L'ofensiva de l'EI a Síria qüestiona l'eficàcia de la campanya aèria

Dos mesos després de l'inici dels bombardejos dels Estats Units per frenar l'avanç de l'Estat Islàmic (EI), l'operació de la primera potència genera amb dubtes. L'assalt dels insurgents sunnites a la ciutat kurda de Kobane, a la frontera de Síria amb Turquia, reobre la discussió sobre l'eficàcia de la campanya aèria i la conveniència de desplegar tropes terrestres.

El president turc, Recep Tayyip Erdogan, va ser ahir el primer aliat dels EUA a expressar en veu alta i reclamar una operació terrestre. "Han passat mesos, però no s'han aconseguit resultats", va dir durant una visita a un camp de refugiats a l'est de Turquia, país membre de l'OTAN. "Kobane està a punt de caure".

La Casa Blanca es va declarar "molt preocupada" pels civils assetjats a la ciutat kurda. El portaveu Josh Earnest va enumerar diversos atacs aeris als afores de Kobane i va dir que havien destruït vehicles de l'Estat Islàmic i equipament antiaeri. La caiguda de Kobane fa visibles les dificultats dels EUA i els seus aliats per doblegar l'EI, un grup escindit d'Al-Qaida que aspira a crear un califat a l'Orient Mitjà i que ha horroritzat mig món amb vídeos d'ostatges decapitats.

Les victòries successives dels jihadistes a l'Iraq —inclosa la presa de Mossul, la segona ciutat del país— i la consolidació d'un territori més o menys estable que inclou part de la veïna Síria van forçar aquest estiu el president Barack Obama a rectificar els seus plans per retirar-se de la regió. El 8 d'agost els EUA van començar a bombardejar posicions de l'EI a l'Iraq i el 22 de setembre va ampliar els atacs a Síria.

En fer un primer balanç, ningú no amaga que l'EI resisteix als bombardejos i que l'ofensiva nord-americana no ha aconseguit cap victòria clara. Des del primer moment, l'objectiu d'Obama no va ser una derrota ràpida dels insurgents, sinó aconseguir afeblir-los perquè després tropes terrestres locals —les forces armades iraquianes a l'Iraq i rebels entrenats pels EUA i altres països a Síria— suportessin la càrrega dels combats. Però per a aquesta estratègia caldran anys. Fins ara Obama s'ha esforçat a construir una coalició de desenes d'estats en què han de tenir un paper destacat, potències regionals sunnites com ara l'Aràbia Saudita o Qatar, perquè els EUA volen evitar que la intervenció contra l'EI es percebi com un atac contra l'islam sunnita i un suport al xiïta.

"Ho hem de fer bé, no ràpid", va avisar fa uns dies el general Martin Dempsey, cap de l'Estat Major Conjunt dels EUA, en una roda de premsa al Pentàgon. Dempsey al·ludia a l'entrenament de milícies capaces de reprendre les zones de Síria en mans de l'EI. Els plans dels EUA, aprovats pel Congrés, preveuen l'entrenament de 5.000 milicians el primer any, però segons Dempsey aquest nombre és insuficient: se'n necessitaran entre 12.000 i 15.000 per derrotar els jihadistes.

El problema afegit a Síria és que els EUA descarten col·laborar de manera oberta amb l'enemic del seu enemic, el règim de Baixar al-Assad. Des de poc després de l'esclat de la guerra civil a Síria, fa tres anys, la política oficial de la Casa Blanca ha estat exigir la marxa d'Al-Assad.

L'altre problema és l'Iraq, on l'absència d'unes forces armades en condicions i les divisions ètniques compliquen la lluita contra els insurgents. La setmana passada, durant una visita a Bagdad, el general John Allen, encarregat de coordinar l'acció internacional contra l'EI, va dir que les forces armades iraquianes trigarien un any a estar preparades per reprendre Mossul. La declaració d'Allen —que ahir a la nit viatjava a Turquia per debatre els detalls logístics de la participació turca en la coalició— dóna una idea del temps que Washington ha imposat a aquesta guerra: no serà qüestió de mesos sinó d'anys, i segurament l'heretarà el successor d'Obama el 2017.

La lentitud impacienta les víctimes de l'EI a Síria i l'Iraq, els seus rivals militars i els veïns com Turquia. Davant la inoperància actual dels combatents iraquians i sirians, el debat sobre un possible enviament de tropes nord-americanes recobra força. "Després de 50 dies de fracàs evident, és el moment de tenir en compte un enfocament que pugui funcionar: enviar forces especials sobre el terreny al costat dels àrabs sunnites", han escrit Frederick i Kimberly Kagan, historiadors militars en l'òrbita del moviment neoconservador. "L'única alternativa és resignar-nos a viure amb un Estat i un exèrcit d'Al-Qaida".

Però Obama es nega a enviar-hi tropes. No vol una repetició de l'ocupació fallida de l'Iraq el 2003 i coneix, com qualsevol governant en aquest país, la història de la guerra del Vietnam, que va començar amb l'enviament d'assessors militars —similars als que ara hi ha a l'Iraq— i va acabar amb gairebé 60.000 nord-americans morts.