Polònia porta al teatre Poliorama la nit que canviarà la història de Catalunya

Un hotel. Una nit. Artur Mas reuneix tots els líders polítics que empenyen el procés sobiranista per comunicar-los una decisió definitiva. A fora, donen suport al moment clau l’ANC i Òmnium. I els antagonistes ordeixen un complot. La història de Catalunya està a punt de canviar, però d’una manera molt diferent de la que la gent espera, perquè aquí la batuta la porta el Polònia. L’equip de Minoria Absoluta, amb l’autoria de Jordi Galceran i la direcció de Xavier Ricart porten al Teatre Poliorama ‘La independència tenia un preu’ a partir del 12 de novembre, per sumar un capítol més a la història d’aquest exitós programa de televisió, impossible de deslligar de la política catalana.

Evitant al màxim fer spoilers, però avançant la paradoxa que Miquel Iceta tingui un paper destacat en la trama, i en una presentació amb tota la pompa que mereixia l’ocasió, que vol dir gags inclosos per posar en situació els periodistes, Toni Soler i el seu equip han presentat el salt a l’escenari en un restaurant tan emblemàtic per a la política recent com La Camarga, “el lloc que recorda constantment tot allò que la política catalana té de paròdia”, en paraules de Soler.

Tenint en compte els canvis vertiginosos de la política actual, pilar de l’obra, Soler no ha reclamat unitat a Artur Mas, sinó que, bromejant, li ha demanat si us plau que “avisi amb una mica de marge si hi ha canvis importants que afectin al guió”. Tot i això, l’espectacle té una història central, que és una mena de gag de gairebé dues hores, segons Galceran, amb algunes escenes obertes a les últimes notícies que doni l’actualitat, que bàsicament suposaran actualitzacions dels diàlegs.

De fet, Galceran, autor d’èxits com El mètode Grönholm o El crèdit, ha explicat que de seguida va acceptar el repte però poc després va tenir uns moments de penediment. “No era gens fàcil passar de gags de tres minuts a un gag de gairebé dues hores, i a dins encabir-hi altres gags sense perdre el ritme”. Ha confessat que ha pogut superar el repte per l’agilitat dels guionistes del Polònia, avesats al ritme d’última hora d’actualització que requereix el programa.

El resultat és una obra de teatre que arrenca com a comèdia i es transforma en vodevil a mesura que la trama avança, amb vuit actors dalt de l’escenari, que van canviant de personatge i actuen, canten, ballen i s’entreguen a les exigències del muntatge. Mireia Portas, que fa tres personatges (Espe, Forcadell i la monja Forcades) deia convençuda que “l’espectador fliparà, perquè anem molt al límit”.

Una de les claus per aconseguir el ritme que reclama l’obra és haver reduït les exigències del maquillatge, ha explicat Ricart. ”Els plànols més generals del teatre ho permeten”, ha afegit, de manera que els actors poden canviar de caracterització més de pressa. Excepte Bruno Oro, que només fa el seu paper habitual d’Artur Mas, la resta d’actors, Queco Novell, Ivan Labanda, Mireia Portas, Xavi Serano, Agnès Busquets, David Olivares i Anna Bertran han d’afanyar-se a canviar de vestuari entre bambolines repetides vegades.

Totes les cançons del musical són conegudes per al públic. Com ja és habitual en el programa, versionen clàssics del pop, com Aerosmith, Michael Jackson, The Clash o Sisa, i també tiren de musicals d’èxit com Mar i Cel (la tornada del qual transformen en “els ous se’ns inflaran a tots els catalans”) o Els miserables. El tema que tanca l’espectacle sí que és de producció pròpia, dels germans Xasqui i Toni Ten.