La Fiscalia, Hisenda i l’Audiència de Castelló, contra l’indult a Fabra

La decisió d'atorgar l'indult a l'expresident de la Diputació de Castelló i exlíder provincial, Carlos Fabra, o no atorgar-l'hi ja està en mans del Govern espanyol, que s'haurà de pronunciar, a proposta del Ministeri de Justícia, sobre la mesura de gràcia.

Tant la Fiscalia Anticorrupció com l'Agència Tributària i el tribunal sentenciador, l'Audiència Provincial de Castelló, han informat de forma negativa a l'indult reclamat per Fabra, al qual se li va imposar una condemna de quatre anys de presó per delictes fiscals.

"El que sembla és que Carlos Fabra ha utilitzat tots els instruments previstos a la llei, fins i tot el recurs d'empara, amb un únic objectiu: retardar “sine die” la seva entrada a la presó", al·lega Anticorrupció en el seu informe, que ha estat afegit a l'expedient que tractarà el Consell de Ministres en la data que el mateix executiu marqui.

En la petició d'indult, Carlos Fabra va adduir el temps transcorregut des de la comissió dels delictes, la seva edat i la seva recuperació i tractament pel trasplantament de fetge al qual va ser sotmès el 2010.

"Cap d'aquests factors és suficient per aconsellar una mesura tan marcadament excepcional i singular com és l'indult", assegura la Fiscalia.

Per la seva banda, l'Agència Tributària sosté que Fabra no ha reposat els diners defraudats i que l'embargament dels seus béns ni tan sols va ser una decisió voluntària, amb la finalitat de poder garantir el pagament. A més, considera la necessitat d'una mesura exemplificant com seria l'entrada a la presó de l'expresident de la Diputació de Castelló. I argüeix la gravetat i la continuïtat del delicte i la quantia defraudada, prop de 700.00 euros entre el 1999 i el 2003, per no haver declarat gairebé dos milions d'euros d'ingressos dels quals no va poder acreditar l'origen.

També la Sala Primera de l'Audiència de Castelló ha informat negativament a l'indult, després d'haver decidit la suspensió de la pena de presó malgrat que els criteris del tribunal fixaven que amb condemnes superiors als tres anys de presó, mai s'havia de suspendre un ingrés a la presó per la tramitació d'un indult.