Anades i vingudes del Carlos III

El futur del Carlos III, l'hospital on està ingressada la primera contagiada pel virus de l'ebola a Occident, és una incògnita. La setmana passada, en plena crisi sanitària, la Comunitat de Madrid va resoldre el concurs convocat fa mesos per reformar-lo i convertir-lo definitivament en un centre de mitjana i llarga estada, pensat per a hospitalitzacions llargues, generalment de persones grans, i integrat a l'Hospital de la Paz. D'altra banda, el Govern regional ha pres una decisió que contradiu l'anterior: fer obres d'urgència perquè el centre continuï sent el que era fins al 2013, l'únic hospital de referència a Espanya especialitzat en pandèmies i malalties emergents.

El Govern madrileny justifica l'aparent contradicció: “Ara tenim un moment de crisi”. Les quatre habitacions convencionals que s'estan reformant per fer-les d'aïllament serviran per donar resposta a possibles nous casos. “Quan passi aquesta crisi, ja veurem què fem”, assegura una portaveu, que afegeix que el futur de l'hospital encara no està decidit. Afegeix que, en cas que l'hi demani el Govern central, l'hospital estaria disposat a fer que el centre recuperi la seva antiga funció, però només si en sufraga els costos l'Estat.

Durant dècades, el Carlos III, situat en una zona residencial del nord de Madrid, era l'hospital de referència especialitzat en malalties infeccioses, des de l'alerta per la grip del pollastre o el SARS fins a tuberculosis resistents derivades del VIH o varicel·la en adults. No obstant això, amb el pla anomenat “de sostenibilitat” del Govern autònom per a la sanitat, que incloïa la privatització de la gestió de sis hospitals, el seu destí va canviar totalment a finals del 2012. El novembre del 2013 va deixar de ser un centre independent per fondre's amb l'Hospital de la Paz, situat a prop i molt més gran (79 llits al Carlos III, mentre que La Paz en té 1.228). En aquell moment el Carlos III ja havia tancat el servei d'urgències, la unitat de vigilància intensiva i laboratoris de microbiologia.

El juliol del 2014, el centre designat com a referència per a l'ebola, que feia vuit mesos que causava centenars de morts a l'Àfrica Occidental, era el complex hospitalari de La Paz. Davant la sospita que en realitat es tractés del Carlos III, els seus treballadors van denunciar als jutjats de Madrid que ja no estava en condicions per a una emergència d'aquesta magnitud. Llavors, el centre ja acollia pacients d'edat avançada en llargues hospitalitzacions. Les seves sospites es van confirmar quan el missioner Miguel Pajares, el primer europeu repatriat per ebola, mort cinc dies després, va arribar al Carlos III. Professionals sanitaris assenyalen que la Comunitat de Madrid no va concretar a quin edifici l'ingressaria fins tot just 24 hores abans. Es va haver de condicionar a contrarellotge la sisena planta de l'hospital, que feia mesos que estava tancada i acumulava pols.

“Ens van avisar a la tarda que de matinada arribava el missioner. Van enviar-hi un equip de neteja, perquè les habitacions feia un any que no s'utilitzaven. Van anar-hi uns 50 obrers que van muntar càmeres i pantalles i es va instal·lar una mena de laboratori, com una consola rectangular, per manipular les mostres que després s'enviarien fora per analitzar. Tot en vuit hores”, relata una infermera que fa 30 anys que treballa al centre. “El Carlos III sempre ha estat un hospital especialitzat en infeccioses. Quan va aparèixer el VIH i ningú sabia què era ens portaven aquí tots els pacients. Hem tractat amb malalts tuberculosos multiresistents, amb la grip A... Aquest hospital va ser capdavanter i tenia molt bona fama per com treballàvem. Va ser molt trist veure com tot aquest esforç es va tirar per terra de cop”, relata.

Dos metges veterans de l'hospital, que han demanat no ser identificats tot i que ja no estan adscrits al centre, relaten que al llarg de la seva història el Carlos III ha tractat tota mena de malalties infeccioses. “Mai hi va haver cap problema”, afirma un dels metges. “Quan va començar a funcionar com un hospital de mitjana i llarga estada, es van anar tancant els diferents serveis especialitzats”, afirma el metge citat, que assegura que la majoria dels especialistes han anat abandonant el centre. “Teníem simulacres freqüents, preparació específica, laboratoris especials, un ascensor amb clau que traslladava directament els pacients de risc fins a les habitacions d'aïllament”, relata l'altra font consultada.

L'Hospital Carlos III va heretar els coneixements de l'antic Hospital del Rey, centre de referència per a les malalties importades de les colònies espanyoles. Quan les competències sanitàries es van transferir a les comunitats autònomes —el 2001 en el cas de Madrid—, el centre va passar a dependre del Govern regional i va seguir, de fet, funcionant com a referència en medicina tropical i del viatger. Els seus serveis i els seus professionals de microbiologia i parasitologia eren els més sol·licitats d'Espanya.

El portaveu de Sanitat de l'oposició socialista a Madrid, José Manuel Freire, metge i professor de salut internacional a l'Escola Nacional de Sanitat, assegura que “és una irresponsabilitat desmuntar un centre que realitza aquest paper abans de tenir-ne un altre”. Quan va morir el segon missioner repatriat, Manuel García Viejo, el conseller madrileny, Javier Rodríguez, va anunciar que, si hi havia més casos d'ebola, s'ingressarien a l'hospital militar Gómez Ulla. No obstant això, quan el 6 d'octubre va saltar la crisi del primer contagi en territori espanyol, les 12 habitacions especials d'aquest centre encara no estaven a punt. Una vegada més, es va haver de recórrer al Carlos III. “Això és una cosa que no es pot improvisar”, diu un dels dos metges.

En realitat, tal com assenyalen des de la Societat Espanyola d'Epidemiologia, “qualsevol hospital de tercer nivell té serveis d'infecciosos i unitats UCI i, per tant, podria gestionar aquest tipus de pacient”. De fet, el Govern espanyol ha designat un centre de referència per comunitat —que no ha divulgat—. Tot i això, l'única mesura anunciada públicament fins ara és la d'habilitar més habitacions d'aïllament al Carlos III. Però alhora s'ha concedit una obra d'1,3 milions d'euros per convertir l'hospital en una altra cosa.