El narco mexicà va assassinar 17 estudiants detinguts per la policia

La barbàrie té des d'ahir un nou santuari a Mèxic. Una fossa clandestina situada als afores d'Iguala, al cor de l'estat volcànic de Guerrero. Allà van ser assassinats i després calcinats almenys 17 dels 43 estudiants de magisteri desapareguts la nit del divendres 26 de setembre després que els detingués la policia municipal. La matança la van perpetrar dos sicaris a qui els agents locals van lliurar els estudiants. La confessió de tots dos assassins, feta pública ahir a la nit per la procuradoria, ha sacsejat el país i ha tret a la llum una veritat tenebrosa que ja era ben sabuda: el poder gairebé il·limitat i maligne que en algunes zones exerceix el crim organitzat.

El relat dels detinguts manté obertes algunes incògnites inquietants. No aclareix on són la resta d'estudiants ni explica per què a la fossa on els sicaris van indicar que van matar els alumnes hi havia en total 28 cadàvers i no 17. La possibilitat que siguin tots estudiants o que l'indret acumuli cossos d'altres assassinats encara restava oberta ahir a la nit. I la procuradoria no va voler fer cap més pas mentre no es faci la identificació genètica de les restes, un procés que trigarà unes dues setmanes.

La reconstrucció que han fet els investigadors, malgrat que encara és molt fragmentària, mostra la terrible connivència entre el càrtel dels Guerreros Unidos i l'autoritat local. Els estudiants, des que van entrar a Iguala, van ser seguits en camionetes pels sicaris, que van ajudar amb les seves armes els agents quan van començar els tirotejos indiscriminats contra els joves. Una vegada detinguts per la Policia Municipal, els normalistes van ser traslladats al pati de la comandància i després entregats al crim organitzat perquè els eliminessin. El seu delicte: haver desafiat amb la seva rebel·lia el poder del narcotràfic. Un a un van caure a la deshabitada partida de Pueblo Viejo. Tenien entre 18 i 23 anys. Els cossos van ser apilats en una pira. Els sicaris van calar aquest foc de barbàrie amb branques, troncs i gasoil. Algunes víctimes possiblement van ser mutilades abans.

L'ordre de raptar els normalistes va partir del cap de la Policia, Francisco Salgado Valladares, i la de matar-los, d'un capitost mafiós amb el sobrenom d'El Chuky. Dues cares de la mateixa moneda. La confessió dels sicaris tomba la ben intencionada tesi defensada al principi per les autoritats i el Comitè Estatal de Drets Humans que els estudiants podrien haver-se amagat a la muntanya per evitar la captura i repressió. Ara emergeix en tota la seva cruesa un escenari de matança a sang freda, un aiguafort propi del narcotràfic mexicà. En aquest cas, del càrtel dels Guerreros Unidos, un clan sorgit dels enderrocs de l'imperi d'Arturo Beltrán Leyva, l'anomenat Jefe de Jefes, mort a trets el 16 de desembre del 2009.

Coneguts per la seva extrema violència, en pocs anys i sota el lideratge del ja detingut Mario Casarrubias Salgado, àlies Sapo Guapo, aquest càrtel ha aconseguit una penetració extrema en els estats de Mèxic i Guerrero, fins al punt de tenir controlades ciutats senceres com Iguala. En aquest municipi de 130.000 habitants, l'organització, com ha reconegut la procuradoria, té molts efectius a la Policia Municipal. Almenys 30 dels agents, segons els testimoniatges dels sicaris detinguts, pertanyien als Guerreros Unidos. Aquest fet va influir en la decisió de traslladar 22 agents arrestats a Acapulco davant d'un possible intent d'alliberament.

La confessió dels sicaris porta la investigació a un nou punt: la detenció dels responsables intel·lectuals de la matança. Els dos sospitosos principals, l'alcalde d'Iguala, José Luis Abarca, i el seu cap de seguretat han fugit amb una facilitat sorprenent. Al regidor, el cinisme del qual el va portar a dir l'endemà de la matança que ell “no havia sentit res”, se'l vincula no només amb el narcotràfic sinó també amb l'eliminació física d'adversaris polítics, en concret, de tres líders d'un partit opositor segrestats i assassinats a trets el maig del 2013.

Tots els morts pertanyien a l'Escola Normal Rural Raúl Isidro Burgos, d'Ayotzipan, un municipi situat a 123 quilòmetres d'Iguala. Aquests estudiants de magisteri, anomenats normalistes, formen des de fa dècades un col·lectiu molt ideologitzat, amb una vida gairebé autònoma. El divendres 26 de setembre havien acudit a Iguala a recaptar fons per a les seves activitats. Al vespre van anar cap a la central d'autobusos i van agafar tres vehicles. Una pràctica habitual i consentida per les empreses de transport per evitar mals majors. A la sortida de l'estació, en successius enfrontaments, van ser atacats a trets per la policia municipal i grups de sicaris. Els estudiants anaven desarmats. Sobre l'asfalt van quedar sis morts i 17 ferits.

Aquest salvatge esclat de violència, un letal advertiment del narco davant d'un moviment autònom i rebel com el dels normalistes, ha espantat Mèxic. La impunitat amb la qual van actuar els agents, metrallant sense contemplacions autobusos carregats d'alumnes, i la immensa crueltat amb què es va escorxar i es va buidar els ulls a una de les víctimes, van destapar l'infern que es viu en alguns estats com Guerrero, on l'autoritat presidencial queda lluny i bona part dels centres de poder locals estan sotmesos als dictats d'organitzacions criminals, com els Rojos o Guerreros Unidos, l'activitat dels quals, més enllà de la droga, s'ha estès a gairebé tota l'esfera econòmica gràcies a l'extorsió i el segrest.