Protestes per antisemitisme contra el Met de Nova York

La Metropolitan Opera House de Nova York no defuig mai la polèmica, i una òpera sobre la mort d'un minusvàlid jueu nord-americà en mans d'un comando de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OLP) durant el segrest del creuer Achille Lauro el 1985, sens dubte, ho és. L'estrena de La mort de Klinghoffer, del compositor nord-americà John Adams, va reunir dilluns a la nit tots els elements, i algun més, d'un gran esdeveniment: manifestació al carrer, protestes a la sala, homes i dones vestits amb elegància, barricades policials, aplaudiments, esbroncades, aplaudiments... Res de tot això va impedir que el xou, com es diu en el negoci, continués.

Per evitar incidents a l'interior del teatre, agents de policia es van situar en llocs estratègics juntament amb acomodadors, pendents també de qualsevol incident. Durant el primer acte només n'hi va haver un. Un espectador va cridar en diverses ocasions: “La mort de Klinghoffer no serà mai oblidada”. Va ser detingut per pertorbació de l'ordre. En el segon acte, una dona va llançar diverses obscenitats a la sala i va abandonar el teatre acompanyada pels acomodadors. Quan es va acabar l'obra, amb Adams a l'escenari, els aplaudiments van mitigar algunes esbroncades.

Des d'unes d'hores abans de l'estrena, un miler de manifestants, convocats per diverses organitzacions jueves, es van congregar davant les portes del Lincoln Center amb cartells que mostraven consignes contra el Met i el seu director, el controvertit Peter Gelb. Oradors insignes van animar l'espera fins a l'inici de la representació. Entre ells, l'exalcalde de Nova York, Rudolph Giuliani. La de dilluns no va ser la seva primera topada amb un acte cultural que considera inadequat per als novaiorquesos. “L'obra conté fets inexactes i és nociva. El Met fa l'efecte de tenir una simpatia injustificable cap a l'assassinat de Leon Klinghoffer. I això és un pecat”, va proclamar entre les aclamacions dels assistents.

Giuliani va dir que no està en contra de la representació de l'òpera, però va defensar les protestes pacífiques. “El Met i els qui decideixin veure aquesta òpera tenen tot el dret de fer-ho. Seria antiamericà impedir-ho. Però nosaltres també tenim dret a denunciar el dany històric que suposa aquesta obra”.

Els seus companys de tribuna van escalfar una mica més la protesta. "Ningú pensa que els Estats Units està en perill imminent de convertir-se en l'Alemanya del 1930, però tampoc volem ser França per un dia”, va dir des de la tribuna Michael Mukasey, fiscal general dels Estats Units amb el president George W. Bush. La congressista demòcrata Carolyn Maloney també va fer servir paraules gruixudes: “La mort de Klinghoffer no és art. És propaganda terrorista disfressada d'art”. Diversos dels intervinents van mostrar estrelles d'Israel grogues a la roba, similars a les que els nazis van obligar a exhibir als jueus en l'Alemanya de Hitler. Així mateix, molts dels manifestants van utilitzar cadires de rodes per Columbus Avenue, en record de la condició de minusvàlid de Klinghoffer.

El Met va respondre a les protestes amb una nota: “L'obra aborda un tema difícil: el terrible assassinat d'un home innocent durant un acte terrorista comès el 1985. Però el fet que Klinghoffer tingui a veure amb un acte violent real no significa que no es pugui representar”. El teatre va afegir: "Klinghoffer no és antisemita ni glorifica el terrorisme. No cedirem davant les pressions”.

“El Met fa l’efecte de tenir una simpatia injustificable cap a l’assassinat de Leon Klinghoffer. I això és un pecat”

Els manifestants consideren que el Met, amb la seva destacada posició entre els teatres d'òpera del món, contribueix a l'antisemitisme amb Klinghoffer. Preocupat per l'efecte que la representació pogués tenir en altres llocs del món, Gelb va renunciar fa mesos a retransmetre l'obra en directe en sales de cinema de tot el món, com sol fer amb altres produccions.

La mort de Klinghoffer no ha escapat de la polèmica des que es va estrenar a Brussel·les el 1991. L'Orquestra Simfònica de Boston va cancel·lar la representació de parts de l'obra poc després dels atemptats de l'11-S.