La Xina aborda la reforma de la justícia per garantir la pau social

Un discret hotel de l'oest de Pequín es convertirà aquesta setmana en el cor polític de la segona potència mundial. L'elit del Partit Comunista xinès es reuneix a porta hermèticament tancada en el seu plenari anual, que per primera vegada es dedicarà a la reforma del poder judicial i a l'Estat de dret. És un projecte que el president Xi Jinping considera imprescindible per consolidar la legitimitat del Partit al capdavant del país. I urgent, en vista de l'enorme desprestigi del sector dins de la societat i el desencantament dels seus professionals. El dubte és si els canvis que s'anunciïn permetran un sistema més just i independent o si —tenint en compte l'enduriment de la campanya contra les veus dissidents— o tot plegat es reduirà a simples formalitats.

“Hi veurem un augment de llenguatge positiu sobre reforma judicial, professionalització judicial; opinions positives sobre el paper dels tribunals, la importància de l'Estat de dret i d'un Govern subjecte a les lleis. Però aquest tipus de llenguatge ja és bastant comú i ja apareixia en el document final del plenari anterior. La qüestió és què suposarà a la pràctica”, afirma Jacques de Lisle, catedràtic de Dret i director del Centre d'Estudis d'Àsia Oriental de la Universitat de Pennsilvània (els EUA).

Per això cal tenir en compte que el llenguatge polític xinès, l'expressió traduïble com Estat de dret (“yifazhiguo”) no significa el mateix que a Occident: tres poders independents que en cas de conflicte és la llei qui hi té l'última paraula. A la Xina, l'autoritat suprema és el Partit, que és qui defineix i aplica la llei.

No és pot, doncs, conjecturar sobre una reforma que condueixi en el futur a un sistema judicial similar a l'occidental o que tracti qüestions com els drets humans o els processos extrajudicials. Més aviat, s'anticipen una sèrie de canvis encaminats precisament a reforçar el control del Govern central i la seva legitimitat, mitjançant noves mesures que lluitin contra la corrupció, per exemple. L'esperança és que les innovacions introdueixin també una major seguretat jurídica per als ciutadans i una major transparència dels tribunals.

“Encara no es compleixen els requisits per a una reforma l'objectiu de la qual sigui la independència judicial”, opina el catedràtic de Dret He Weifang, de la Universitat de Pequín, que veu les reformes com a mers “arranjaments tècnics” i es confessa “pessimista”. “Es queden sense tractar”, diu, “qüestions importants, com la relació entre el Partit i l'administració de la justícia. No s'ha reflexionat gens ni mica sobre l'enorme influència negativa que ha tingut en el desenvolupament del sistema legal l'època de Zhou Yongkang [l'antic cap dels serveis de seguretat que va dotar aquestes forces d'un enorme poder, molt superior al dels tribunals]”. Zhou està sent investigat per corrupció i precisament durant el plenari se'n podria anunciar l'expulsió del Partit.

Aquest estiu la Comissió de Reforma, que presideix el propi Xi Jinping, ja va avançar una sèrie de línies generals per als canvis. Al juliol, el Tribunal Suprem va publicar un pla quinquennal de reforma d'aquesta institució —i dels tribunals que en depenen—, encaminat a augmentar les competències dels jutges i a reduir el poder de les autoritats polítiques locals sobre unes corts judicials que veuen més d'11 milions de casos l'any.

Fins ara, són les autoritats municipals les encarregades del nomenament i promoció dels jutges, als quals poden manipular, d'aquesta manera, amb facilitat. Sovint, el resultat d'una causa ja s'ha decidit en secret abans que en comenci l'audiència. Un jutge té, en realitat, molt poc poder. L'opinió del fiscal, o de la Policia, pot pesar més que la seva. Ni tan sols té independència per emetre la sentència d'un judici en el qual ha vist les proves i escoltat els testimonis: un consell judicial ha de donar el vistiplau a la sentència.

Com a resultat, l'actitud dels ciutadans cap als tribunals és, si més no, de suspicàcia. Els milers de peticionaris que ronden els carrers de Pequín vinguts de tota la Xina amb l'esperança d'explicar el seu cas a algun dirigent i que aquest hi intervingui per sobre dels jutges en donen fe.

Les reformes apuntades pel Suprem posen els nomenaments dels jutges en mans de les autoritats provincials, la qual cosa teòricament evitaria les pressions locals. També els permetrà emetre sentències —tot i que no en tots els casos; els políticament delicats en quedaran exclosos— sense comptar amb el consell judicial.

El president del Tribunal Suprem, Zhou Qiang, ha apuntat també que augmentarà la transparència “per millorar la credibilitat pública dels tribunals” i es permetrà que els estrangers acudeixin amb “regularitat” a judicis que afectin empreses foranes. Ara no poden assistir sense permís del jutge.

Són canvis que arriben massa tard per a l'advocat Li, de 32 anys i que només accedeix a ser identificat pel cognom. Va ser jutge durant dos anys. Llavors amb prou feines ingressava 3.000 iuans (uns 400 euros) mensuals i patia “una sobrecàrrega de treball, un excés de casos, molta pressió, poc reconeixement i cap sentit de l'honor”. Ara es dedica a defensar casos mercantils i civils als tribunals pequinesos. Encara que no vol divulgar el seu salari actual, sí que precisa amb rotunditat que és “molt millor que el dels jutges”.

Li no tornaria a ser jutge. Però té clar què recomanaria al plenari del Partit: “Un sistema judicial més complet, que concedeixi més drets i competències als magistrats amb la finalitat de promoure l'equanimitat i la transparència de la justícia al servei del poble”.