França redueix la despesa en protecció social amb una retallada històrica

El dur ajust que preveuen les reformes profundes promogudes a França s'ha concretat ja en el projecte de pressupostos per a l'any que ve, presentat aquest dimecres. El Govern preveu reduir la despesa pública del 2015 en 21.000 milions, dels quals, almenys 9.600 procediran de la protecció social, cosa que suposa una retallada sense precedents en aquest capítol. “No hi ha pla d'estalvi que sigui indolor”, havia avisat el dia anterior el president François Hollande.

Amb les xifres que s'han sabut ara, el Govern ja ha concretat com distribuirà l'ajust de 50.000 milions en tres anys previst en el pacte de responsabilitat fet per Hollande i executat per Manuel Valls. El 2015, la retallada serà dels 21.000 milions esmentats. El 2016 i el 2017, la reducció serà de 14.500 milions cada any.

Globalment, la protecció social, amb un ajust de 20.000 milions, serà novament la que més se'n ressentirà. Els dos grans capítols més que es retallaran d'aquí al 2017 són les despeses de l'Estat (-19.000 milions) i els de les col·lectivitats locals (-11.000).

Dels 9.600 milions de retallada social per al 2015, l'Estat en pretén aconseguir almenys 3.900 d'una retallada en els pressupostos de la Seguretat Social, que té un dèficit superior als 10.000 milions. Les rebaixes en les ajudes familiars, per exemple, suposaran almenys 700 milions. Així, les ajudes per cada fill nascut es reduiran a un terç (308 euros en lloc de 923).

Uns 3.200 milions més procediran de nous ajustos en les tarifes que les assegurances mèdiques cobren a l'Estat per cada servei que presten. I 500 més, d'una millora en la gestió. Així mateix, l'estalvi procedirà de la ja aprovada a l'estiu congelació de les pensions, excepte les inferiors a 1.200 euros mensuals. Malgrat tot, el Govern assegura que la qualitat dels serveis sanitaris públics no es veurà afectada.

El dèficit públic seguirà fins al 2017 per sobre de les exigències de Brussel·les malgrat els ajustos

A més de la protecció social, els altres dos capítols que experimentaran retallades més importants el 2015 seran les despeses de funcionament de l'Estat (7.700 milions) i les partides destinades a les col·lectivitats locals, majoritàriament, els ajuntaments (3.700 milions).

Malgrat els profunds ajustos, els comptes públics seguiran desequilibrades a causa del feble creixement (0,4% previst aquest any i 1% el que ve). Aquest any es tancarà l'exercici amb un dèficit públic d'un 4,4% i l'any que ve només baixarà una dècima. França, per tant, està obligada a demanar una tercera pròrroga a Brussel·les perquè incomplirà el seu compromís de deixar el dèficit per sota del 3% el 2015. No ho aconseguirà fins al 2017.

“França ja ha exercit la seva responsabilitat. Ara també ha de fer-ho Europa”, ha assenyalat el ministre Sapin. El Govern entén que París, com li reclamen Brussel·les i Berlín, ha adoptat ja amb aquests pressupostos “reformes creïbles” i, per tant, ara correspon a la UE ser més flexible en les exigències per reduir el dèficit i emprendre polítiques per fomentar el creixement més que reforçar les d'austeritat.

La despesa pública i el deute també seguiran disparats malgrat els sacrificis previstos. Aquest any, Francia destina un 56,5% del seu PIB a aquesta despesa pública, un dels percentatges més alts del món, i només el rebaixarà quatre dècimes l'any que ve. El deute acaba de superar l'emblemàtica xifra de dos bilions (95,6% del PIB) i París ha de dedicar uns 45.000 milions a l'any per pagar els interessos.

En el capítol fiscal, els pressupostos del 2015 inclouen una pujada de dos cèntims en l'impost del gasoil, amb l'objecte de dedicar els ingressos a grans infraestructures. Per contra, es preveu rebaixar l'impost sobre la renda als salaris per sota de 12.000 euros anuals, cosa que repercutirà en una reducció d'ingressos estatals de 3.000 milions.

Per sobre de xifres i dades, el marc pressupostari presentat ara demostra que, malgrat totes les resistències, incloses les internes entre els socialistes, Hollande i Valls estan més que decidits a seguir endavant amb les reformes. “No hi ha cap més alternativa”, repeteix aquests dies el primer ministre.