Poder, sang i corrupció a Iguala

Ell dirigia la policia, ella regnava sobre els sicaris; ell era l'alcalde, ella, la seva dona. José Luis Abarca Velázquez i María de los Ángeles Pineda Villa formaven una parella letal. Tots dos van posar en marxa la nit del 26 de setembre el mecanisme infernal que va deixar sis morts sobre l'asfalt d'Iguala, van fer desaparèixer 43 estudiants i van sumir Mèxic en un túnel del qual encara no ha sortit. Ara, gairebé un mes després, la Procuradoria General de la República ha ofert la primera reconstrucció oficial del que va passar durant aquelles hores salvatges. El relat, fruit de 17 dies d'intenses investigacions, 52 detencions i un desplegament policial extraordinari, mostra un escenari convuls, de poder, sang i corrupció, en el qual la parella Abarca-Pineda juga un paper clau.

La dona, filla i germana de narcotraficants, dirigia, segons els investigadors, el càrtel de Guerreros Unidos a Iguala, de complicitat amb el seu marit. Però havia decidit fer un pas més: volia l'alcaldia. Amb aquest objectiu havia aconseguit ser escollida consellera estatal del PRD i s'havia fet càrrec d'un organisme municipal, que li havia de servir com a catapulta. El seu primer gran acte se celebrava aquest divendres. Havia de començar la seva carrera per a les eleccions del 2015. Tenia l'ajuda del seu marit, el suport del principal partit de l'Estat i, sobretot, tenia el poder de les tenebres de part seva. Guerreros Unidos s'havia infiltrat fins a tal punt a l'Ajuntament que, segons la procuradoria, era qui triava els policies. El seu marit, a més, mantenia l'harmonia lliurant fortes sumes a l'organització (fins a 240.000 euros a la setmana; 300.000 dòlars), un bon pessic de les quals anava a la butxaca dels sicaris reconvertits en agents. Amb aquestes aliances i en un clima d'impunitat absoluta, semblava que res podria frenar-la. Però just aquell dia van arribar a Iguala dos autobusos carregats d'estudiants de Magisteri de l'Escola Rural Normal d'Ayotzinapa.

Els joves, com va recordar ahir el procurador general, Jesús Murillo Karam, mantenien un vell pols contra l'alcalde. El culpaven de la tortura i l'assassinat d'un líder camperol, l'enginyer Arturo Hernández Cardona. I ja el juny del 2013, havien atacat la seu municipal i havien omplert les parets de pintades acusant del crim el regidor.

Quan aquella tarda van entrar a Iguala, els sicaris que controlen la ciutat van alertar immediatament la seu de la Policia Municipal. Tots van creure que els estudiants rebentarien l'acte de María de los Ángeles Pineda. De seguida que ho va saber l'alcalde, va exigir als seus agents que ho impedissin costés el que costés. L'ordre es va convertir en bogeria. Després de demanar reforços a la localitat veïna de Cocula, també en mans del narcotraficant, la policia va desfermar la seva fúria i en successius atacs, com si s'enfrontessin a un càrtel enemic, va matar a trets dos estudiants; a un altre li van escorxar la cara i li van arrencar els ulls (una pràctica clàssica del narcotraficant per assenyalar els rivals). La voràgine va continuar després en una carretera federal, on van matar a canonades de bala tres persones més, entre les quals un noi de 15 anys, en confondre-les amb normalistes. Mentrestant, desenes d'estudiants van ser detinguts i conduïts a la comandància policial d'Iguala. Allà la maquinària de l'horror es va tornar a engegar. Per esborrar rastres, els normalistes van ser lliurats als agents de Cocula, que, després de canviar les plaques dels vehicles i falsejar els informes d'operacions, els van transportar i els van posar en mans de Guerreros Unidos. La sort estava pràcticament tirada. El mateix cap de sicaris, en una sèrie de missatges per mòbil, va informar el líder, Sidronio Casarrubias Salgado, que els responsables dels desordres d'Iguala eren integrants de Los Rojos, l'organització amb la qual mantenien una guerra aferrissada. Sidronio, “en defensa del seu territori”, va donar llum verda al cap d'assassins.

En una camioneta de bestiar, els normalistes van ser conduïts per un camí de terra fins al turó de Pueblo Viejo, una de les portes de l'infern. Allà, la policia ha descobert fins avui nou fosses i ha desenterrat 30 cadàvers. La camioneta va ser trobada dies després en un predi proper, propietat del cap de sicaris. Els cossos, malgrat que al principi es va descartar que corresponguessin als normalistes, han tornat a analitzar-se davant la possibilitat que les mostres s'haguessin extret malament. S'encarreguen de la identificació forenses argentins avesats en els horrors australs. Ningú ho diu en veu alta, però els investigadors creuen que aquí podrien haver estat assassinats. Encara que el líder de Guerreros Unidos ha estat detingut i ha començat a confessar, l'alcalde i la seva dona continuen fugits. Darrere d'ells tenen el desplegament policial més important vist en anys. Un país sencer espera que els capturin.