Agüero, sideral

Acusat en ocasions de mandrós, en d'altres de tronera i les que més de fràgil perquè els seus músculs d'esprintador no aguanten gaires partits seguits, l'argentí Kun Agüero és un davanter sideral, capaç de desfer qualsevol defensa. Com la del Tottenham, a la qual va batre quatre vegades. Les seves dianes revitalitzen el Manchester City, que persegueix el deixant del Chelsea de Mourinho, que no falla per res del món.

→ Rui Patricio (Sporting de Portugal; 26 anys). La Copa portuguesa, capritxosa, va oferir el clàssic lusità en els trenta-dosens de final. Amb un joc valent, l'Oporto va arraconar l'Sporting, però el porter Rui Patricio va fer el molinet amb els braços i va impulsar el seu equip (3-1) a la següent ronda. Tanta presència va tenir, que el genial Jackson Martínez no va encertar a batre'l des dels 11 metres.

→ Coleman (Everton; 27 anys). Pocs laterals drets tenen tanta arribada i potència com Coleman. Un mes després de lesionar-se, el carriler va tornar i, com és costum, va sorprendre des de darrere per batre el porter de l'Aston Villa (3-0). En va tenir prou amb completar una falta ràpida treta per Osman.

→ N’Koulou (Olympique Marsella; 24 anys). És el ciment de l'equip de Bielsa, del líder de la Ligue 1. El camerunès, que actua tant de central com de lliure, està completant un gran curs com a arrel del joc i, sobretot, com a defensa de rapidesa i anticipació. Contra el Tolosa va marcar un gol de cap, després que Payet pengés una falta lateral.

→ Maxwell (PSG; 33 anys). La competència de Digne i ser titular contra el Barça a la Champions sembla que li ha recarregat les piles. Lateral tàctic i amb gust per l'atac, va marcar un gol genial contra el Lens. Després d'un rebuig del porter amb el puny, va recollir l'esfèrica, la va controlar amb l'esquerra i la va xutar amb la cama dolenta, la dreta, per aconseguir una vaselina estupenda.

→ Lahm (Bayern de Munic; 30 anys). En un nou cop de gràcia, Guardiola ha resituat el multiusos jugador d'interior. Així, acostumat a ser lateral dret o esquerre durant tota la seva carrera, l'any passat va passar a ser l'eix de l'equip. Amb l'arribada d'Alonso, fa un pas cap endavant i, intel·ligent com és, ha comprès que se li exigeix gol. I compleix de meravella: en va marcar dos contra el Werder Bremen.

→ Götze (Bayern de Munic; 22 anys). Quan Guardiola utilitza el 4-3-3, ja se sap que Götze jugarà per l'esquerra. Almenys, fins que torni Ribéry. Passa que l'alemany està rendint a un nivell altíssim, oblidades ja les lesions i la irregularitat del curs anterior. La millor versió del 19 és un imant per a l'aficionat. Estilista fi, els seus registres són espectaculars: sis gols i una assistència en set enfrontaments. Contra el Werder, igual que Lahm, en va fer dos.

→ Alexis (Arsenal; 25 anys). En tot just un parell de mesos, el xilè ja s'ha oblidat del que és jugar d'extrem. Sense cotilles sobre la gespa, Alexis es recrea en els regatejos i en la seva velocitat supersònica. Alimentat per l'alè de la graderia i la fe dels companys, s'ho passa pipa a la Premier. Contra el Hull, va fer dues ziga-zagues magnífiques. En una va marcar gol; en l'altra, el va regalar.

→ Heung-Min Son (Bayer Leverkusen; 22 anys). L'extrem, que sol desplegar-se per l'esquerra, és la millor explicació del bon rendiment de l'equip de l'aspirina. Comptabilitza vuit punts i contra l'Stuttgart, duel vibrant com pocs, en va autografiar dos. Corre com un llamp, lluita fins a l'infinit, té regateig i olfacte. Un futbolista preparat per fer el salt que només la creueta va evitar que es convertís en el davanter més ràpid a aconseguir un hat-trick a la Bundesliga.

→ Callejón (Nàpols; 27 anys). Extrem que no té manies a l'hora de defensar, s'està destapant com el golejador que va evidenciar que era al planter del Madrid. Tot i que va perdre la rematada a l'Espanyol i la va recuperar a ratxes al Madrid, ara a Itàlia és el capocannoniero de la Serie A junt amb Tévez, tots dos amb sis xarxes en set enfrontaments. Contra l'Inter va signar dues dianes. Insuficient, en qualsevol cas, per desempatar el duel (2-2).

→ Pellè (Southampton; 29 anys). D'explosió tardana, ja que només fa dos anys que es va casar amb el gol, Pellè està demostrant a la Premier que té un lloc a la selecció italiana. Acumula sis gols en vuit enfrontaments, algun de bella factura com la xilena que el va convertir al Queens Park Rangers. La seva punteria no es va ressentir davant de Sunderland, dos gols per amanir la fantàstica golejada de la jornada (8-0). L'equip de Koeman va com una fletxa.

→ Agüero (Manchester City; 26 anys). Està inspirat i en forma, prou perquè li discuteixi a qualsevol el tron dels davanters. Registra 61 gols amb el City i això el converteix en el màxim anotador històric de l'equip, ja que el rècord el tenia el seu compatriota Tévez, ara al Juventus. Quatre gols com quatre sols que haurien pogut ser cinc si hagués convertit el seu segon llançament –en va fer tres– de penal. O el rebuig. Una pega minúscula per a un davanter d'un altre planeta.