El grup dels euròfobs al Parlament Europeu es dissol

El principal grup antieuropeu a Brussel·les s'esquerda i deixa el partit nacionalista britànic UKIP sense el seu principal altaveu cinc mesos després de la seva victòria electoral en les eleccions europees. Europa de la Llibertat i la Democràcia Directa (EFDD), capitanejat per Nigel Farage, ha perdut aquest dimarts la condició de grup parlamentari a l'Eurocambra després de la sortida de l'eurodiputada letona Iveta Grigule. La seva continuïtat era vital perquè l'EFDD complís el requisit de diversitat nacional que estableix el reglament del mateix Parlament: cada formació ha de tenir representants d'almenys set països diferents. Per tornar a constituir-se com a grups hauran de recaptar el suport d'un altre grup amb representació europea.

La pèrdua del grup parlamentari propi a Brussel·les és un cop dur per a l'UKIP. Des que va arribar a Brussel·les el 1999, la formació de Nigel Farage ha fet servir l'Eurocambra com el faristol perfecte per fer arribar les seves idees contràries a la UE a tots els racons dels Vint-i-vuit. Dels 48 membres adscrits a l'EFDD, 24 eren de l'UKIP i 17 del Moviment Cinc Estrelles del còmic italià Beppe Grillo. La marxa de l'eurodiputada letona privarà els nacionalistes i els seus fins avui socis al Parlament Europeu de finançament i altres beneficis associats amb la pertinença a un grup parlamentari reconegut, com per exemple l'assistència a certs comitès.

La dissolució de l'EFDD arriba, a més, en un moment clau per a l'assentament de l'UKIP en l'escena política britànica: quan encara falten set mesos per a les generals, tot just una setmana després que aconseguís el seu primer escó a Westminster i en plena pugna per aconseguir el favor dels votants més nacionalistes del Partit Conservador.

En les últimes eleccions al Parlament Europeu, el maig passat, la formació de Farage va obtenir el millor resultat de la seva curta història: gairebé quatre milions i mig de vots, un 27,5% del total de sufragis i 24 eurodiputats, superant de sobres tories i laboristes. El seu ascens –el 2004 i el 2009 no va aconseguir sobrepassar la barrera del 17%, amb 12 i 13 eurodiputats respectivament– i el del Front Nacional francès –que es va alçar com a primera força francesa, amb prop del 27% dels vots– va provocar un autèntic terratrèmol polític a la capital comunitària. El partit de Marine Le Pen es va quedar finalment a les portes de formar grup, però l'UKIP va aconseguir congregar al seu voltant una amalgama de partits –des del populista Moviment Cinc Estrelles fins a l'ultradretà txec Svobodni– que no suscitava grans esperances de cohesió interna per als cinc anys de legislatura. El que pràcticament ningú a la capital comunitària s'esperava és que les divisions afloressin tot just quatre mesos després de la formació de l'Eurocambra.

Més enllà del vessant polític, la dissolució de l'EFDD també s'ha deixat notar en el dia a dia del Parlament Europeu. El president de l'Eurocambra, Martin Schulz, ha anunciat el retard de la decisió sobre la concessió del premi Sájarov, amb el qual la institució reconeix “personalitats i col·lectius que lluiten per la defensa dels drets humans i les llibertats fonamentals”. En l'edició d'aquest any destacava la inclusió als finalistes del moviment Euromaidán, germen de la revolució política ucraïnesa que va enderrocar el Govern de Víctor Ianukóvitx al febrer i que ha desembocat en un bany de sang entre prorussos i prooccidentals.