Internet no dorm... però només als països rics

Internet no dorm mai i, quan ho fa, és als països menys desenvolupats. Un estudi amb gairebé el 25% de les connexions totals a la xarxa revela que quan els ciutadans dels països rics se'n van a dormir, deixen els ordinadors connectats. A la resta del món, els desendollen.

L'equip del professor John Heidemann, a l'Institut Viterbi de Ciències Informàtiques de la Universitat del Sud de Califòrnia, fa més d'una dècada que calcula com és de gran Internet. Ho fan explicant les adreces IP. La funció d'aquestes xifres no és gaire diferent de la de les adreces postals ja que serveixen per repartir els paquets (aquesta vegada de dades) de manera correcta.

Una adreça IP està formada per una sèrie de quatre xifres separades per punts i que poden anar des del 0.0.0.0 fins al 255.255.255.255. Això fa que les combinacions possibles d'adreces superi els 4.000 milions. Tot ordinador, sistema, subxarxa o pàgina web té la seva pròpia adreça IP. Les autoritats d'Internet les reparteixen per blocs a les operadores, que les van assignant als equips dels seus clients. Heidemann i els seus col·laboradors han fet un estudi amb prop del 25% d'aquestes adreces per saber quan dorm Internet.

Durant 35 dies i cada 11 minuts van enviar una petició fent servir el Protocol de Missatges de Control d'Internet (ICMP), que els tècnics utilitzen per saber si un equip o sistema està connectat, caigut o fora de línia en 3,7 milions de blocs, és a dir, gairebé 950 milions d'adreces IP.

Només l'11% dels blocs analitzats tenen un patró diürn

"Els ordinadors poden respondre o no; si ho fan, sabem que hi ha una màquina aquí", explica el professor Heidemann. "Amb aquestes proves, podem calcular quantes adreces estan actives", afegeix. Com que tenien el moment exacte de cada resposta, els investigadors van poder fer un mapa temporal d'Internet. "Els blocs diürns tenen un patró de creixement i descens cada 24 hores", aclareix.

Segons l'estudi, que presentaran d'aquí uns quants dies en una conferència sobre mesuraments d'Internet, la xarxa no dorm gairebé mai. Només l'11% dels blocs analitzats tenen un patró diürn inequívoc, amb pics d'ús al matí o a la tarda. Malgrat que un altre 25% de màquines registren una mica d'activitat a la nit, la resta simplement se'n van a dormir. Els seus usuaris i propietaris les desconnecten o les deixen en repòs.

Els investigadors han resumit els resultats de la investigació en un vídeo en què es poden veure (en blanc) les adreces IP que no descansen mai i com la resta passen del blau (inactives) al vermell, quan es connecten, coincidint amb l'arribada del dia.

El més interessant és que la immensa majoria de les adreces IP que segueixen despertes tota la nit pertanyen a equips del Japó, Corea, l'Europa Occidental i els Estats Units. Als països més desenvolupats s'imposa l'always on o sempre connectat. Encara que els ordinadors de les oficines s'apaguin, no ho fan els de les llars. Molts sistemes professionals continuen actius i, per descomptat, les adreces IP que apareixen en una pàgina web no descansen mai. Els investigadors també assenyalen la importància dels mòbils intel·ligents que, per defecte, sempre estan connectats.

No passa el mateix a la resta del món. A excepció de Corea, la resta de l'Àsia continental, l'Europa Oriental i l'Amèrica Llatina tenen un marcat patró diürn. De l'Àfrica amb prou feines se'n tenen dades. En termes relatius, el nombre d'adreces IP que usen és molt inferior però és que, a més, la major part entren en repòs durant la nit. A la Xina, per exemple, el 48% de les adreces IP deixen de treballar durant la nit, un percentatge que creix si també es computen les connexions que són majoritàriament diürnes. Per contra, als Estats Units, només el 0,2% de les adreces són exclusivament diürnes.

"Encara estem estudiant per què passa això", assenyala Heidemann. "Veiem una correlació entre les xarxes diürnes i un PIB per càpita baix, motiu pel qual l'economia és un factor", afegeix. En efecte, en l'anàlisi van introduir diferents variables com el consum d'electricitat, el PIB o la data en què es van assignar els blocs d'adreces. Van comprovar que la correlació més gran es donava amb el PIB per càpita. De fet, als 20 països amb una quantitat de blocs diürns més elevada és inferior a 15.000 dòlars, molt lluny dels més de 29.000 d'Espanya.

Però hi ha altres factors també relacionats amb l'economia. "Una raó és la sofisticació de la xarxa. Les tecnologies de banda ampla always on, com el cable o la fibra fins a les llars, estan dissenyades perquè no s'apaguin mai, mentre que les connexions telefòniques que es comparteixen amb les trucades de veu es van dissenyar per usar-les ocasionalment", apunta el professor de la Universitat del Sud de Califòrnia. Les polítiques d'empresa també hi tenen a veure. "En alguns països, les companyies de telecomunicacions no aposten per l'estat sempre connectat i les adreces IP estàtiques", afegeix.