Hollywood obre l’armari

Ni es van fer amb els millors materials ni estaven pensats per resistir el pas del temps. Molts dels vestits icònics de la història de Hollywood han estat guardats de qualsevol manera o fins i tot en alguna ocasió han estat rescatats de les escombraries. No obstant això, pocs drapets són tan recordats com el vaporós vestit blanc que va lluir Marilyn Monroe a La tentación vive arriba, les sabatilles vermelles d'El mag d'Oz o el barret d'Indiana Jones. Aquestes són algunes de les peces que formen part de Hollywood Costume,la vasta exposició que aquest dijous obre les portes en la que serà la propera seu del museu de l'Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques de Hollywood. L'exposició reprèn i expandeix el material recopilat per al museu Victoria & Albert de Londres amb una mostra que vol explorar la importància del vestuari quan parlem de cinema.

En total són 150 els abillaments exposats: els clàssics conviuen amb els moderns, els vestits d'època amb els més contemporanis i fins i tot aquells que no pertanyen a aquest món. Segons que expliquen els organitzadors de l'acadèmia, el seu desig no és alimentar la nostàlgia mostrant el cinema que va ser, sinó el que serà. Per aquest motiu conviu la boina de Faye Dunaway a Bonnie & Clyde amb la gavardina groga de Warren Beatty a Dick Tracy. O l'abillament espacial de Hans Solo de La guerra de les galàxies amb el de l'últim James Bond que va vestir Daniel Craig. Mentre que un maniquí amb l'esmòquing de Marlene Dietrich a Marruecos encén el cigarret a un altre emulant Sharon Stone en el seu provocatiu conjunt color os de l'inoblidable creuament de cames a Instint bàsic. Com recorden els seus organitzadors, el desig és mostrar la història del cinema mitjançant els seus vestits, però d'una manera entretinguda, allunyada d'aquests altres intents que en el millor dels casos s'assemblen a un museu de cera i, en el pitjor, a robes de mort penjades d'un penjador.

Per aquest motiu la mostra està elaborada com una pel·lícula. Un film que obre els armaris de Hollywood en tres actes i on els vestits estan identificats per la seva aparició en el guió i no per un avorrit cartellet que ningú no llegeix. També disposa d'actors la presència virtual dels quals explica alguns dels abillaments exposats. Aquest és el cas de Meryl Streep, la seva imatge pacientment asseguda explica al curiós els diferents detalls dels molts vestits que han fet d'ella l'actriu més vegades candidata a guanyar l'Oscar. Passa el mateix amb Martin Scorsese,director i estudiós del cinema capaç de parlar de les seves pel·lícules i de les alienes, com per exemple, sobre el conjunt que va vestir Tippi Hedren durant el rodatge d'Els ocells.

Atès que això és Hollywood no poden faltar els vestits d'època com els de Shakespeare in love o fins i tot els més propers, però igual d'opulents, com els utilitzats per Baz Luhrmann i dissenyats per la seva esposa, Catherine Martin, en films com Mouline Rouge o El gran Gatsby. Però l'exposició també barreja l'icònic mico groc de Kill Bill amb l'igualment recordat tres peces de gallet de discoteca que va vestir John Travolta a Febre del dissabte nit o el vestit gairebé funerari pel qual seran recordats per sempre els Blue Brothers. També s'han sumat a la festa els actuals superherois, amb els seus vestits, capes i escuts, inclòs aquest Superman que amb la cara de Christopher Reeve i els calçotets vermells per fora sobrevola la molt més sòbria, recent i musculosa malla que va vestir Henry Cavill en l'última encarnació de l'heroi d'herois.

Del valor dels protagonistes d'aquesta exposició, que romandrà oberta fins al 2 de març, ningú no en parla. En la seva majoria són propietat de col·leccionistes privats, i en alguns casos formen part del fons de l'acadèmia. Aquest és el cas de les sabatilles vermelles que va vestir Judy Garland a El mag d'Oz, per les quals s'estima que l'acadèmia va pagar entre 1,5 i 2,3 milions d'euros per preservar aquest fragment de màgia i història