Hisenda investiga només el 17% de la despesa en targetes de Caja Madrid

L'Agència Tributària ha remès cartes a tots els consellers i directius de Caja Madrid i Bankia entre el 2010 i el 2012, exercicis no prescrits fiscalment, que van cobrar dietes i van gaudir de targetes opaques amb les quals feien despeses particulars per grans quantitats.

Dels 86 consellers i directius d'ambdues entitats financeres que van gastar 15,5 milions d'euros amb les targetes opaques entre el 1999 i el 2012 n'hi ha només 46 inclosos en la inspecció oberta per l'Agència Tributària que van gastar en el període investigat (del 2010 al 2012) una mica més de 2,6 milions d'euros, amb prou feines un 17% del total.

“Per ordre de l'inspector cap i a fi de verificar el compliment de les seves obligacions i deures tributaris, pels conceptes i períodes que a continuació es detallen, li comunico l'inici d'actuacions inspectores de comprovació i investigació en els termes previstos en els articles 141 i 145 de la Llei General Tributària”, assenyala la carta remesa als consellers. La Llei General Tributària estableix que el procediment d'inspecció obert a aquests consellers “tindrà per objecte comprovar i investigar l'adequat compliment de les obligacions tributàries, i així es procedirà, si escau, a la regularització de la situació tributària de l'obligat mitjançant la pràctica d'una o diverses liquidacions”.

Hisenda sol·licita als consellers que aportin la documentació sobre “les rendes percebudes de Caja Madrid, Bankia i Fundació Caja Madrid i el pagament de l'IRPF en els exercicis 2010, 2011 i 2012, així com justificació de dietes i altres retribucions i el contracte que empari la seva relació mercantil, financera i comercial” amb ambdues entitats.

Hisenda haurà de resoldre després de la inspecció oberta als 46 consellers si el que van gastar en aquests tres anys amb les targetes Visa Plata o Visa Oro que els va facilitar Caja Madrid i Bankia eren sobresous pels quals havien de tributar IRPF i no ho van fer, o eren despeses de representació que les entitats financeres es podien deduir en pagar l'Impost de Societats. El període analitzat (2010-2012) permetrà a Miguel Blesa, expresident de Caja Madrid, un dels que més diners va gastar amb les targetes opaques (423.068 euros), eludir la majoria de les responsabilitats fiscals per aquest concepte, ja que va deixar el càrrec a principis de 2010 i aquest any, segons el detall de les seves despeses, amb prou feines va gastar 19.000 euros.

Els directius van gastar

La Llei Tributària estableix que prescriurà als quatre anys “el dret de l'Administració per determinar el deute tributari mitjançant l'oportuna liquidació”.

El coneixement d'aquesta despesa ha desencadenat l'obertura d'una causa judicial a l'Audiència Nacional per presumpta apropiació indeguda. El jutge Fernando Andreu ha citat per a demà com a imputats als que van ser presidents de Caja Madrid i Bankia, Miguel Blesa i Rodrigo Rato, i a qui va exercir de director general amb tots dos, Ildefonso Sánchez Barcoj.

El magistrat espera un informe dels perits del Banc d'Espanya per resoldre si imputa els altres 85 membres dels consells d'administració i les cúpules directives d'ambdues entitats que van gaudir de les targetes opaques per realitzar en la majoria dels casos despeses sense vinculació aparent amb l'activitat que exercien.

Onze exconsellers de Caja Madrid van seguir usant la seva targeta mesos després del seu cessament. L'import presumptament malversat per aquests exconsellers ascendeix a 56.793 euros. Entre els 11 exconsellers de Caja Madrid sota sospita s'hi troben representants del PP, PSOE, CCOO i la UGT. El conseller que més va gastar després del seu acomiadament va ser Francisco Moure Boiro, que va mantenir cinc mesos activa la seva targeta negra amb uns pagaments de 16.989 euros.