L’EI projecta segrestar narcotraficants per finançar la gihad a Espanya

Les cèl·lules a Espanya de l'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant (EI) projecten dur a terme segrestos per finançar-se i aconseguir un gran efecte propagandístic, tal com es desprèn de la informació confiscada per la Policia i la Guàrdia Civil a diversos gihadistes detinguts a Melilla.

Aquesta iniciativa— inèdita fins ara a Europa i el nord de l'Àfrica— preocupa els serveis d'intel·ligència perquè en cas que es dugui a terme suposaria una amenaça nova en l'activitat del terrorisme internacional en aquest continent, fins ara centrada en el proselitisme, el finançament, la captació de mujahidins per a les zones de conflicte i atacs com l'11-M a Madrid el 2004 o el 7-J a Londres un any més tard.

L'examen dels ordinadors i la documentació confiscada el mes de maig a un grup de sis islamistes dirigit des de Síria i l'Iraq per Zakaria Said Mohamed, un exmilitar professional expert en explosius, revela que entre els seus plans figurava el segrest de narcotraficants d'haixix que operen a la zona amb la intenció de demanar fortes sumes als seus familiars per finançar la gihad. La cèl·lula tenia fixats diversos objectius, tots en localitats marroquines properes a Melilla, segons asseguren a EL PAÍS fonts de la investigació.

Hi ha por que els segrestos es converteixin en una nova amenaça

El grup desarticulat treballava, també, en la localització d'habitatges de propietaris d'establiments de canvi de moneda, la majoria musulmans, amb la intenció de segrestar-los o assaltar casa seva per robar-los la fortuna. Els takfirs, la secta més clandestina del gihadisme a la qual pertanyien alguns dels detinguts, permet als seus membres robar per finançar la gihad.

Molts dels centenars de gihadistes detinguts a Espanya des dels atemptats de l'11-S el 2001 als EUA— igual que els capturats en altres països d'Europa— tenen un perfil delinqüencial, però cap d'ells havia planificat un segrest per finançar-se. La venda de cotxes robats, les targetes de crèdit falsificades i el tràfic de petites quantitats de droga, or o diamants són la seva principal font de finançament.

Les Forces de Seguretat sospiten que després de la idea inicial de dur a terme segrestos al Marroc, on creien que seria menys arriscat, els gihadistes detinguts es fixarien nous objectius a Ceuta i Melilla, dues ciutats on resideixen adinerats traficants i prestigiosos canvistes, en alguns casos les fortunes més grans de la zona. Nombroses famílies de les dues ciutats espanyoles viuen des de fa dècades del tràfic d'haixix que es conrea al Marroc i s'introdueix a la Península per proveir el consum d'aquesta droga a Europa.

Entre els seus objectius hi havia diversos rics canvistes de la zona

“Volien segrestar traficants al Marroc, però no descartem que la intenció futura fos fer el mateix aquí. Per què volien segrestar només al Marroc?”, es pregunta un analista d'intel·ligència que ha tingut accés al material confiscat. “El que més ens ha sorprès és que planegessin segrestos, una cosa que fins ara no havien fet. No hi comptàvem ni ho sospitàvem”, afegeix un comandament policial.

La cèl·lula que projectava els segrestos estava dirigida per Zakaria Said Mohamed, un espanyol antic soldat del cos d'enginyers de Melilla. Primer des d'un camp d'Al-Qaida a Mali i després des de Síria— on va marxar per unir-se a la gihad contra Baixar al-Assad—, va encarregar al seu germà Mohamed, veí del barri de la Cañada de Melilla, la creació d'una xarxa que va enviar des d'aquesta ciutat als camps gihadistes del Sahel 26 joves mujahidins de diverses nacionalitats, 24 marroquins i dos espanyols. Mohamed va ser detingut el mes de setembre. L'exmilitar continua lliure als campaments de l'EI entre Síria i l'Iraq.

Tots els membres del grup desarticulat van sofrir la mutació d'altres joves gihadistes de tot el planeta. Van començar al Moviment per a la Unicitat i la Gihad a l'Àfrica Occidental (MUGAO), un satèl·lit d'Al-Qaida, però van acabar a l'Estat Islàmic de l'Iraq, el grup més sanguinari i actiu que ha restablert el califat i imposat la xaria (llei islàmica) en ciutats de Síria i l'Iraq.

Entre els detinguts hi havia Benaissa Lagmouchi Baghdahi, que havia tornat dels camps d'entrenament terrorista del MUGAO al nord de Mali. A l'àmplia franja desèrtica del Sahel es mouen amb total llibertat les cèl·lules terroristes d'aquest grup i d'Al-Qaida al Magrib Islàmic (AQMI), responsables del segrest de dos cooperants espanyols l'octubre de 2011, alliberats a Mali nou mesos després que Govern espanyol pagués un rescat.

“I si les cèl·lules de l'Estat Islàmic segrestessin a Europa no només narcotraficants sinó qualsevol altre ciutadà considerat enemic per aconseguir publicitat?, es pregunta un analista d'intel·ligència. “No ho descartem perquè aquesta organització domina bé la propaganda i aquesta és una de les seves prioritats”, es respon a si mateix. L'EI ha ordenat als seus fidels matar qualsevol ciutadà de la coalició dels països que li planten cara.

 investigació@elpais.es