Viatge als últims paradisos amb Sebastião Salgado

Després de recórrer mig món durant dècades fotografiant els canvis culturals i demogràfics, Sebastião Salgado (Brasil, 1944) va tornar a la finca familiar a la vall del riu Doce, a l'Estat de Minas Gerais, un lloc que va trobar desforestat i erosionat, sense les espècies animals i vegetals que tenia quan era un nen. Junt amb Lélia Wanick, la seva inseparable esposa, va replantar el bosc amb les espècies autòctones i va recuperar així l'ecosistema enmig del qual havia viscut de nen. Avui és un lloc protegit amb dos milions d'arbres. “Ja han tornat els ocells i els insectes, però encara no hi ha micos”, va explicar ahir Salgado en la presentació del seu últim treball Génesis (CaixaForum Barcelona, fins al 8 de febrer), en el qual a partir de la seva experiència personal va decidir viatjar a llocs remots de tot el planeta per localitzar i immortalitzar els paisatges, ecosistemes i grups humans que s'han mantingut intactes.

Al final van ser 32 viatges amb vaixell, avioneta, globus, ruc o a peu, durant 8 anys per molts dels llocs en els quals l'home no havia estat mai. Des de l'Antàrtida fins a Sibèria, passant per Botswana, Madagascar, illes Galápagos, Alaska, Ruanda o el Congo. En tots aquests llocs la força de la naturalesa, com ara rius, selves, muntanyes i volcans, i fins i tot les tribus recòndites que els habiten, han sabut romandre alienes al món modern. Aquests llocs i les seves gents són els protagonistes de les 245 enormes fotografies en èpic blanc i negre que exhibeix Salgado després de la selecció que n'ha fet la seva dona Lélia. “Per fer les nostres societats modernes ens hem carregat el planeta”, explica el fotògraf que assegura que “malgrat tot, el 46% de la Terra continua sent com el dia de Génesis, que han esquivat l'home i encara allotgen àmplies i remotes regions on regna la naturalesa”.

Salgado, després dels seus projectes sobre temes globals com Trabajadores i Éxodos, en els quals va tractar la condició humana, passeja per tot el món el seu últim treball, en què es descobreix com un gran i ferm defensor de la naturalesa vegetal i animal. “La gran mentida que ens han venut és que l'home és l'únic ésser racional” explica davant d'alguns dels animals que han passat davant del seu objectiu, com una balena austral sobresortint de l'aigua a la Patagònia argentina: “Són tan curioses que han passat de 300.000 a 3.000 exemplars, malgrat les seves 40 tones de pes i els seus set metres de llarg”; una cria de foca elefant que mira descarada la càmera; una enorme tortuga de 250 quilograms de les Galápagos “que segurament va veure Darwin en els seus viatges, perquè aquests exemplars viuen diversos segles. Era el meu primer animal. Vaig intentar fer-li una foto, però es va girar i se'n va anar lentament. Em vaig agenollar i ella es va parar. Vaig recolzar els colzes i vaig posar-me a la seva alçada. I llavors va girar i va començar a venir cap a mi. Em mirava i jo la mirava a ella. Vaig entendre que havia de respectar l'animal, la seva personalitat, el seu territori, per poder-lo fotografiar”, recorda el brasiler. També hi ha a Barcelona un goril·la de Ruanda. “No has de mirar-lo als ulls, perquè ho veuen com un desafiament. Portava una Pentax amb lent plana, es va posar al davant i es va mirar com en un mirall. Va descobrir la seva imatge en la lent, i va repetir una vegada i una altra el gest de posar-se el dit a la boca", explica Salgado fent el mateix.

En les seves fotografies també hi ha espai per a les tribus perdudes, gairebé totes a l'Amazones. És el cas dels yali, tribu en la qual els homes cobreixen els seus penis amb les kotekas fetes de carabasses, “però també per guardar el tabac”, o els zo'é, identificables per un llarg pal de fusta inserit en el seu llavi inferior. És impressionant la fotografia en la qual deu dones d'aquesta tribu unten el seu cos amb urucum: una pasta de color vermell intens realitzada amb llavors d'annato picades.

La propera sorpresa de Salgado és el seu treball sobre el cafè a tot el món, relacionat amb la seva explotació i comercialització dins del comerç just i els seus treballs amb tribus indígenes, com els awa, a l'Amazones brasiler. Aquesta tribu protagonitza el documental La sal de la Tierra de Wim Wenders i Juliano Salgado, fill del fotògraf, que arriba als cinemes el 31 d'octubre després d'haver passat amb èxit pels festivals de Cannes i Sant Sebastià. Sebastião Salgado comentava aquest dimecres: "A partir d'aquest treball respecto molt més el cinema".