La sanitat pública ha signat aquest any més de 47.000 contractes precaris

L'Institut Català de la Salut (ICS) és un focus de precarietat laboral. El 84,4% dels 56.630 contractes que va signar entre el gener i l'agost d'aquest any van tenir una durada d'un mes com a màxim. L'empresa pública, que gestiona vuit hospitals i la majoria de centres d'atenció primària, va fer 47.807 contractacions en concepte de reforç o substitució per a períodes que anaven des d'unes quantes hores fins als 30 dies a treballadors de totes les àrees, des de zeladors sanitaris fins a cirurgians. Més de la meitat d'aquests convenis es va fer a personal sanitari, segons la documentació a la qual ha accedit EL PAÍS.

El gruix de la temporalitat el van absorbir els hospitals, que van acumular el 62,4% dels contractes de menys d'un mes. Al més gran, el de la Vall d’Hebron, se n'hi van arribar a signar 11.803 en vuit mesos. A Bellvitge, 7.638. La directora de Recursos Humans de l'ICS, Sara Manjón, sosté que es tracta d'eventualitats, que “no es poden preveure”, com la cobertura de baixes per malaltia. Els sindicats, tot i això, denuncien que molts professionals alternen aquest tipus de contractacions amb altres de tres o sis mesos durant anys. “Pot haver-hi un pic de feina en un determinat moment. Però no pot ser que en quatre mesos s'agafin més de 1.600 infermers a Bellvitge i cap sigui per interinitat”, critiquen des de la UGT.

Més de 3.300 especialistes van ser contractats durant menys d'un mes

Tots els professionals consultats van demanar no ser identificats per por que els seus centres deixin d'oferir-los els contractes que fa anys que encadenen. Les seves circumstàncies són similars: facultatius amb especialitats molt específiques d'entre 30 i 40 anys, que després d'una dècada de formació no poden prendre decisions com tenir una família o comprar-se un pis perquè no saben si tindran feina el mes següent. Lamenten no tenir els mateixos drets que els seus companys malgrat que tenen les mateixes responsabilitats. La vicepresidenta de Metges de Catalunya, Teresa Fuentelsaz, recorda el cas d'una especialista de Bellvitge que hi treballa com a eventual des del 2010: “Va donar a llum i quan va acabar el seu contracte, la van enviar a l'atur i la van substituir. No va tenir dret a la baixa maternal”.

La màxima de com més formació més estabilitat no es compleix a la sanitat catalana, que va fer 2.811 contractes de menys d'un mes a metges de família i 3.345 a facultatius especialistes. La direcció de l'ICS atribueix aquestes xifres al fet que “la sanitat funciona 365 dies a l'any, 24 hores al dia”, però als sindicats no els surten els comptes: l'hospital Josep Trueta de Girona, un dels més petits del grup i amb uns 230 facultatius segons els càlculs de Metges de Catalunya, va fer aquest tipus de conveni a 731 especialistes en vuit mesos mentre que el de la Vall d’Hebron, amb més del doble d'activitat i uns 920 metges, només a 65.

Joan Benach, professor i investigador de salut pública a la Universitat Pompeu Fabra, rebat que sí que es pot preveure una mitjana de baixes: “No dies exactes però pics de malalties com una grip estacional. Fins i tot els embarassos són grans tendències temporals”. Considera que les xifres de contractacions a l'ICS “no són normals” i que, en el cas dels metges, “són un desastre que poden afectar tant els professionals com els pacients”. Joan Carles March, professor de l'Escola Andalusa de Salut Pública, afirma que la rotació pot afectar la qualitat tècnica i generar retards: “No coneixen la dinàmica, no saben on és cada cosa… A més, veure cada vegada un metge diferent fa que el pacient tingui la sensació de no saber si el que li ha tocat és bo. I la confiança és l'element que fa que un sistema sanitari sigui sòlid”.

A més de la temporalitat, un volum tan gran d'aquesta classe de contractes resulta preocupant per un altre motiu. La Borsa de Treball de l'ICS, que obliga els seus centres a respectar la puntuació dels candidats a un lloc, només es pot saltar aquesta ordre quan es necessita algú per a un mes o menys. El delegat a Bellvitge del sindicat d'infermeria SATSE, Ramón Montoya, denuncia que aquesta excepció dóna llibertat a l'empresa per “agafar gent quan vulgui i on vulgui: els que no tenen punts accepten condicions més precàries perquè saben que els estan oferint una cosa que no els toca. Els de més puntuació poden aspirar a contractes millors, però si en comptes de contractar-los l'hospital cobreix la plaça amb altres persones a qui agafa cada mes, no poden reclamar”.

CCOO denuncia el cas d'un al·lergòleg que després d'encadenar diversos contractes durant més de tres anys a l'hospital Josep Trueta, el van informar aquest estiu que el servei s'externalitzaria. Després que la Societat Catalana d'Al·lèrgia i Immunologia Clínica protestés, es va paralitzar la privatització però el metge no va tornar al seu lloc. Malgrat que era el primer a la Borsa, l'hospital va decidir contractar una altra persona amb menys de la meitat de punts. El perjudicat no pot protestar, ja que a la seva substituta li fan contractes d'un mes.

L'ICS defensa que el sector públic no té límit de temporalitat

L'ICS defensa que, a diferència del sector privat, on les empreses estan obligades a fer fixos els que acumulen contractes que sumen dos anys en un període de 30 mesos, el públic no té límits. Montoya, tot i això, denuncia que cobrir places “que ja existeixen” amb reforços en comptes d'interinitat és un frau.

Manjón assegura que l'empresa ha fet front a les retallades “mantenint el nombre d'interins” i afirma que el personal eventual representa el 12,7% de la plantilla, que l'any passat equivalia a 38.677 treballadors. Encara que admet que aquestes xifres no es refereixen a persones, sinó a jornades completes. És a dir que dos treballadors amb contractes parcials al 50% compten com a un. Els sindicats asseguren que aquest 12,7% comprèn molts empleats en condicions laborals precàries. “Una persona pot haver signat uns 20 contractes. Hem vist gent a qui n'hi fan un de dilluns a divendres cada setmana”, assegura Carme Navarro, responsable de Sanitat de CCOO. “Un dels motius és que s'estalvien el plus per objectius, que només s'inclou als contractes de sis mesos o més. Però també ho fan per tenir la gent atrapada i que siguin més dòcils perquè els tornin a contractar”, conclou.