Premi Nobel de Química per als creadors del nanoscopi

Els investigadors Eric Betzig, de l'Institut Mèdic Howard Hughes, i William E. Moerner, de la Universitat de Standford, als EUA, i Stefan Hell, de l'Institut Max Planck, a Alemanya, han rebut avui el Premi Nobel de Química "pel desenvolupament de microscòpia de fluorescència d'alta resolució" o, el que és el mateix, pel seu treball consistent a convertir el microscopi òptic en un nanoscopi i poder estudiar amb molta precisió objectes que abans no es podien observar.

Durant molt de temps, es creia que els microscopis òptics mai no podrien aconseguir una resolució superior a la meitat de la longitud d'ona de la llum. Aquests 0,2 micròmetres eren la frontera a partir de la qual els científics no podien observar la vida íntima de les cèl·lules i els seus processos. Els premiats avui amb el Nobel, emprant molècules fluorescents, van aconseguir superar aquesta limitació física i arribar al nanomón.

Gràcies als descobriments de Betzig, Moerner i Hell, ara els científics poden seguir els processos a l'interior de la cèl·lula a escala molecular: com aquestes molècules connecten les neurones creant sinapsis o la manera en què les proteïnes s'acumulen i provoquen la malaltia de Parkinson o d'Alzheimer.

El comitè del Nobel ha premiat el treball sobre dos principis que han fet possible la nanoscòpia. El primer va ser descobert per Hell, alemany nascut a Romania, i requereix la utilització de dos rajos làser. El primer estimula molècules fluorescents per fer-les brillar i el segon cancel·la tota la llum produïda llevat de la que es troba en un volum nanomètric. D'aquesta manera es pot obtenir una resolució que depassa el límit dels 0,2 micròmetres dels microscopis òptics.

El segon mètode, la microscòpia de molècula individual, va ser desenvolupat pels nord-americans Betzig i Moerner per separat. El mètode es basa en la capacitat per encendre i apagar la fluorescència de molècules individuals. Amb aquesta tècnica, els investigadors fotografiaven la mateixa àrea diverses vegades deixant que cada vegada brillessin molècules diferents. Després, superposaven les diverses imatges i obtenien una resolució que arribava al nivell dels nanòmetres.