El supervivent

Els que volien urnes, meses electorals i paperetes amb la doble pregunta les tindran el dia 9 de novembre, tal com Artur Mas havia promès. La Generalitat els organitzarà un gran Arenys de Munt que serà un altre moment històric per enriquir l’àlbum ja prou gruixut amb les fotos de la transició nacional. Té tota la lògica que s’enfadin els que volien una cosa més definitiva. Demanaven al president Mas que fes un Sis d’Octubre i els ha fet un Tarradellas. Disfresses en lloc de fugides cap endavant.

Ara tot queda pendent de la següent etapa. N’hem tancat una i n’obrim una altra. La porcellana del consens ha quedat esberlada. No hi ha unitat entre els partits sobiranistes. El pacte d’estabilitat parlamentària amb Esquerra Republicana penja d’un fil. No sabem en què queda ara el Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Augmenten els dubtes respecte a l’encert del procés tal com ens l’havia explicat fins ara el president.

Certament, tot molt difícil de comprendre per als ciutadans. A més del secretisme i el trencaclosques legal, les paraules ja no volen dir el que volien dir fins ara. La consulta aquesta no serà una consulta, sinó una forma de participació ciutadana perfectament legal i possible, segons les entretingudes explicacions del president. La gent es registrarà quan vagi a votar. Els catalans de Madrid hi podran participar si es conformen a pagar el bitllet de l’AVE. Qui vulgui, a més de votar, podrà fer tota mena de feines, com presidir meses, fer d’interventor i després participar en el recompte. Ep! Un procés de participació però amb calculadores: calen resultats i els tindrem.

I encara més: la consulta no referendària no era un referèndum d’autodeterminació però havia de semblar-ho, exactament igual que la consulta que no és consulta del dia 9 no serà la consulta referendària convocada pel decret firmat pel president, però s’hi assemblarà. Com en els jocs infantils, el president ha sortit i ha dit que el decret no val, que no compta. Era broma.

Cada joc té el seu vocabulari i aquest també en té: aquesta no és la consulta definitiva, sinó la consulta anticipada de les eleccions. Un simulacre, li ha dit en castellà una periodista probablement de Madrid: doncs sí, un simulacre, li ha dit el president, tot deduint que si és un simulacre no cal que hi interfereixi el Govern espanyol. La consulta que volia fer Artur Mas i que va suspendre el Constitucional tampoc era la definitiva, ens diu, i només ho serà una en la qual els partits vulguin anar en una llista única per la independència que sigui llegida a tot arreu, internacionalment sobretot, com el referèndum d’autodeterminació.

No se sap ni ens ha dit el president com governarà en la seqüència entre la consulta anticipada i la consulta definitiva, que seran unes eleccions anticipades que tenen com a data límit el 2016. Cal reconèixer que no té gaire importància perquè ja fa dos anys que no governa, dedicat com està en cos i ànima a la consulta aquesta, que només se celebrarà en forma de pal·liatiu. Pressupostos prorrogats i continuar amb el monotema és el que ens anuncia Artur Mas per a la nova etapa.

No hi ha dubtes que la votació del 9-N serà tota una festa i que probablement Esquerra s’hi repescarà, cosa que Iniciativa ja ha refusat del tot. Però serà una festa electoral, la primera organitzada per la campanya d’Artur Mas, que esperarà assegut que els partits sobiranistes, amb Esquerra al capdavant, s’acostin a demanar-li sisplau i per caritat que encapçali la candidatura presidencial per la independència. De derrota en derrota fins a la victòria final, aquesta és l’estratègia d’Artur Mas, que desafia ara Oriol Junqueras després d’haver desafiat Mariano Rajoy.

Aquell president sense ambicions personals, que sempre deia la veritat i que arreu parlava el mateix llenguatge, s’està convertint en un supervivent temible, que no n’encerta ni una però que és capaç de carregar sobre les espatlles dels seus amics i aliats totes les equivocacions de la seva política erràtica i de les seves intuïcions desencertades.