“El vestit de protecció m’anava curt de mànigues”

El doctor Juan Manuel Parra, metge adjunt d'urgències de l'hospital d'Alcorcón (Madrid), de 41 anys, es va enfrontar durant 16 hores gairebé en solitari a la tasca de salvar la vida a Teresa Romero, el primer cas de contagi d'ebola fora de l'Àfrica. Des de les vuit del matí del dilluns dia 6 fins a passada la mitjanit va assumir el risc d'atendre en persona una pacient l'estat de la qual va empitjorar de forma vertiginosa i que va presentar abundants diarrees, vòmits i tos amb expectoració. Fins a 13 ocasions va haver-se de llevar i posar-se el vestit de protecció, amb el consegüent perill de contagi, i no va ser fins a les cinc de la tarda quan es va posar la vestimenta de major nivell de seguretat que hi havia a l'hospital, que a més no era de la seva talla. “M'anava curt de mànigues”, assegura el doctor, per escrit, en el relat de tot el que va passar durant aquestes més de 16 hores que ha enviat als seus superiors. EL PAÍS ha tingut accés al text de l'especialista, que la tarda d'ahir va quedar ingressat en aïllament, a petició pròpia, a l'hospital Carlos III de Madrid.

El doctor Parra, especialista en medicina familar i comunitària, amb 14 anys d'experiència, es va incorporar a la guàrdia a les vuit del matí de dilluns, quan Romero ja era al box d'aïllament de l'hospital d'Alcorcón, després d'arribar en una ambulància convencional. El centre va activar el protocol davant un possible cas d'ebola perquè la mateixa pacient va avisar en arribar que havia tingut contacte amb el virus. “En el moment de la meva decisió d'assumir la pacient i fer-me càrrec de la seva situació, sóc jo l'únic metge que s'encarregarà d'atendre-la mentre es troba aquí, acompanyat en les meves visites a l'habitació de personal d'infermeria. Prohibeixo el pas a l'habitació si no hi entro jo”, assegura el metge en el seu relat per escrit. Diversos infermers s'alternen per entrar al box amb ell.

La infectada presenta a aquesta hora els primers símptomes: exantema (erupció cutània) al tronc i les engonals, miàlgies i malestar. Té, a més, tos “amb expectoració”, indica el doctor, que sol·licita llavors permís per extreure una mostra d'ebola. Fins llavors, el metge d'urgències i els infermers entren a l'habitació on hi ha la pacient amb un “vestit de primer nivell”: una bata impermeable, guants dobles, una protecció pel cap i una màscara quirúrgica. Parra dóna ordre de canviar la màscara per una d'alta protecció, però encara no porten posada la vestimenta de major nivell de seguretat. “Durant aquest temps, la pacient comença a mostrar signes d'empitjorament clínic amb tendència a hipotensió, nàusees i malestar, i obliga a actuació de mesures de suport”, detalla l'especialista.

L'estat de la infermera evoluciona a tota velocitat i cap a les onze del matí Parra avisa els seus superiors “de l'estat d'empitjorament de la pacient, amb presència de diarrea i major afectació, cosa que provoca noves entrades en box d'aïllament per ajuda i suport clínic”. Alerta de “la necessitat d'una actuació immediata”.

El doctor Parra és en aquests moments el màxim responsable de l'estat de salut de Romero i qui assumeix els majors riscos de contagi per ebola, juntament amb els infermers que l'ajuden, però ell no és el primer a qui s'informa que l'anàlisi inicial realitzada a la pacient ha donat positiu en el virus. Se n'assabenta pels mitjans de comunicació. “Encara que la primera mostra és positiva, no en tinc coneixement directe excepte per la premsa”, precisa a la carta. Des del matí ja anava actuant com si ho fos, però res més que per “intuïció clínica”. La seva narració prossegueix: “La pacient continua amb important clínica, i força més entrades per la meva banda en aquest box”.

A les cinc de la tarda se l'informa de la “possibilitat” que el resultat sigui positiu per ebola. És llavors quan procedeixen a protegir-se amb el vestit “de més alt nivell facilitat per aquest hospital”: una granota íntegra, amb màscara, ulleres, guants dobles i una cobertura per al calçat. Però aquesta vestimenta li va petita. “Em va curt de mànigues en tot moment”, escriu. Part dels canells li queden al descobert.

A partir d'aquest moment és, probablement, quan més risc assumeix el personal sanitari de l'hospital d'Alcorcón. La infermera “continua amb malestar, i es troba amb abundants diarrees, vòmits, miàlgies i comença amb febre de fins a 38º”. L'estat de la malalta els obliga a entrar una vegada i una altra en el box d'aïllament.

Romero és conscient en tot moment del perill que està suposant per als seus companys atendre-la. Ella mateixa està molt pendent de la seva actuació, advertint-los que vagin en compte a l'hora de manipular els seus residus, segons fonts sanitàries. Ells treballen de la forma més acurada que poden, procedint, relata Parra, en “compliment estricte del protocol assignat i vigilància mútua en la retirada dels vestits de protecció”.

El metge sol·licita a les sis de la tarda que la malalta sigui traslladada a l'hospital Carlos III, el centre de referència per als casos d'ebola, “per l'alt risc de complicació i inestabilitat i el requeriment constant en condicions de diarrea, tos, expectoració i vòmits amb presència de menstruació de la pacient”.

Una hora després arriba la confirmació, gràcies a la segona anàlisi, que la seva pacient està infectada per ebola. Ell ja fa onze hores que tracta de salvar-li la vida. De nou, ningú l'hi comunica. “Torno a assabentar-me'n abans per mitjans periodístics que directament amb l'autoritat competent”. El metge insisteix a demanar el trasllat de la contagiada al Carlos III, per la “complicació clínica de la pacient i la seva deterioració progressiva”. Encara faltarien cinc hores perquè, passades les dotze de la nit, arribés l'ambulància i acabés, per fi, la lluita del doctor Parra.