“El que em queda per viure és el tràngol més difícil”

Què li agrada recordar ara? Vull viure present i futur, com un observador. El que em queda per viure és el tràngol més difícil de la vida. Som al tercer acte de Shakespeare, no al primer.

Què passarà? El final és el final. Viure'l amb una certa harmonia amb mi mateix, amb una serenitat d'observació i adaptació és molt important. Ara visc això. La resta tant se me'n dóna.

La independència. Resulta estrany imaginar-se Catalunya com un país estranger. A mi Espanya també se'm faria estrany. És que no ho serà. Ni des de l'independentisme, del qual sóc partidari... No serà així. A la tauleta de nit hi tenia a Lorca. La meva educació cultural és castellana, diguem que per repressió del franquisme, però castellana. No he sentit mai una al·lusió contra Espanya. Sempre contra l'Administració, el que nosaltres anomenem l'Estat espanyol.

“Espanya ens roba”. Sí, però no diem “Espanya ens roba”. Espanya és a qui l'Estat roba primer. Nosaltres pretenem ser una gran nació, tenir una gran cultura, governar-nos tot sols. No només se'ns nega això, sinó que sobretot en els últims anys s'ha produït una reculada bestial.

Prefereixo la independència per alliberar-me de moltes coses i després del 'cas Pujol' més, per fer neteja

Què hauria d'haver passat per no arribar a això? Haver llegit bé la Constitució. Vaig dir a Maragall que creia en Espanya com a projecte als anys vuitanta, però que ara ja no. Em va dir intentaria que Espanya fos un lloc amb totes les sensibilitats nacionals. Fa l'Estatut i això no era altra cosa que intentar encaixar Catalunya dins d'Espanya.

I si es desfà el camí i es restitueix l'Estatut? En el que estem d'acord el vuitanta i escaig per cent és que el que passi a través de referèndum ho acceptarà tothom. La resta són especulacions. Si es referenda no passa res. Continuarem reivindicant una sèrie de coses. 

El seu desig quin seria? Jo ara prefereixo la independència per alliberar-me de moltes coses. I després del cas Pujol, encara més, per fer neteja.

Com ha viscut el cas Pujol? No el vaig votar mai, li he dedicat cançons crítiques. Com a aspirant a ciutadà m'ha entristit perquè Pujol, de qui tots sabíem que era un banquer ric, ens havia convençut que ell representava una dreta o centredreta plena de valors... No representa el nacionalisme.

Què representa? La centredreta nacionalista. Però hi havia una centreequerra nacionalista.

Però vostè és nacionalista... Per poder ser internacionalista. Però si em neguen la capacitat d'estar en un col·lectiu en plena realització no puc ser aspirant a ciutadà del món. Però el meu ideal és ser ciutadà del món, si us plau!, i com jo, molta gent.

La seva novel·la conté símbols que semblen abordar el moment... La fil·loxera ataca les vinyes, una protagonista es queda al camp per defensar la identitat de la família... No hi té res a veure! De cap manera em permetria atacar Espanya. Sempre he trobat espanyols generosos, amb ganes de comprendre; aquesta Espanya existeix. Espanya és una dicotomia entre una gent bellíssima, liberal, i una altra d'ancestral. Jo estic enamorat de la passió d'Espanya.

Què entén dels arguments contraris als seus? Sento arguments jurídics, però no arguments democràtics. No val l'argument que la Constitució diu que no; perquè la pots interpretar pel costat del no, però si l'agafa un independentista català fa miracles.