Whoopi Goldberg estrena ‘Sister Act’ a Barcelona

“Als Estats Units la gent pensa que els musicals no són gaire cool, que no tenen suficient categoria, que no és alta cultura i que no són dignes. Jo crec que la cultura no és alta ni baixa, simplement és la que fem. I un musical és per passar-s'ho bé, que és del que es tracta”. L'actriu nord-americana Whoopi Goldberg s'expressa amb rotunda claredat i notable sinceritat en una entrevista amb EL PAÍS: “un musical polític no el veig, perquè la situació política del món no és gens divertida. Sí que ho seria, per exemple, fer un musical del primer dia del col·legi a tot el món, amb els nens enfadats i plorant i els pares angoixats. Això seria divertit”. Goldberg ha assistit aquesta nit a la funció especial del musical Sister Act al Teatre Tívoli de Barcelona, ciutat triada per a l'estrena del muntatge a Espanya de la qual ella mateixa és productora juntament amb Andreu Buenafuente (El Terrat) i Julia Gómez (Stage Entertaiment).

Considerada una actriu còmica, Goldberg (Nova York,1955) no renega d'altres registres. “M'agraden tots, drama —ha interpretat papers durs, com a El color púrpura (1985) de Steven Spilberg—, comèdia, musical. En realitat si m'ofereixen una feina i el personatge és bo, jo l'accepto”, afirma. El paper de Deloris, la suposada monja que revoluciona el cor i la vida d'una congregació religiosa en el San Francisco dels anys vuitanta, va marcar, sens dubte, la seva carrera cinematogràfica. La pel·lícula (1992), per la qual va ser nominada a Globus d'Or com a millor actriu de comèdia musical, li va suposar el salt definitiu a la fama: “Li dec molt, perquè m'ha permès portar un determinat estil de vida”, afirma.

El paper de Deloris en el muntatge en espanyol el fa Mireia Mambo, una jove actriu barcelonina —formada a Londres i amb experiència en altres musicals— a la qual Goldberg ha conegut avui: “M'encanta i és molt més maca del que era jo”. Mambo és negra i aquest va ser un desig exprés de l'actriu nord-americana i productora de l'espectacle que es veurà a Barcelona fins a data no determinada per després anar a Madrid i iniciar una gira per altres ciutats espanyoles. Altres muntatges de Sister Act han passat per Nova York, Londres i altres ciutats europees. “Ens agrada molt aquesta versió en espanyol i a la primavera la farem en portuguès al Brasil”, ha explicat Julia Gómez, de la productora Stage Entertaiment. En el repartiment del Sister Act que es veurà a Barcelona hi intervenen intèrprets tan coneguts com Àngels Gonyalons, en el paper de Mare Superiora; Fermí Reixach com a Monsenyor. El paper de María Lázaro —la monja que dirigia el cor fins a la irrupció del remolí Deloris— el fa Sílvia Abril, dona d'Andreu Buenafuente. “A això se n'hi diu nepotisme”, va bromejar Goldberg. “No, se n'hi diu victimisme, perquè ho visc a tota hora, com a productor i a casa”, la va seguir Buenafuente.

L'entrada al món del setè art de Goldberg va estar precedida per una altra etapa ben peculiar. Perquè la famosa actriu va treballar en la construcció i com a maquilladora de difunts: “Sí, era molt jove i tenia una nena. Em van oferir unes pràctiques en aquest sector i vaig acceptar. Així que ara et podria arreglar el pati de casa”, bromeja. Pel mateix motiu, explica, va treballar de maquilladora en un dipòsit de cadàvers: “Crec que a la vida cal ser responsable dels nostres actes i jo tenia una nena petita i havia de cuidar-la. Encara conservo les llicències d'aquelles feines, mai se sap….”. Una cosa bastant improbable d'acord amb les múltiples facetes que desenvolupa l'actriu. És la conductora del programa The View a l'emissora ABC dels Estats Units i està treballant en altres pel·lícules, com Les tortugues Ninja; en l'adaptació de la novel·la Big Stone Gap, d'Adriaga Trigiani, i en un altre projecte que estarà basat en una novel·la de Stephen King. També escriu literatura infantil i està dissenyant joies: “És que m'agrada estar ocupada”.

A Goldberg se l'ha considerat una activista social, compromesa amb la defensa dels drets dels homosexuals i altres moviments entorn dels drets humans. De fet, a l'entrada del teatre va demanar que s'acostessin a un grup d'unes dotze persones de la plataforma d'afectats per la hipoteca (PAH) que l'esperaven al crit de: "Sí que podem!".

Ara explica que una de les coses que més la preocupa és l'efecte de Twiter en els nens i joves: “Avui hi ha adolescents que pateixen veritables atacs a la xarxes socials, un bullying que està portant al suïcidi joves que no saben defensar-se. Les xarxes socials estan bé, però el més pervers és que possibiliten atacs des de l'anonimat. Ja se sap que hi ha grups terroristes que estan reclutant noies joves perquè després treballin per a ells. I que a la xarxa hi ha pedòfils que fan estralls”. Goldberg sosté que aquesta és el costat fosc de les xarxes socials i el que ha de ser controlat de prop pels pares.