulten desmentides per la seva acció de govern. La llista de país que CDC defensa per a les properes eleccions que vol plebiscitàries és un bon intent de girar full i esborrar petjades. Però la història i els fets parlen per si sols.