Bolívia reelegeix Evo Morales per a un tercer mandat

Evo Morales ha tornat a guanyar les eleccions bolivianes. Segons les dades de les enquestes a peu d'urna i el recompte ràpid elaborats pels mitjans de comunicació bolivians, el candidat del Moviment al Socialisme (MAS) hauria aconseguit entre el 59,5% i el 61% dels vots, la qual cosa li serviria per revalidar els dos terços a l'Assemblea, crucials per tenir el control total en la presa de decisions. Si completa el seu mandat, Morales es convertirà en el president que més anys (14) haurà estat al poder en la democràcia boliviana, que la setmana passada va fer 32 anys. 

Els bolivians havien acudit a les urnes entre la gairebé certesa d'una reelecció aclaparadora del president i l'esperança opositora de no esfondrar-se. Així, segons les enquestes, l'empresari Samuel Doria Medina (Unitat Demòcrata) ha obtingut entre el 24% i el 25,3% dels vots, gairebé 10 punts més del que marcaven els últims sondejos per a les presidenciables. L'expresident Tuto Quiroga en principi hauria obtingut el 9% dels vots, mentre que els altres dos candidats, l'exalcalde de La Paz Juan del Granado i l'ambientalista Fernando Vargas, el 3% dels vots cadascun.

Després que es fessin públics els primers resultats, el president va sortir a la balconada del Palacio Quemado, a la plaça de Murillo, per agrair als seus seguidors el nou triomf electoral. Entre contínues consignes anticapitalistes, Morales va instar l'oposició a "treballar junts" per Bolívia. "No fem confrontació", va insistir.

És la primera vegada que Morales guanya a Santa Cruz, bastió de l'oposició

Morales ha aconseguit també, per primera vegada, guanyar al departament de Santa Cruz, el motor econòmic del país, bastió opositor i un dels focus de més tensió durant el seu primer mandat, després del desafiament autonomista del 2008. Malgrat el seu discurs d'esquerres i anticapitalista, Morales ha aplicat una lògica liberal amb els empresaris i ha fet seu el full de ruta que aquests li van plantejar l'any passat. De la consecució o no d'aquestes promeses dependrà que obtingui més vots a l'est del país.

La propaganda estatal i els índexs de popularitat de Morales van fer que la campanya fos molt descafeïnada, sense debats. El president no va voler fer un cara a cara amb la resta de candidats. L'empresari Doria Medina, un dels homes més rics del país, s'enfrontava per tercera vegada a Morales. Partidari de mantenir l'Estat plurinacional creat pel mandatari, la seva carta de presentació era l'experiència com a home de negocis, en aquest cas d'una empresa de ciment. La figura de Doria Medina va disminuir d'importància amb la irrupció de Tuto Quiroga (Partit Demòcrata Cristià) a mitjan any. Resident als Estats Units, és l'únic dels aspirants partidari de trencar amb la trajectòria actual del país. Finalment, en principi sembla haver aglutinat el que ell va qualificar l'última setmana com a "vot útil". 

Molt per darrere han quedat els dos opositors progressistes. A l'excalcalde de La Paz Juan Del Granado (Moviment sense Por, MSM) l'avalava la seva bona gestió al capdavant de l'alcaldia de la capital, entre el 1999 i el 2010. La seva màxima ha estat: “Ni amb el passat neoliberal ni amb el present estancat”. L'aspirant per al qual les enquestes preveien pitjors resultats era Fernando Vargas (Partit Verd de Bolívia), un dels líders de les marxes indígenes que van aconseguir interrompre parcialment la construcció d'una carretera al territori indígena Parc Nacional Isiboro Sécure (Tipnis), un dels episodis més criticats i foscos del segon mandat de Morales. La seva candidatura es considerava, en certa mesura, la de les comunitats indígenes en desacord amb l'oficialisme.

Si hi ha una data marcada amb ferro roent a tot Amèrica Llatina, segurament és el 12 d'octubre. A Bolívia, l'arribada d'Evo Morales al poder el 2005 no només ha permès la progressiva inclusió a la societat del sector més discriminat, l'indomestís, gràcies a la bonança econòmica viscuda pels preus elevats de les matèries primeres i els hidrocarburs. Des que es va instal·lar al Palacio Quemado, Morales s'ha fixat com a objectiu la ruptura amb qualsevol vestigi de colonialisme, ja sigui en la pràctica o de forma simbòlica. Per aquest motiu, no és circumstancial la data que ha triat el president per convocar unes eleccions que posen punt i seguit al país andí, després d'una dècada de creixement i d'estabilitat política.